—Com va nàixer Joves pel Valencià?
—Abans de promoure la creació de Joves pel Valencià, jo havia militat en altres entitats juvenils. Sentia, però, que la seua activitat estava molt centrada a València i, aleshores, jo feia vida mig a Barcelona, mig a la Safor. La meua impressió era que, a nivell comarcal, la gent jove estava molt desarticulada i una mica orfes d’una entitat que els aixoplugara i els donara cobertura. Això em va plantejar la possibilitat de crear una associació centrada en el tema lingüístic. Jo havia conegut, a través de l’Espai Mallorca de Barcelona, l’experiència de Joves de Mallorca per la Llengua i vaig pensar que seria interessant replicar-lo.
—D’això fa aproximadament un any. En quin punt esteu a hores d’ara?
—Crec que s’està creant una xarxa de gent jove molt interessant i amb molt de potencial, gent que està preocupada per la llengua i que està disposada a col·laborar en projectes. A hores d’ara, hem aconseguit implantació a la Vall d’Albaida, la Safor, la Ribera Alta i Baixa i l'Horta Sud. Si les coses van bé, crec que en termini d’un any ens agradaria aconseguir implantació també a l’Alacantí, a la Marina. De moment, són un grup de gent molt implicada, del qual també participen Jordi Casanova, Borja Alegre, Axel Gallén, Noemí Estellés, Diego Castelló o Marta Gregori.
—Joves de Mallorca per la Llengua, en tot cas, és una entitat amb trenta anys d’història. Aspireu a replicar el seu model?
—L’exemple del que fan Joves de Mallorca per la Llengua és extraordinari: gent de setze, disset o divuit anys organitzant iniciatives de molta envergadura, com ara l’Acampallengua. A parer meu, són un model, si bé allò al que aspirem és a adaptar-lo a les característiques i les particularitat del País Valencià. Nosaltres hem apostat per l’àmbit comarcal (no és el mateix una illa que un territori de l’extensió del País Valencià). Al capdavall, la comarca ha estat, històricament, la base del nacionalisme valencià. Reivindicar la comarca és també reivindicar un sentiment de pertinença, especialment, en contraposició a la província.
—En un any, quants socis i sòcies heu aconseguit?
—A Joves pel Valencià hi ha la figura de membre i la de voluntari. En l’actualitat hem arribat a un centenar de membres. Al marge d’això, la feina dels voluntaris també és important.
—Entre les vostres fites hi ha hagut l’organizació de l’Aplec de la Safor. Què ha significat la recuperació d’aquest esdeveniment?
«Tot tenint en compte el govern que tenim a la Generalitat, sorgeix la necessitat de generar espais de trobada i d’oci alternatiu»
—Durant la transició, els aplecs van ser una manera d’ajuntar a la gent jove i generar un nacionalisme de base i d’àmbit comarcal. Tota aquella il·lusió, tanmateix, quedà molt diluïda quan a Madrid es va aprovar un Estatut d’Autonomia, que no acomplia amb les expectatives que s’havien generat durant la transició. Aquell desencís va provocar que quasi tots els aplecs desaparegueren. En el cas de la Safor, tots els anys es feia l’Aplec a Bellreguard, però va desaparèixer, no hi hagué cap tipus de continuïtat. És més, no quedà ni tan sols memòria d’allò.
Com que Joves pel Valencià va nàixer primerament a la Safor, ens vam proposar, com a primera activitat, tornar a celebrar l’Aplec. Així que el vam fer el dia de Sant Joan, un dia simbòlic per als Països Catalans. Vam rebre, també, la flama de Canigó. Va ser un dia molt bonic, en què es van superar totes les nostres expectatives, amb l’assistència d’unes 1.500 persones. Vam programar Abril, Pep de la Tona i una rondalla, a més d’un punxadiscos. Després d’aquesta primera edició de represa, la idea és que esdevinga l’activitat estrella de Joves pel Valencià a la Safor. L’aspiració seria que cada comarca puga fer la seua pròpia gran activitat. És cap ací cap on volem avançar.
—En l’actualitat, hi ha diverses entitats en l’àmbit del valencianisme. Hi ha Escola Valenciana, Acció Cultural, Famílies pel València... Quin buit aspireu a omplir?
—Si vam crear Joves pel Valencià és perquè no volem la tutela de ningú, és a dir, volem ser una entitat que naix dels joves i per als joves. Volem ser una entitat juvenil autogestionada, amb veu pròpia. Des del respecte absolut, Joves per la Llengua vol tindre total independència i tindre implantació més enllà de la ciutat de València. Som, de fet, un moviment que ens sentim especialment còmodes treballant des de les comarques.
—En quina mesura la consulta Rovira va ser un esperó per a la creació de Joves pel Valencià?
—Crec que la consulta, entre els joves més sensibilitzats, però no només entre aquests, va permetre visibilitzar el que significa una majoria absoluta d’una Generalitat pseudofeixista, que vol exterminar ja no qualsevol indici de catalanisme, sinó de valencianisme o de valencianitat.
Davant d’això, la reacció és lògica: tornar al carrer, tornar a l’autogestió i a pensar de manera col·lectiva. Perquè no s’ha de perdre de vista que amb el Botànic es va produir una desarticulació de molts moviments socials i associatius que havien estat molt actius durant l’anterior etapa del Partit Popular.
Ara, emergeix la necessitat de reactivar-se des de la urgència, perquè tenim a la Generalitat un govern que dona l’esquena a la cultura, a la llengua i a la gent que s’estima el seu país. Hi ha la necessitat de generar espais de trobada i d’oci alternatiu. Joves pel Valencià vol ser un d’aquests espais.
—En tot cas, en aquest context de mobilització, sorgeixen entitats noves que, d’alguna manera, aspiren a ocupar l’espai que fins ara ocupaven altres entitats. Joves per la Valencià sorgeix quan ja s’ha reactivat Joves d’Acció. I el mateix passa amb Famílies pel Valencià que, d’alguna manera, té preocupacions i un camp d’acció molt semblant al d’Escola Valenciana.
—En un principi, Joves pel Valencià volia ser un projecte d’unió entre diverses joventuts existents. La idea, tanmateix, no va calar i van preferir mantenir la seua estructura individual.
En tot cas, no hi ha cap entitat estrictament juvenil amb CIF propi, més enllà de Joves PV, que són les joventuts polítiques de Compromís. No hi havia, per tant, cap entitat que poguera autogestionar-se, autofinançar-se i fer activitats pròpies, sense cap tutela. Puc entendre que existisquen certs recels d’entitats que ja porten anys treballant, però des de Joves pel Valencià considerem que és molt important tenir un espai propi, a partir del qual poder aprendre i, potser el dia de demà, incorporar-nos a aquestes altres entitats. Joves pel Valencià vol ser un espai perquè un jove inicie la seua politització.
A mi em preocupa la disgregació, però també em preocupa, moltes vegades, la falta de confiança que les grans entitats tenen en el jovent. Que els joves tinguem la necessitat d’articular-nos fora de les entitats mare els hauria de fer reflexionar.
—Aplecs al marge, proposeu fer alguna altra activitat al llarg de l’any?
—Aquest gener vam tindre la primera assemblea de joves i el primer repte és teixir comarca. En un any hem teixit una entitat i ara ens hem de centrar a millorar la relació que tenim amb altres col·lectius, tant a nivell comarcal com nacional. Volem saber quin és el rumb que volen prendre la resta d’entitats. Volem participar d’actes, presentacions de llibres, fires, festes populars, concerts... Ser-hi presents, en definitiva.
També ens agradaria consolidar un projecte que naix des de la Ribera, que es diu la Contrafesta, amb el qual s’aspira a construir un oci alternatiu. No és un esdeveniment de la mida de l’Aplec, però sí vol ser un punt de trobada per al jovent que parla i defensa el català.
—Tu també eres la portaveu del Correllengua Agermanats al País Valencià. Això significa que la plataforma del Correllengua Agermanats al País Valencià és Joves pel Valencià?
«Joves pel Valencià no vol la tutela de ningú. Volem ser una entitat autogestionada, dels joves i per als joves»
—Tota la feina de preparació de la idea del Correllengua Agermants comença després de l’estiu de 2024, mentre que Joves pel Valencià va nàixer el desembre. Jo em vaig involucrar en el Correllengua abans d’impulsar la creació de Joves. I de fet, en part Joves també naix de la urgència de constatar que necessitàvem teixir una infraestructura humana per donar cobertura al Correllengua. Ens cal involucrar joves, però ens cal que aquestos joves tinguen unes mínimes nocions de com funciona una entitat. Però Correllengua Agermanats i Joves són independents, però s’ajuden. Allà on passarà el Correllengua, al darrere hi haurà membres de Joves.
—El Correllengua Agermanat serà una activitat inèdita, que unirà tots els Països Catalans. Quin impacte esperes que tinga al País Valencià?
—Necessitem que el Correllengua siga un revulsiu. Necessitem que siga un abans i un després en la concepció del nacionalisme valencià. Personalment, crec que al nacionalisme valencià no li ha fet cap bé la tercera via, és a dir, la promoció d’un valencianisme deslligat del nord i, en general, dels Països Catalans. Ja ho va dir Fuster: o ens recobrem en la nostra unitat o serem destruïts com a poble. No estan les coses com per anar construïnt nacionalismes diversos. Per tot això, m’agradaria que el Correllengua fora un abans i un després en la consciència nacional i lingüística, especialment, entre els joves.
—La llengua és un dels pilars al voltant del qual es vertebra el nacionalisme. Tanmateix, la darrera Enquesta d’usos i coneixement del valencià indiquen que l’ús a casa i amb els amics no para de descendir. Quines són les teues perspectives en aquesta matèria?
—Crec que caldria fer autocrítica del que va fer el Botànic. Perquè teníem a l’abast un govern amb plena capacitat de contruir un projecte polític alternatiu, però que, en canvi, va desmobilitzar tot un país.
Les dades, a simple vista, són desmoralitzants. El repte, doncs, és revertir aquestes dades i, per tant, continuar treballant-hi. Personalment, mentre hi haja una valencianoparlant a Oriola, la meua lluita continuarà en peu.
Crec, doncs, que hem de deixar de prestar atenció a les barbaritats que, dia si, dia també, fa el govern valencià i centrar-nos a estar al carrer, teixir xarxa i fer que la contracultura siga la resposta.
—De la generació Z s’ha dit que sou una generació de vidre. Què diries davant d’això?
—Les generacions més joves no hem viscut el franquisme. Sabem el que va significar perquè ho teníem al temari de l’escola. Per tant, tenim una visió molt abstracta. Hem nascut, doncs, en democràcia -tot i ser una democràcia de baixa qualitat- i en un moment de pau. Això ens duu, en ocasions, a no valorar determinades coses. Ens cal conèixer millor el passat d’on venim.
En tot cas, també tinc la sensació que les persones grans no entenen les maneres de fer dels joves, ni tampoc com funcionen els nous canals i això els resulta desconcertant. Però hi ha molta gent amb empenta, ganes de lluitar i energia.
SAFORENCA DE COR I DE CAP
Saforenca de naixement i de sentiment, Blanca Garcia-Oliver Canet va nàixer en una família de qui va aprendre l’estima per la llengua i el territori. Amb 15 anys, i amb motiu del 8M, va organitzar la seua primera protesta. Ho feu a l’Escola Pia de Gandia, amb un manifest on parlava sobre l’opressió del catolicisme envers les dones. «Vaig revolucionar l’escola, quasi m’expulsen!», riu.
Estudiar Filologia Catalana, diu, «va contribuir a construir la meua consciència nacional». L’any 2021 va impulsar la creació de la revista de literatura Caldesa. Després va vindre un màster en cultures medievals i, en l’actualitat, un doctorat per especialitzar-se en el segle XV amb perspectiva de gènere i perspectiva lingüística. Quan estava a Barcelona, va conèixer l’Espai Mallorca i, allí, Joves de Mallorca per la Llengua, l’entitat que, des de 1995, treballa pel català a Mallorca. Fou d’aquesta coneixença que va nàixer la voluntat de replicar el model al País Valencià. Actualment Garcia-Oliver és una de les ànimes de l’organització de Correllengua Agermanat, una activitat inèdita que es celebrarà a tots els Països Catalans del 19 d’abril al 5 de maig.