Cap a les urnes

La campanya comença a les Illes marcada per la possible catàstrofe del PP

La campanya electoral comença a les Illes Balears amb un PP amb por de passar del primer a l'últim partit amb representació, amb l'esquerra mirant cap el 26 de maig -quan hi ha eleccions autonòmiques i municipals- i amb la incògnit si Vox tindrà tants de suports com auguren les enquestes. 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

L’inici de la campanya electoral a les Illes Balears ve marcat, sobretot, per la situació del Partit Popular. Tan sols en un mes ha passat de mantenir l’esperança de ser el més votat a les Illes el 28 d'abril en les eleccions al Congrés a l’alta probabilitat de patir una vertadera catàstrofe electoral.

El PP

El dia 17 de març el diari Última Hora publicava la primera enquesta d’intenció de vot al Congrés feta a Balears, realitzada per l’Instituto Balear de Estudios Sociales (IBES). Augurava que el PP perdria la condició de partit més votat i que minvaria un escó dels tres que va assolir el 2016 -dels vuit que surten de les Illes. La direcció conservadora es va preocupar, és clar, però intentà dissimular. Els dirigents volgueren treure ferró amb declaracions als periodistes del tipus “només és una enquesta, la foto fixa d’un moment determinat”, asseguraven, volent deixar entendre el seu partit obtindria més vots en la data electoral. Però aquesta setmana es publicava el sondatge de CIS (Centre d’Investigacions Sociològiques) que en la seva extensió autonòmica assegurava –a partir de 370 enquestes fetes a Balears- que a les Illes el PP serà l’últim partit dels que obtindran escó i que només se’n quedarà un. El cop ha estat molt dur. És significatiu que cap portaveu hagi volgut comentar res, excepció feta del president de la formació, Biel Company, que intentant somriure i amb una sortida de to evident va dir, davant dels periodistes, que “aquest home (José Félix Tezanos, director del CIS) què deu beure?”.

Els dirigents populars comencen la campanya completament desconcertats. No saben com enfrontar-se a un panorama totalment desconegut i terrible. El temor a un rotund fracàs electoral sobrepassa fins i tot el 28 d’abril. Inclús va més enllà del que podria passar el 26 de maig a les municipals i autonòmiques. “No hem estat mai sense poder dues legislatures seguides des de la instauració autonòmica, el 1983), ni tampoc hem estat a l’oposició amb la pressió d’un altre partit que se’ns vulgui menjar, i ara podria ser que ens hi trobéssim”, lamenta un exdiputat illenc del PP. Aquesta és la por. O pànic, més aviat. Ningú sap què podria passar si les enquestes es converteixen en realitat, si només obté un diputat al Congrés i, quatre setmanes més tard, es queda altre pic sense poder institucional a les Illes, amb un grup parlamentari força reduït respecte a l’actual i amb Vox menjant-li força terreny. Així i tot, la direcció intenta mantenir la calma i convèncer els militants que les enquestes s’equivocaran: “som l’únic partit que de bon de veres està en condicions de governar (Espanya) i l’únic que pot assegurar per a Balears un bon finançament i no com això del fakeREB que ens vol donar el Govern de Pedro Sánchez amb el suport de Francina Armengol”, digué la cap de llista, Margalida Prohens, a l’acte d’inici de la campanya.

L’esquerra

Les tres candidatures d’esquerra –PSIB/PSOE, Podem i Veu Progressistes- inicien la campanya cadascuna amb objectius diferents. Però totes en comparteixen un altre que transcendeix el resultat al Congrés: que el 28 d’abril hi hagi prou vots progressistes a Balears com perquè es pugui considerar una mena d’exitosa primera volta dels comicis autonòmics que se celebraran quatre setmanes després.

I per assolir aquesta objectiu la clau la tenen els socialistes. Són la força més gran d’aquest àmbit i la que aspira a ser la guanyadora. El PSOE només ha assolit el triomf a Balears en dues ocasions anteriors –entre totes les convocatòries a urnes generals, locals, insulars, autonòmiques, preautonòmica i europees- que hi ha hagut d’ençà la primera, el juny de 1977: a les generals de 1986 i 2008. Ara pensen que serà la tercera. “Tenim la gran oportunitat de ser la primera força a Balears i a Espanya, de guanyar les eleccions per governar”, diu Francina Armengol, presidenta illenca i líder socialista. Hi ha vertadera eufòria entre les seves files, amb prou feines continguda. No obstant, la consigna cap als votants és no confiar-se i alertar del “perill que les tres dretes puguin governar”, assenyala la presidenta del Govern illenc. L’estratègia de campanya és pitjar fort ferm perquè la mobilització del votant socialista es mantingui el més elevada possible. “No ens hem de confiar amb les enquestes, hem de sortir a guanyar per ampliar les polítiques que hem iniciat” en el Govern central, diu el cap de llista al Congrés, Pere Joan Pons.

Per la seva banda, Podem aspira almenys a mantenir un dels dos escons que va assolir el 2016, mentre que Veus ProgressistesMés per Mallorca, Més per Menorca, Ara Eivissa i Esquerra Republicana- voldria rompre les previsions i obtenir un diputat a Madrid. Igual que el PSOE, però per sobre dels interessos particulars comparteixen un altre objectiu: la cita amb les urnes el 26 de maig. Volen un bon resultat al Congrés per apuntalar  l’esperança de reeditar el Govern d’esquerres. La campanya de les generals serà una crida contínua en aquest sentit. Ho diuen sense amagar-se’n gens ni mica. Per exemple, per part socialista, Armengol diu que “hem de mantenir la mobilització (progressista) per a les eleccions autonòmiques”. O el candidat de Veus Progressistes, Guillem Balboa argumenta que “per assegurar el pacte d’esquerres a l’Estat” i un altre pic “a Balears, nosaltres som imprescindibles”. És significatiu al respecte que els dirigents de les formacions progressistes es reuniren la setmana passada per fer-se una foto de germanor i així llançar als votants el missatge nítid i contundent d’unió per sobre de les diferències puntuals que es puguin notar durant la campanya de les generals, amb l’objectiu de “tenir quatre anys més per desenvolupar tots les polítiques progressistes que hem iniciat aquesta legislatura”, segons digueren.

El PI

Els regionalistes inicien la campanya amb els mateixos missatges que venien emetent. Sense nervis, amb la tranquil·litat que els dona saber que les eleccions generals no són cosa seva, que no tenen capacitat per assolir un diputat al Congrés. Però volen ser presents ser presents a la campanya perquè “així anem fent passes i anem creixent com a partit”, asseguren els seus dirigents. La proximitat entre els comicis generals i els autonòmics ha aconsellat els regionalistes a presentar-se a les Corts:  “No podíem no presentar-nos tenint les eleccions al Parlament al cap de quatre setmanes”, reconeixia Jaume Font, el president del partit. El candidat al Congrés, Joan Miralles, llançava el missatge central de la formació a l’acte d’inici de campanya: “cal que les Balears tinguin presència de diputats i senador (al Congrés i Senat) que no estiguin a les ordres de partits d’àmbit estatal, com ha passat fins ara”.

Ciutadans i Vox

La precampanya de Ciutadans, amb l’exsocialista Joan Mesquida de cap de llista, ha estat estranya i tot apunta que la campanya serà per l’estil. De fet des de fa uns mesos tot és estrany, en el partit taronja a Balears. Lluny queden els temps en què aspirava a retallar molta diferència al PP. Les eleccions internes per triar el candidat a les eleccions autonòmiques han sacsejat el partit amb tanta intensitat que l’han deixat en una posició delicada. El líder, Xavier Pericay, va perdre davant de Marc Pérez, un desconegut. Gairebé al mateix temps, Albert Rivera fitxava José Ramón Bauzá per anar a la candidatura al Parlament europeu, cosa que deixava descol·locada tant la direcció balear –que no vol veure ni en pintura Bauzá- com el candidat a les generals, Mesquida. Per si faltava quelcom, Pericay ha anunciat que abandonarà la política balear després del 26 de maig. Amb tots aquests problemes la candidatura de Joan Mesquida ha perdut empenta i brillantor. Les enquestes li donen encara, això sí, l’escó. És, de fet, l’únic positiu en una campanya taronja que s’ha iniciat molt grisa.

Tot el contrari passa a Vox. L’exuberància neofeixista és tan intensa que els caps locals del partit ultra estan en un estat de levitació anímica, es podria dir. Viuen aquest inici de campanya de les generals com una festa. L’enquesta del CIS els dona la possibilitat d’obtenir no un sinó dos diputats, sobre els vuit que trien les Illes. Seria un terratrèmol de magnitud deu per a la política balear. I el líder de la formació, Jorge Campos, i els seus col·legues es mostren contents, com és lògic. Creuen que el 28 d’abril els catapultarà cap a les eleccions autonòmiques i que, així, podran evitar la reedició del “Govern pancatalanista” d’Armengol, tal i com l’ha titllat Campos.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.