Els Crítics

El pallasso que fuig

A 'El somriure al peu de l'escala', el circ esdevé una metàfora del món i el pallasso, la de l’home a la recerca d’un lloc

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El món dels pallassos atreu per la seva excentricitat. Sol o en companyia, vestit de manera estrafolària, maquillat amb exageració i armat amb un nas vermell a la nàpia, el pallasso irromp a la pista amb el propòsit de fer riure el públic, de regalar-li una engruna de felicitat. Les seves pantomimes i acrobàcies desmesurades o les seves desguitarrades interpretacions musicals cerquen la comicitat més deixatada. Els acudits que explica es basen en matussers jocs verbals, trencaments de la lògica i extravagàncies de per riure. De totes les menes de pallassos, l’august, el beneit, el trapella, el murri, és el ...

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Ja ets subscriptor? Accedeix-hi