Els crítics

Commoció a 'Delhi Crime'

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Fa temps que una sèrie no em deixava amb tan mal cos com Delhi Crime. Des d’aquí ja aviso que, si sou persones sensibles, veure-la pot ser un tràngol. No és recomanable per a tothom. Fins i tot els aficionats a les temàtiques criminals trobaran moments en què voldran deixar de mirar. I no perquè la sèrie, que es pot trobar a Netflix, sigui intencionadament escabrosa. De fet, és el contrari: opta per tractar el crim de la forma menys explícita possible. No hi ha cap recreació dels fets, com trobaríem en qualsevol altra sèrie sobre un cas real. En té prou, simplement, amb verbalitzar el que va passar a través dels diàlegs entre els personatges, començant pels agents que troben la víctima i s’esgarrifen de l’estat en què està. Es tracta d’una dona de vint-i-tres anys que va ser apallissada i violada en grup per sis homes, que a més van introduir-li una barra de ferro que va provocar-li lesions internes molt greus. Això va succeir l’any 2012 a Nova Delhi, i va ser un cas que va commocionar l’Índia per la seva gravetat, i que va provocar protestes de milers de persones que van sortir al carrer reclamant justícia per a la víctima.

Algun lector es deu preguntar per què hauria de mirar una sèrie que t’endinsa en un cas tan pertorbador. La sèrie mateixa respon aquesta pregunta tractant el cas com el símptoma d’un problema molt més ampli. I és que Delhi Crime està sobretot interessada en com aquest cas va esdevenir un símbol de la lluita de les dones a l’Índia per acabar la negació sistemàtica dels casos de violació i la permanent culpabilització de la víctima. Encara que la sèrie està ambientada molt lluny de casa nostra, i encara que els detalls són diferents, és inevitable que durant el visionat ressonin al cap i, sobretot, a l’estómac de l’espectador, casos recents que s’han viscut aquí, que també han provocat una gran indignació. És per això que Delhi Crime té un eco inesperat i crida a prendre mesures en vista d’una xacra sobre la qual la sèrie s’esforça a construir un relat, identificant problemes institucionals i culturals que envolten el cas, començant per un cos policial mancat d’efectius i afectat per una apatia gairebé inhumana per part d’alguns agents, continuant per uns polítics únicament preocupats per calmar les protestes i acabant pels mateixos violadors, que no tenen el mínim remordiment.

No en tenen perquè, dins de la seva lògica, la víctima ho mereixia. L’explicació dels fets i els motius que els van originar que fa un dels violadors al tercer episodi és esgarrifosa. Sobretot pels arguments que sostenen les seves accions, provinents d’un masclisme tan horripilant com natural en la manera de pensar del personatge. La mirada de la protagonista, una policia que té una filla d’una edat similar a la de la víctima i a la qual no deixa sortir de nit perquè sap que és vulnerable, ho diu tot. El punt de vista de Delhi Crime se centra en ella i en els seus esforços per trobar els culpables. Aquesta tria és conseqüent amb la principal font de documentació de la sèrie, basada en els arxius policials. Al mateix temps, també ajuda a donar una bona imatge de la feina policial (almenys per part d’alguns agents) que va ser molt criticada. La minuciositat amb què es tracta la feina policial recorda ficcions com Seven Seconds o Forbrydelsen, amb les quals també comparteix una factura visual impecable i interpretacions sòlides. Al final s’expliquen quines conseqüències legals va tenir el cas i s’exposa nítidament quina és la raó de ser de la sèrie: lluitar contra l’oblit i, en conseqüència, contra la impunitat.


Delhi Crime
Creador: Richie Mehta
Repartiment: Shefali Shah, Adil Hussain, Rasika Dugal
Minisèrie de 7 episodis
Plataforma: Netflix

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.