Judici 1-O – El Detall

La visita de Jody Williams al Suprem i la denúncia al Consell d'Europa

L’activista i professora nord-americana Jody Williams va visitar dimarts el Tribunal Suprem per viure en persona una sessió judicial. Va sortir-ne escandalitzada. Tant que va viatjar a Estrasburg per denunciar el cas al Consell d'Europa. Qui és aquesta persona que va rebre el Nobel de la Pau l’any 1997?

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Nascuda a Brattleboro, població al sud de l’estat de Vermont, a l’extrem est dels Estats Units, el 1950, Jody Williams és una activista pels drets humans de llarg recorregut. Va assolir el cim del reconeixement el 1997, quan va rebre el Premi Nobel de la Pau per un treball desenvolupat per la Campanya Internacional Contra les Mines Antipersones que ella mateixa va fundar i que apostava per la prohibició de l’ús d’aquestes mines a nivell mundial. Ho va fer tot just després de visitar el Vietnam, on encara restaven presents els efectes d’aquella terrible guerra que va marcar els anys cinquanta, seixanta i setanta del segle XX. Abans, Williams havia recorregut l’Amèrica Llatina desenvolupant tasques humanitàries de tota mena.

Quan Williams va saber que seria guardonada amb el Nobel, en plena roda de premsa, l’activista es va dedicar a criticar la política del llavors president nord-americà, Bill Clinton. Segons ella, Clinton «havia deixat el paper de política exterior en mans de militars», un fet que era incompatible amb la democràcia, tal com deia. En aquell moment, els Estats Units estaven plenament implicats en l’ofensiva militar de l’OTAN contra Kosovo i en la guerra de Bòsnia. Pocs anys abans, també amb Clinton a la Casa Blanca, els EUA havien envaït Haití, no sense polèmica. El tractat antimina, iniciativa ideada per Williams i la seva associació i segellada a Ottawa, no va ser signada pels Estats Units.

Dimarts passat, a proposta de l’equip de defensa del president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, Williams va acudir a la sessió que se celebrava al Tribunal Suprem. L’objectiu de la defensa era clar: intensificar la dimensió internacional del conflicte. Williams, que ja havia signat el manifest ‘Let Catalan Votes’ i va ser proposada per la mateixa defensa com a testimoni del judici -rebutjada pel Tribunal Suprem-, va marxar escandalitzada de la sessió.

‘És una farsa’, deia a la sortida del Suprem. Lamentava que els agents de policia mentiren -n’estava segura- en les testificacions i denunciava el fet que el tribunal no accedira a la contrastació de les declaracions policials amb l’emissió de vídeos dels moments dels fets. També, a nivell més genèric, protestava per la judicialització d’un conflicte polític. I particularment, pel que fa a la situació dels presos, es lamentava pel fet que «empresonant-los s’està volent donar el missatge a tot Espanya que són culpables», vulnerant també, segons deia, la presumpció d’innocència.

L’activista i docent també confirmava el seu desig d’assistir al judici «personalment i demostrar als presos i a les persones amb què m’he reunit que el món està expectant i que Espanya està sota el radar». Tot advertint, també, que la causa jutjada al Suprem pot afectar la resta de ciutadans de l’Estat.

L'endemà d'acudir al Suprem, Williams viatjava a Estrasburg, concretament a la seu del Consell d'Europa, per denunciar el "perill" que el judici que s'està celebrant a Madrid suposa per als drets humans. Repetia la frase amb què advertia que l'encarcerament preventiu "es llança el missatge que els acusats són culpables". També en aquesta cambra europea, Williams assenyalava els drets a la manifestació pacífica i a la llibertat d'expressió, "amenaçats pel judici".

L'acte al qual acudia la reconeguda activista era una assemblea de parlamentaris del Consell d'Europa. Williams aprofitava la transcendència del debat per denunciar el que està passant al Suprem i feia declaracions idèntiques a les que va fer el dia anterior a la sortida del tribunal, després d'haver acudit a una sessió del judici. També parlava de les declaracions dels policies que fan de testimonis al judici per denunciar els jutges, que "quan es van adonar que es contradeia la narrativa policial, les declaracions eren interrompudes". En l'acte també participava Olivier Peter, un dels advocats de Jordi Cuixart; i càrrecs institucionals dels partits alemany Die Linke o l'irlandès Sinn Féin.

Jody Williams no va ser l’única persona proposada com a testimoni per Òmnium Cultural que el Tribunal Suprem va rebutjar. També hi havia el lingüista Noam Chomsky, l’historiador Paul Preston o Bill Shipsey, fundador d’Amnistia Internacional. Tampoc van poder acudir a testificar els relators especials de l’ONU David Kaye, Alfred de Zayas o Michael Forst. Amb el rebuig també de l’assistència d’observadors internacionals, el Suprem ha mirat d’aturar, de totes totes, la internacionaltizació de la causa. Un impediment que mira de ser contrarestat per les defenses, especialment per la de Jordi Cuixart. L’entitat que presideix, Òmnium Cultural, va tenir clar des del primer moment la importància de donar dimensió internacional al conflicte.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.