El director literari de la col·lecció «Crims.cat», Àlex Martín Escribà, ha qualificat Rafael Tasis com l'Edgar Allan Poe català i les novel·listes Margarida Aritzeta i Teresa Solana n'han criticat el poc cas que se li ha fet. El primer acte de BCNegra d'aquest 2026 ha estat per anunciar que Barcelona, trilogia policíaca serà el número 100 de la col·lecció «Crims.cat» (un nombre que no van assolir les famoses col·leccions «La cua de palla» ni «La negra» de La Magrana) i reivindicar Tasis davant d'una representació de la seua família.
Margarida Aritzeta, que a «Crims.cat», ha publicat L'hort de les ànimes (2025) es queixa que l'oblit de Tasis es deu al fet que «no tenim autoestima i no tenim poder: el reconeixement dels clàssics l'haurien de fer els governs, però si no ho fan, benvinguda sigui la reivindicació de particulars com "Crims.cat"».
Aritzeta recorda que, en la primera edició del festival de novel·la negra de l'Espluga de Francolí, El vi fa sang, es va teatralitzar Un crim al Paralelo, de Tasis, i es va veure que «era una obra d'intriga que se seguia amb vivesa i interès» i que Tasis feia un retrat de Barcelona «antic però modern, molt allunyat del franquisme i gens ranci».
Teresa Solana, que a «Crims.cat» ha publicat Octubre, Carpe diem i diverses traduccions d'autors en llengua anglesa, va destacar que Tasis fou un personatge interessantíssim i va recordar que Pere Calders li demanà, amb recança: «Què seria de vostè si hagués viscut en un país normal?». Solana opina que el menysteniment de Tasis ha pogut vindre també pel «menyspreu de les elits a la novel·la negra, que creuen que és d'inferior categoria». Un error que ens ha convertit «en un país anòmal», segons Solana.
L'editor de Clandestina, Ilya Pérdigo, va defensar que «s'han de reivindicar els pioners» per avançar i saber quin és l'origen d'un gènere, «saber com va començar tot». I, en el cas de la literatura negra catalana, Tasis és ben bé el començament.
Solana i Aritzeta van destacar l'excepcionalitat d'una col·lecció de novel·la negra en català que arribe al número cent. Aritzeta, va valorar que la col·lecció barregi autors catalans nous, autors catalans clàssics i també traduccions al català d'autors d'altres literatures «perquè la barreja ens dignifica a tots» i s'evita «la idea equivocada que els bons són els estrangers». Tasis, afirma, «sabia que jugava en una categoria mundial», i per això aposta per un gènere que estava convençut que podia assolir molta popularitat entre els lectors catalans.
Ilya Pérdigo va celebrar que hagin pogut mantenir durant quinze anys l'edició d'entre sis i vuit títols a l'any de noves veus catalanes, clàssics del país i obres estrangeres, de novel·la negra i en català. «Crec que hem sumat molt al patrimoni literari català».
Per la seva banda, Àlex Martín Escribà va celebrar el dia que, fa més de quinze anys —amb la presència de Pérdigo i Gregori Dolz (socis inicials d'Alrevés); el desaparegut Paco Camarasa (impulsor de BCNegra); el director de la biblioteca La Bòbila, Jordi Canal, l'escriptora Anna Maria Villalonga i el novel·lista i periodista Rafael Vallbona—. van establir les bases del que havia de ser una col·lecció de novel·la negra en català, «Crims.cat», i la van encertar.