«Mentre les forces em segueixen, vull continuar aprenent coses», deia l'economista Antoni Serra Ramoneda, en l'última entrevista que va concedir a EL TEMPS, ara fa gairebé dos anys. Superada la norantena, acabava de publicar un llibre on analitzava la procedència i la configuració de les classes dirigents franceses. Investigar, ampliar la mirada, escorcollar era una de les grans passions d'aquest economista que va fer de la discreció una forma de viure. Qui no el coneguera difícilment podria haver endevinat que durant més de dues dècades va estar al capdavant de la segona caixa d'estalvis més important de Catalunya. Un home poderós, doncs, que va preferir fer de la senzillesa una manera d'estar al món.
Nascut en una família de la burgesia industrial catalana —els seus avantpassats van fundar la colònia industrial Serra Feliu a l'Ametlla de Mar—, estava destinat a comandar l'empresa familiar. Al contrari que moltes famílies d'aquella època, els pares —i, especialment, la mare— van voler que els fills estudiaren i Antoni s'hi capficà tant que, quan tot just acabava de llicenciar-se, li oferiren fer classes a la universitat. Poc després, fou un dels qui va empènyer per a la fundació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Entre 1980 i 1985 va ser-ne rector.
La seua projecció pública encara es va engrandir més quan l'any 1984 fou nomenat president de Caixa Catalunya en un moment d'expansió del negoci financer. Defensor a ultrança del model de caixes d'estalvi, fou sempre una persona molt conscient de la importància de mantenir una estructura econòmica diversificada. «Em fa una certa por que vulguem ser la Florida d'Europa; el lloc on van els jubilats i els turistes... Això té uns perills socials bastant considerables. Miri, ser un país de cambrers i de manobres és una mala cosa», deia en una entrevista que va concedir a EL TEMPS l'any 1988.
«Em fa una certa por que vulguem ser la Florida d'Europa», deia ja l'any1988.
Gran conversador, aficionat a l'esport, Serra Ramoneda sempre es va manifestar satisfet de la feina feta durant els vint-i-un anys que va presidir Caixa Catalunya. Entre les iniciatives de què més orgullós se sentia hi havia la compra i la recuperació de la Pedrera. L'edifici es trobava en una situació molt precària, fins que l'any 1986, Caixa Catalunya adquirí l'edifici, amb la voluntat de convertir-lo en un espai cultural obert. S'hi recuperaren frescos i ornaments, es reconstruïren detalls decoratius, es restauraren balconades... fins a convertir aquest edifici dissenyat per Gaudí en allò que és a hores d'ara.
També d'aquesta època fou la posada en marxa, per part de la Fundació de Caixa Catalunya, de la Fundació Territori i Paisatge, una entitat que va introduir a Catalunya el concepte de custòdia del territori. «La proposta de posar en marxa li arribà per boca d'un conseller i ell s'hi va mostrar entusiasmat. De bon començament s'hi destinaren 1.000 milions de les antigues pessetes. Era una barbaritat de diners!», recorda Jordi Sargatal, ànima i director d'aquella Fundació, que no s'està de destacar la bonhomia, l'entusiasme i el tracte fàcil de què sempre va fer gala Serra Ramoneda. Amb part d'aquells diners, es compraren 8.000 hectàrees de terrenys protegits per a la seua gestió i preservació, un patrimoni natural d'enorme valor.
La intercessió de Serra Ramoneda fou també cabdal per concedir els crèdits que van possibilitar la posada en marxa, a València, de l'Octubre Centre de Cultura Contemporània. Un projecte de gran envergadura que ha permès convertir aquest símbol del comerç modern de la ciutat en un centre de referència a la ciutat. «Fou un personatge enormement proper —recorda l'editor i activista Eliseu Climent, promotor de l'OCCC—. Un professional molt eficaç que va saber posar-se al costat de les causes nacionals».
Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, Serra Ramoneda va ser també el darrer president de l'Institut Ignasi Villalonga.
Entre aquestes causes hi hagué, també, la promoció del corredor mediterrani. Serra Ramoneda fou el darrer president de l'Institut Ignasi Villalonga d'Economia i Empresa (IIVEE), una entitat que des de principi de mil·lenni havia defensat la necessitat de construir un eix ferroviari d'altes prestacions en el corredor mediterrani, com a eix vertebrador d'una euroregió europea potent. «Fou sempre un president molt implicat i molt actiu. Era president no per estar-hi i ja està, sinó perquè realment creia en el projecte. Sempre que li demanàvem d'anar a algun lloc per representar a l'Institut, ell s'hi prestava», recorda Pau Caparrós, gerent de l'IIVEE, el qual no s'està de recordar el seu costum de devorar periòdics cada matí i la seua passió pel bàsquet. «Fou una persona que t'ho feia fàcil», relata.
Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, doctor honoris causa per la Universitat de les Illes Balears, Serra Ramoneda marxa deixant el record d'una persona honesta, treballadora i patriota. La seua vetlla començarà aquest divendres, 6 de febrer, a les 17 hores, en el Tanatori de les Corts. La cerimònia de comiat tindrà lloc dissabte 7 de febrer, a les 13 hores.