—Dijous passat vau mantindre una reunió amb la Conselleria d’Educació. Segons el departament que encapçala Carmen Ortí, amb la reunió s’havia obert una «nova etapa de diàleg» amb «voluntat d’acord». Ho vau viure de la mateixa manera?
—No. Dijous no es va obrir cap etapa de diàleg, sinó que vam assistir a un nou intent per dilatar els temps i el calendari. El 25 de setembre, tres sindicats —CCOO, UGT i STEPV— vam acordar dur una proposta conjunta a la Junta de Portaveus per tractar un calendari de negociació del curs, que va ser rebutjada per la Conselleria. Després, hi hagué la vaga de l’11 de desembre, mobilitzacions i concentracions als centres.
Ara, tenim damunt la taula la convocatòria d’una nova vaga, aquest dimarts 31 de març. I la proposta que la Conselleria ha posat damunt la taula és una convocatòria de reunió per al 16 d’abril. És una reunió per, segons ens va dir, negociar el calendari dels temes que hem de tractar i que ja vam posar damunt la taula en la reunió que vam tindre al gener amb la nova consellera.
Per tant, des del setembre la Conselleria té damunt la taula una proposta dels sindicats. Ara, sis mesos després, el que ens proposen és esperar tres setmanes més per fer una nova reunió. L’únic que volen és continuar dilatant els temps.
A tot això cal afegir la seua incapacitat per concretar detalls. Quan els plantegem fins on estan disposats a apujar els salaris; fins on estan disposats a reduir les ràtios; què volen fer per reduir la burocràcia..., no ens contesten res de res.
I quan els mostrem el nostre rebuig a la seua política respecte de la llengua, sempre ens diuen el mateix: que aquest és un tema de les Corts Valencianes i no de la Conselleria. És un argument ridícul.
—Per què penseu que dilaten tant el temp?
—Perquè aquesta negociació els incomoda molt. Si tingueren la voluntat de donar satisfacció a les nostres demandes, ho podrien haver fet el 26 de setembre. El Partit Popular, com ja ha fet en ocasions anteriors, aplica una política que persegueix desmantellar els serveis públics. Tan bon punt van recuperar el govern de la Generalitat van aplicar retallades en les plantilles del professorat, en les unitats... Un dels àmbits on més s’han notat les retallades és en el personal especialitzat, que és el que té per objectiu atendre l’alumnat amb necessitats especials. Hi ha un objectiu clar de beneficiar la concertada i deixar en l’aire al sistema públic.
«L'infrafinançament no pot ser el pretext de la Conselleria per a l'immobilisme»
—La Conselleria diu que durant tot aquest temps han hagut de fer front a una realitat que es fa com més va més patent: l’alumnat sobrevingut, és a dir, l’alumnat que s’incorpora al llarg del curs. El curs passat, quasi 28.000 alumnes s’incorporaren durant el curs, la qual cosa, a la pràctica, significa com haver de posar en marxa cinquanta centres educatius. Asseguren que, amb els recursos econòmics que tenen a hores, no hi poden fer front. Diuen, de fet, que amb l’actual model de finançament és impossible fer front a aquesta realitat.
—Nosaltres som els primers que reivindiquem el canvi en el model de finançament. El País Valencià viu una situació d’infrafinançament crònic que fa temps que denunciem. Ara, el Govern espanyol ha posat a sobre de la taula una proposta de reforma que suposaria injectar més de 3.000 milions d’euros a les arques de la Generalitat Valenciana. I el Govern valencià ho rebutja! A sobre, aplica polítiques fiscals que comporten reduir impostos als rics.
Per tant, la manca de recursos no pot ser el pretext per a l’immobilisme. Durant la covid també hi havia infrafinançament i, tanmateix, la Conselleria d’Educació va fer un esforç molt gran per poder desdoblar classes i contractar més professorat. També, a finals de la darrera legislatura del Botànic, signàrem un acord de plantilles que suposava incrementar en 5.000 el nombre de docents del sistema educatiu. Però ara sembla que cap millora no és possible.
—El Govern espanyol té previst aprovar en les pròximes setmanes un avantprojecte de llei estatal per abaixar les ràtios de forma generalitzada. En concret, volen que en primària hi haja 22 alumnes per aula (ara en són 25); i 25 en secundària (ara en són 30). Què vos sembla aquesta proposta?
—L’avantprojecte suposaria una mesura, però nosaltres anem una miqueta més enllà. Nosaltres —ja ho vam reclamar en una iniciativa legislativa popular— reclamem ràtios de vint alumnes en primària i de 15 en infantil. La normativa actual obliga a una atenció individualitzada i pensem que, només amb ràtios baixes, es pot donar aquesta atenció. Com que som conscients de la dificultat d’aplicar aquestes baixades —perquè requereixen infraestructures que ara no tenim— ja vam proposar un calendari d’aplicació de tres cursos, per donar temps que el sistema s’adaptara.
—Els salaris són un dels vostres eixos de batalla. Vos queixeu que els docents valencians vos trobeu entre els pitjors pagats. Quina millora reclameu?
—Des de l’any 2010, quan Zapatero ens va congelar els salaris i ens va reduir el complement salarial, hem tingut una pèrdua de poder adquisitiu del 20%. Reclamem recuperar el nostre poder adquisitiu i això equivaldria a apujar al voltant de 400 euros els sous dels mestres i uns 500 euros els dels professors. Som conscients que no és possible aplicar una pujada del 20% dels salaris a partir de setembre, però estem disposats a planificar terminis. El problema és, però, que la Conselleria no concreta res.
—En novembre José Antonio Rovira va deixar de ser conseller d’Educació i li va passar aquesta responsabilitat a Carmen Ortiz, de qui, en principi, es destacava un tarannà més dialogant. S’ha notat un canvi en la Conselleria o no?
—Hi ha hagut un canvi quant al tracte. Vam tindre una única reunió amb ella el 7 de gener i la predisposició va ser bona; semblava que estaven disposats a negociar tots els temes. Això ens va fer confiar que hi hauria una millora en l’entesa. Ens van dir que al febrer començarien a concretar. Al febrer ens van remetre a març. I a març ens han remès a abril. Els fets, per tant, desmenteixen les nostres expectatives. Si comencen a negociar és perquè hem fet servir la mesura de pressió de la vaga.
«El secretari autonòmic Daniel McEvoy ha deixat de ser un interlocutor vàlid»
—Aquestes negociacions les esteu duent a terme amb el secretari autonòmic, Daniel McEvoy. Continua sent un interlocutor vàlid, a parer vostre?
—No, en absolut. Totes les mobilitzacions que hem fet fins ara s’han convocat per culpa seua. Quan en la Junta de Portaveus de setembre li vam plantejar els nostres punts de negociació, no es va dignar ni a contestar. Segons ell, no hi havia res a negociar. Després ha continuat aquesta dinàmica, que és la que ens obliga a convocar tot de mobilitzacions.
—Penseu que seria millor negociar directament amb la consellera Ortí?
—Si manté el tarannà que va mostrar en la reunió del 7 de gener, estic convençut que sí. Vull pensar, en tot cas, que la consellera està assabentada de tot el que està passant i que haurà avalat el decàleg que ens ha facilitat la Conselleria.
—Amenaceu de convocar una vaga indefinida a partir del mes de maig. De veritat vos veieu amb forces per a una mesura d’aquestes característiques?
—El que estem detectant és que el cos docent està com més va més indignat. La gent està molt implicada, hi ha molt de moviment i des del sindicat estem convençudes que la convocatòria de vaga d’aquest dimarts serà un èxit. El creixement en la mobilització és exponencial. Per això és realista posar damunt la taula l’opció de fer una vaga indefinida. Si no hi ha resposta a les nostres demandes, estudiarem com plantejar-la. Potser com s’està fent a Catalunya, per territoris, o per etapes educatives.
—Quins avanços desactivarien l’amenaça de la vaga indefinida?
—El professorat ha de dir quines són les línies roges. Seran les assemblees les que hauran de decidir. Hi ha moltes millores que són estructurals. Totes van lligades. Dignificar la tasca docent implica dignificar els salaris i les condicions laborals. I això, alhora, implica abaixar les ràtios, disminuir la burocràcia, millorar les infraestructures. En tot cas, serà el professorat qui tindrà l’última paraula.
—Hi ha un malestar i un cert desencant, d’un quant temps ençà, cap a l’ensenyament. La sensació que cada volta les aules són més complexes i no hi ha prou recursos per fer-hi front. Alhora, s’incrementa l’oferta concertada i privada. Què li està passant a l’escola pública?
—En l’escola pública hi ha problemes per falta de recursos. Però també hi ha molt bones pràctiques i persones que treballen amb molt d’entusiasme i amb molta vocació pública. Al sindicat som grans defensors de l’escola pública.
Però hi ha molts docents que estan molt farts. La burocràcia, per exemple, és un element que genera molt de malestar. I tenim gent que s’està agafant baixes per ansietat, perquè no poden més. I, d’una altra banda, tenim aules que són més complexes, on sovint tenim alumnes que arrosseguen problemes a casa o de salut mental. A voltes això es concreta en més agressivitat.
Per tant, per a fer front a tot això, calen més recursos i més compromís de l’Administració per tal que l’educació siga un pilar de l’estat del benestar. Perquè, si no, correm el risc de devaluar tant l’ensenyament que la gent acabe anant-se’n a la concertada o la privada. Per tot això, ens cal dignificar l’escola pública.