Judici 1-O - L'entrevista

"No hi ha una voluntat de revisar l’actuació policial, sinó una legitimació"

Anaïs Franquesa és advocada penalista i directora de litigi del centre Irídia, que treballa per la defensa dels drets humans. Franquesa també està plenament implicada en el judici a l’1 d’octubre en la plataforma d’observadors International Trial Watch (ITW). Parlem amb ella del que va donar de si la setmana passada.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

-Què va ser, segons vostè, el més destacat de l’última setmana del judici?

-Hi ha dues qüestions destacables, almenys pel que fa a la nostra plataforma (ITW). Una és que ens vam reunir amb Fiscalia per poder tenir intercanvi d'opinions. L’altra és la reiteració pel que fa a la impossibilitat de poder veure vídeos i contrastar testimonis amb imatges gràfiques. Això està donant lloc a que hi hagi un relat per part dels agents de policia que van intervenir en actuacions de què van resultar ferits ciutadans i que aquest relat no es pugui contraposar amb imatges del moment, cosa que impedeix trobar possibles contradiccions. A més, descontextualitzarà totalment les imatges en el moment que es vegin posteriorment en la fase documental.

-Parla del relat policial. Des d’Irídia han fet moltes acusacions contra policies que van actuar l’1 d’octubre. Com pensa que poden interferir en la causa les declaracions dels agents?

-Els relats xoquen totalment. Al Suprem escoltem uns relats determinats i en altres jutjats s’investiguen les actuacions policials. Sovint es dona la paradoxa que les defenses no tenen la possibilitat de saber a qui estan preguntant. S’explica una violència per part dels manifestants que a les imatges no surt pas reflectida i, per altra banda, tenim els procediments d’investigació contra els propis agents per la seva actuació. Que aquestes declaracions influeixin en la investigació judicial ho veig més difícil. Tot mentre alguns agents estan sent investigats per les seves actuacions, i això veurem si acaba constant.

-Hi ha la sensació de coordinació entre els cossos i forces de seguretat de l’Estat a l’hora de declarar?

-Pel que fa a les declaracions del Suprem es pot veure que són relats molt similars. S’utilitzen les mateixes expressions, el mateix to, el mateix clima, etc. I això ho remarcàvem. O bé hi ha hagut una coordinació conjunta o bé han escoltat les declaracions anteriors. Òbviament no podem afirmar ni una cosa ni l’altra amb rotunditat, però és evident que són declaracions molt similars. En relació a una estratègia conjunta, una persona que és investigada per un procediment, és obvi que quan va a declarar a un altre procediment ho té en compte. Però això va per tothom. Si Ferran López [exnúmero dos de Josep Lluís Trapero als Mossos d’Esquadra] està sent investigat per un altre jutjat, sap perfectament que la seva declaració al Suprem es pot tenir en compte per l’altre procediment [a l’Audiència Nacional].

-Una de les declaracions amb pes de la setmana passada va ser la del comissari en cap de la Brigada Provincial d’Informació de la Policia Nacional. Com va veure la seva intervenció?

-D’entrada, va anar en la línia de les altres declaracions que hi ha hagut fins al moment per part d’altres responsables polítics i policials. Per tant, la línia era la de criticar l’actuació dels Mossos d’Esquadra i criminalitzar les persones que van anar a votar l’1 d’octubre, especialment Roger Español. Així com tenia molta informació concreta de les presumptes actuacions violentes dels manifestants, va ser sorprenent que quan se li preguntà pel nombre de ferits d’agents de la policia no tenia xifres o no ho sabia. Clarament, no hi ha una voluntat de revisar l’actuació policial des de la perspectiva de la proporció o desproporció de la força, sinó una legitimació de l’actuació. En aquest sentit, els mateixos observadors se sorprenen pel fet que hi hagi tant d’interès, sobretot per part de la Fiscalia, d’investigar i perseguir els acusats per organitzar el referèndum però que no hi hagi la mateixa voluntat de depurar els agents que van fer un ús desproporcionat de la força el dia del referèndum.

-Quin va ser, segons vostè, el paper de la Brigada Provincial d’Informació l’1 d’octubre?

-Estava en tots els col·legis perquè eren els qui requisaven les urnes i el material electoral. De fet, el comissari és qui va fer el resum que li va demanar la magistrada. En cada província es va fer un atestat i després hi va haver un atestat general demanat pel  TSJC. Aquest resum el va fer el comissari. Per tant, en teoria està informat de tot el que va passar a Catalunya.

-Aquesta Brigada també està implicada en l’intent d’escorcollar la seu de la CUP a Barcelona el 20 de setembre de 2017. S’esperava que s’aclariren més coses sobre aquesta qüestió en la testificació d’aquest comissari en cap?

-Va dir bastants coses. Òbviament no va donar informació. Però sí que es va basar en el fet que ells van voler entrar allà pel tema del material pel referèndum. Se li va preguntar si els cartells per la municipalització de l’aigua també eren propaganda pel referèndum i això no ho va saber respondre. També va explicar és que l’ambient d’allà era festiu, com per tal de justificar la mateixa actuació policial. Va ser curiós quan va dir que va sol·licitar l’entrada al lloc no com la seu d’un partit sinó com un lloc de magatzematge. I cal tenir en compte que aquesta brigada està investigada per aquests fets en un altre jutjat de Barcelona. Llavors, és normal que no digui massa més coses.

-Vostè és portaveu d’ITW. Després de vuit setmanes de judici, quines són les principals conclusions que treuen des de la plataforma?

-Costa molt fer entrar en contradicció als testimonis. Fins i tot s’impedeix practicar aquest exercici a les defenses. És habitual que el president de la Sala [Manuel Marchena] interrompi l’interrogatori. També és molt destacable allò dels vídeos: no poder contrastar això, reitero, és fonamental. I no fer-ho va en contra de la pràctica habitual dels jutjats. Quan un testimoni està declarant, mostrar un vídeo dels moments de què està parlant serveix per veure si es reafirma, si reconeix l’espai... És una qüestió molt important. En relació a preguntes fetes per part de la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat sobre els fets de l’1 d’octubre i sobretot del 20 de setembre, sembla que van dirigides a intentar denotar que el fet de poder participar en manifestacions, cridar, mirar malament els agents, puguin ser elements de delicte de sedició o rebel·lió i que hi ha una criminalització del dret de manifestació. Això ja es veia en l’escrit d’acusació i durant els interrogatoris s’ha anat posant de manifest aquest tractament penal. Després, és important tenir en compte, ara que sembla que el judici s’està limitant de nou a tres dies per setmana, que hi ha hagut setmanes amb quatre sessions molt llargues. Això, pels presos, és especialment preocupant. Implicava arribar a presó més tard de les 12 de la nit, sopar fred, l’endemà a les 6 de la matinada novament en peu... I això es notava en les cares de cansament dels presos. Una altra qüestió que segueix succeint és que es desconeix totalment el calendari complet. També són destacables les limitacions per repreguntar determinats testimonis, cosa que hem vist en setmanes anteriors. Per exemple, a un dels testimonis se’l va advertir expressament que la falta de memòria, el fet de no recordar, podia ser també constitutiu d’un delicte de fals testimoni. Això no ha estat reprovat.

-Per últim, quines són les coses que més sorprenen als experts internacionals que passen pel Tribunal Suprem?

-Aquesta setmana última, per exemple, sorprenia l’èmfasi de parlar de la «violència» dels manifestants i la manca d’interès per investigar les lesions patides per ciutadans. També el fet de no poder veure els vídeos ha estat molt sorprenent. I considerar que determinades expressions com «votarem» o «no passaran» estiguin sent jutjades per delictes de rebel·lió o sedició. En general, el tema de la criminalització del dret de manifestació és una constant que han posat de manifest els observadors.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.