Fernando Valencia i el seu fill Dylan tenen el somni de doblar la pel·lícula El Rei Lleó al quítxua. Tot i que aquesta llengua té entre 8 i 10 milions de parlants, i al país de Fernando, el Perú, en té uns 4 milions, quasi cap pel·lícula està doblada al quítxua. Runa Simi mostra la lluita per aconseguir el permís de Walt Disney per fer el doblatge. Aquesta obra de no-ficció posa de manifest la importància que els xiquets tinguen al seu abast productes infantils que puguen entendre. A partir d’una història personal i al so de quítxua, castellà i anglés, Runa Simi reivindica que la cultura és essencial per a defendre les llengües discriminades.
El quítxua és una llengua cooficial al Perú. Segons la Constitució ho és «allà on predomine». No obstant això, molts serveis al país no estan garantits en aquesta llengua, tot i que hi ha persones que no dominen totalment el castellà. En el passat, va estar prohibida a partir de l’any 1781. Actualment, els parlants de quítxua moltes vegades pateixen discriminació social. Per una part de la societat, és vista com una llengua rural, relacionada amb la pobresa i l’endarreriment. «Avui, si parles quítxua, encara et miren com si fores menys; per això la gent no el parla, per això l’estem perdent», explica Valencia al documental.
Tot va començar un dia en què va anar a casa d’uns amics. Els fills d’aquests veien L’edat del gel, però no entenien què deien a la pel·lícula. Aleshores va decidir començar amb els Quítxua clips una sèrie de vídeos de YouTube d’escenes de pel·lícules infantils doblades al quítxua. Aquells vídeos es van fer virals i moltes escoles van demanar-li on podien trobar la pel·lícula completa. Fou aleshores quan va pensar que havia de fer alguna cosa més gran: havia de doblar un llargmetratge sencer.
Per què El Rei Lleó? «Per mi, la història d’El Rei Lleó és molt pareguda a la del quítxua. Igual com Simba, el quítxua ha sigut desplaçat del seu lloc. Hi ha hagut d'estar amagat per sobreviure», afirma a Runa Simi. Durant tot el film, el gran repte és aconseguir el permís de Walt Disney. Fernando Valencia ho intenta de totes les maneres, escriu a tots els llocs que coneix, viatja a Lima… Lluita per ser escoltat. Paral·lelament, prepara el doblatge. Fa proves als actors, prepara el guió, assaja… Perquè no aconseguir-ho, per a ell, no és una opció.
El documental ens capbussa en el dia a dia de Valencia i el seu fill. L’espectador es transporta al Perú, amb els Andes i xicotetes poblacions rurals com a paisatge. La fotografia i les imatges permeten que el públic s’embriague de l’ambient en què ocorre la història. L’entorn és una part fonamental per a entendre el conflicte lingüístic. A més, Runa Simi mostra la distància entre les ciutats de Cusco i Lima i les zones camperoles, on les vides són radicalment diferents.
Les parts més emotives són aquelles en què es veu l’efecte que els dibuixos doblats al quítxua tenen en els xiquets. Riuen, els comenten i els miren amb sorpresa. «El millor que m’ha pogut passar és veure un grup de xiquets rient amb la pel·lícula, però, encara és més bonic veure un ancià que mai en la seua vida no va comprendre un dibuix animat, rient perquè per primera vegada pot entendre què estava passant», explicava el protagonista en una taula de debat sobre nous mètodes de preservació de l’idioma. Al documental apareixen diferents associacions que treballen en la matèria.
Runa Simi mostra com la discriminació d’algunes llengües marca la vida de les persones. Posa de manifest el dret, sobretot dels més xicotets, a l’oci. Perquè El Rei Lleó no és només una pel·lícula; són rialles, records i una manera de lluitar contra la desaparició d’un idioma. Fernando Valencia treballa perquè els xiquets quítxuaparlants tinguen l’oportunitat de gaudir de les pel·lícules. Cap problema o obstacle no el fa rendir-se. Com diuen a El Rei Lleó: Hakuchu Munayta!
El festival
Aquest és un dels 46 documentals que es projectaran al festival DocsValència Espai de No Ficció. Runa Simi es podrà veure a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània (OCCC) els dies 16 i 21 de maig a les 20 hores. Aquesta és la dècima edició del festival i la que compta amb més peces cinematogràfiques. Hi ha dues categories de documentals valencians: Fragments i Mirades. Algunes de les altres seus són els Cines Lys, La Filmoteca o els Cines Babel.