Eleccions 28A

'Divertimento' preelectoral (només VIP)

Crònica del debat electoral organitzat per La Vanguardia entre els candidats catalans per Barcelona -de partits amb representació- a les eleccions del 18 d'abril al Congrés dels Diputats de l'Estat espanyol.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Encara falta una setmana perquè comenci la campanya electoral oficial. L'extraoficial ja fa temps que està en marxa i prova d'aquest fet és el primer debat electoral entre els sis caps de llista catalans a les eleccions Estatals. No és al Círculo Ecuestre, però bé ho podria ser. L'organitza La Vanguardia al CCCB. En una sala mig buida. No per falta d'interès públic vers el debat, sinó perquè aquestes són les coses que denoten exclusivitat. A les files del darrere, dispersos, els periodistes. A la zona mitja, caps de premsa i representants polítics, pocs, comptats. El pes de la representació seia les tres primeres files. La majoria, senyors lluint canes, algunes primerenques, però d'altres ja ben consolidades. Una mostra granada de l'establishment empresarial encapçalada pel Comte de Godó i els seus dos fills.

El propietari del Grup Godó i La Vanguardia estava flanquejat pel president de la Cambra de Comerç Miquel Valls, l'empresari del sector dels perfums Mariano Puig -onzena fortuna dels Països Catalans-, el cap del lobby hoteler Barcelona Global Pau Guardans, l'empresari caçatalents Luis Conde -proper a Manuel Valls-, el president del Barcelona Meeting Point -punt de trobada del lobby immobiliari- Enrique Lacalle o el que fou delegat de la Generalitat a Madrid i ara presideix una de les empreses punteres del sector mèdic, Santiago de Torres Sanahuja. Hi havia de ser també Salvador Alemany, president d'Abertis, que finalment ha excusat la seva assistència.

Un cop disposada la claca luxosa, tot estava llest per l'inici del sainet. Prenia la paraula Màrius Carol, director del diari, en un polit castellà. El debat serà en la llengua de Cervantes per a millor comprensió dels seguidors per streaming, anunciava. Ara bé, qui vulgui pot gastar el català, no fos cas. Al final, només el gastarà Laura Borràs, número dos de Junts per Catalunya i que participa al debat en lloc del pres polític Jordi Sànchez. Els seus companys -Gabriel Rufián (segon d'ERC i que substitueix Oriol Junqueras), Meritxell Batet (PSC), Jaume Asens (En Comú Podem), Inés Arrimadas (Ciutadans) i Cayetana Álvarez de Toledo (PP)- ho farien sempre en castellà.

La conversa s'encetarà amb la qüestió nacional passada pel filtre de Madrid. "Catalunya és el principal problema d'Espanya?", plantejava Carol demanant als participants que tinguin cura pel temps i pels torns. Una petició que tindrà poc èxit. Per part dels candidats, els arguments de la primera intenció no plantejaven res que no s'hagués pogut escoltar a la sessió matinal del Parlament. La responsable de tancar la ronda, Àlvarez de Toledo, però, aconseguiria marcar la tònica del debat fent gala de la seva capacitat per polemitzar amb els seus contertulians. Si la resta de candidats havien exposat el seu posicionament, la candidata del PP ha trigat escassos segons a repartir ad hoc a tothom, acusant els independentistes de "nacionalistes" i "xenòfobs" i a la resta de formacions d'haver estat toves amb el sobiranisme. Durant tot el bloc, no deixaria escapar cap possibilitat d'aconseguir protagonisme, intervenint en gairebé tots els torns de paraula dels seus companys de debat que entraven al seu joc. Carol, moderat però poc moderador, deixava fer.

El PP, després de la dura patacada de les eleccions catalanes del 21 de desembre de 2017, ha entès que en aquesta campanya li cal captar l'atenció, sí. Però, també, mostrar perfil dur en espais en què no ha de competir directament amb Vox. Cayetana Álvarez de Toledo ho practicaria amb un dubtós virtuosisme durant tot el debat.

Si la candidata dels populars se sentia com a peix a l'aigua, Asens posava cara de xoc. Potser es devia veure fora de lloc, davant l'adinerat públic, el que fou l'advocat per excel·lència dels moviments socials i okupes barcelonins i ara és tinent d'alcalde de Barcelona al costat d'Ada Colau. Intentava desglossar argumentari "s'ha de superar el temps de la gesticulació" i feia una petició de diàleg: "si no ens reconeixem, no podrem avançar". Va tenir temps, però, per deixar anar a Rufián que, tot i proclamar el diàleg, "es van aixecar de la taula dels pressupostos més socials de la història". El diputat d'Esquerra li retreia que havia estat el PSOE qui s'havia aixecat de la taula i que ells estaven disposats a parlar de tot. "Et veig un pactisme que sembles dels comuns", li etzibava Asens. Laura Borràs no podia evitar riure, punt indirecte per a ella. "Tu sembles d'Esquerra", li responia Rufián i reforçava Arrimadas. Les trinxeres electorals quedaven ben marcades.

Batet, en un to semblant a Asens i sense perdre el somriure en cap moment, remarcava la necessitat de trobar "solucions polítiques" i de promoure el diàleg, sí, però "dins la llei". Demanava, també, que els independentistes renunciessin a la unilateralitat per poder encarar el diàleg esgrimit. Arrimadas, però, li retreia que aquest diàleg era de fireta perquè Pedro Sánchez no s'havia posat en contacte amb ella per parlar. La candidata socialista li responia que ella sí que li havia trucat i que Sánchez havia parlat amb Albert Rivera. "A mi no m'ha trucat" insistia la candidata de Ciutadans que, amb el seu salt a Madrid, haurà de disputar de prop el seu protagonista amb el líder i fundador del partit. Dos galls en un mateix galliner.

Rufián, tuitare de pro, semblava que era el que més còmode es trobava baixant al fang que plantejava Álvarez de Toledo, anant-lo a buscar en repetides ocasions. "Jo li demano perdó pel Referèndum si vostè demana perdó per la Gürtel", deixava anar a la candidata popular. A més, feia gala del nou rumb que ha pres ERC i reclamava "diàleg, diàleg i diàleg" entre Madrid, especialment el PSOE i Podem, i Catalunya. Borràs no desaprofitava l'ocasió: "però, ells també són els del 155".

La fins ara consellera de Cultura, també en tenia per Arrimadas que treia a passejar els articles de Quim Torra. "Necessitem impulsar el pla de lectura", ironitzava mentre sentia que Arrimadas la titllava de "supremacista". Una darrera rèplica, Borràs treu deu llibres seus escrits en castellà per desmentir que sigui supremacista i els dona a Arrimadas. Álvarez de Toledo no perd pistonada i fa tàndem amb la líder de ciutadans "de veritat ha portat llibres per demostrar que no és supremacista?".

El primer punt, doncs, esgotava el seu temps i el sobrepassava de llarg. Carol es disculpava i anunciava que escurçaria els següents blocs. El segon, sobre propostes econòmiques, amb només un torn de rèplica, i el tercer sobre immigració i feminisme, que només tindria torn expositiu. Les dinàmiques, però, es mantindrien, acusacions creuades i preponderància de la qüestió nacional entrecreuada dels altres temes. I, sobretot, retrets, interrupcions i sortides de to.

El més rellevant, políticament parlant, el compromís d'Arrimadas de no pactar amb el PSOE, tal com ja havia anunciat Rivera. Carol li demanava si ho posaria sobre paper rubricat amb una firma i la líder de la formació taronja li responia que ja era "als documents del partit". Estenia però, la mà, al PP i Álvarez li responia amb un "nosaltres volem sumar", deixant clar que compartien equip. "Està gravat?", interrompia Rufián, mig sorneguer, mig forçadament incrèdul. Batet criticava el cordó sanitari que la dreta demanava fer entorn del seu partit i allargava la mà a Asens. Aquest, però, gairebé li mossega quan li qüestionava si haurien de pactar amb "el partit socialista del 135 i el 155" o el de Sánchez al programa Salvados de la Sexta on va criticar l'entramat mediàtic. "A vostè li agrada més Otegi". Arrimadas aprofitava per posar cullerada.

Un fragment de debat que bé es podria haver succeït un dia qualsevol en un timeline qualsevol de compte de Twitter. Una mostra gràfica d'un debat que s'acostava més al beef que al diàleg i al respecte tantes vegades proclamats per tots els actors.
Quedava temps només pel torn final en el qual Màrius Carol exhortava als candidats a demanar el vot en un minut de temps. Ràpidament, Batet el corregia fent notar que no es podia demanar el vot abans de l'inici de campanya electoral. No era la nit del director de La Vanguardia. Malgrat tot, l'espectacle semblava divertir al distingit públic que aprofitava la sortida per allò que els moderns en dirien networking. Això sí, d'altes esferes, No tothom té a disposició reunir els principals responsables polítics per a un divertimento.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.