Els candidats que sorgeixin elegits diputats del Parlament balear després de les eleccions del proper 26 de maig no podran dir que no estaven avisats. Les Illes Balears patiran durant la pròxima dècada, i fins el 2030, una intensa progressió demogràfica que, com a mínim, suposarà un augment de la població d’unes 300.000 persones més, sobre el quasi milió dos-centes mil (1.176.627, a 31 de desembre de l’any passat) que ara viuen a l’arxipèlag. En percentatge es preveu que l’increment sigui del 18,6%. Així ho assegura l’informe fet públic aquesta setmana pel Consell Econòmic i Social (CES) i la Universitat de les Illes Balears (UIB).
Increment demogràfic
L’evolució poblacional de les Balears mostra un increment que no ha parat ni tan sols durant la profunda crisi econòmica que es va viure també a l’arxipèlag –si bé fou menys intensa i sobretot va ser més curta que a d’altres zones de l’Estat-, i que no està previst que pari durant la pròxima dècada. Cosa que amenaça en provocar seriosos problemes si els polítics no es posen a la feina.
A l’any 1970 les Illes tenien 558.287 habitants, el 1981 ja eren 685.088, el 1991 passaren a 745.944, el 1996 a 760.370, el 2001 a 878.672, el 2005 a 983.131, el 2011 a 1.088.514, el 2018 als ja citats 1.176.627 i per a l’any 2030 la projecció esmentada assevera que fregarà el milió i mig. S’haurà gairebé triplicat la població en seixanta anys, duplicat en quaranta...
A banda de l'evident augment quantitatiu de la població, el conjunt social balear de 2030 tindrà un seriós problema: el sever procés d’envelliment. Si fins ara el percentatge de vells no ha estat a les Illes tan important com a d’altres bandes s’ha degut a l’efecte de la immigració. En ser joves els nouvinguts, i tan importants quantitativament els fluxos d’immigració, el resultat és que s’han rebaixat estadísticament el tant per cent de gent gran en relació al percentatge que hauria existit sense la immigració. El problema és que el 2030 ja hi ha haurà immigrats que arribaran a la vellesa, que se sumaran als nascuts a l’arxipèlag i que superaran els 65 anys. Amb el resultat d’un increment espectacular del nombre de gent gran. L’estudi preveu que gairebé 60.000 illencs més superin els 70 anys abans de 2030. L’increment en relació serà del 46,4%, un percentatge que serà quasi el doble del que creixerà el nombre de septuagenaris al conjunt de tot l’Estat. Això, dit d’una altra manera, vol dir que l’esperança de vida s’incrementarà: passarà de 82,9 anys que és ara a 84,8 anys.
Més vells voldrà dir, inexorablement, més despesa sanitària, que està previst –segons l’informe- que augmenti de l’ordre del 17,6% respecte a ara. Mentre que, en bona lògica, la despesa en ensenyament per als més joves minvarà aproximadament un 11%. L’envelliment de la població també té un efecte impossible d’estalviar-se com és la progressió a l’alça de les necessitats derivades de la dependència. El càlcul que fa el CES i la UIB és que,en relació a ara, quan hi ha uns 20.000 ciutadans que requereixen de suport públic per mor dels problemes de dependència que pateixen, el nombre de ciutadans amb algun grau de dependència es dupliqui, com a poc, i sigui d’uns 40.000.
Del milió i mig d’illencs que viuran a l’arxipèlag d’aquí a onze anys, uns 300.000 seran estrangers, un 20% del total. Una part important dels nascuts a l’estranger seran menors de 15 anys, que representaran el 30,5% del total d’aquesta edat que visquin a Balears.
La raó principal de l’augment poblacional serà, com és des de fa vint anys, la immigració, que no s’atura. Per què? Perquè les Illes segueixen generant tanta feina com que la mà d’obra resident no basta. Enguany, per a la temporada alta, es nota, un any més: les grans empreses hoteleres han d’importar treballadors del continent. Una part dels quals és possible que vulgui quedar-se a l’arxipèlag, com ha passat els anys anteriors. I a banda, són milers els altres que segueixen arribant a Balears cada any buscant ocupació laboral on sigui. L’estudi citat preveu que durant la pròxima dècada les Illes segueixen essent un imant de mà d’obra i augura que l’atur el 2030 no passarà del 5,5%.