Encara no hi ha dades oficials del volum total de turistes arribats a les Illes durant el 2025, però les xifres parcials permeten assegurar que es batrà el rècord de visitants per molt poc, de tal manera que serà correcte parlar d’un clar alentiment del creixement. O sigui que el govern de Marga Prohens podrà insistir que la seva política de «contenció» comença a donar fruit. L’esquerra li ho negarà i l’acusarà de tot el contrari, però la presidenta té el discurs en mode automàtic i les xifres turístiques de l’any passat l’afavoreixen, tant si són producte de la seva política —com ella diu— o, més probablement, perquè els preus generals —restaurants, hotels...— són tan alts que estan fent que diferents segments de visitants vagin a destinacions vacacionals alternatives, tal com passa amb els que provenen de la resta de l’Estat.
Les dades fins a 30 de novembre de 2025 de Frontur —estadística que ofereix el moviment turístic a les fronteres— i Egatur —la que dona la despesa dels visitants—, totes dues fonts estadístiques que són de l’INE, indiquen que arribaren a les Illes 18,7 milions de turistes, exactament igual que els dotze mesos de 2024. Això significa que en els onze primers mesos de l'any passat hi hagué un lleuger increment de l'1,8% respecte al mateix període de 2024, amb un increment de la despesa del 4,7%, que fou de 23.106 milions.
Així mateix, les dades indiquen que durant els mesos de manco afluència, el que se’n diu la temporada baixa, està creixent el nombre de visitants estrangers i cau el dels que provenen de la resta de l’Estat, en una tendència que s’està consolidant els últims anys. Així, durant el novembre d’enguany el nombre d’arribats de l’estat caigué el 13,3% respecte a l’exercici anterior, mentre que els estrangers pujaren per sobre del 5%.
La despesa puja però no se’n beneficien tots els subsectors turístics. Els hotels incrementen els preus i la recaptació; tanmateix, els restaurants es queixen que la situació comença a ser preocupant. D’una gens científica enquesta feta per aquesta revista en tres establiments del centre de Palma —la zona més turística de l’illa—, se n’extreu la idea que en efecte les coses no els van tan bé com als hotels. «Sí, hem notat que els turistes no gasten tant com abans», diu un cambrer. «Va passar durant l’estiu i ara a l’hivern encara es nota més: els peninsulars venen manco, és vera, però no es cregui que els estrangers vagin molt esplendorosos, miren molt la cartera també», diu un altre. La sensació és reafirmada per les patronals del sector dels restaurants, tant per part de la que fa part de la petita i mitjana empresa com la de la CAEB —Confederació d’Associacions Empresarials de Balears—, que han advertit que l’estiu no va ser gaire bo i que la temporada baixa va per l’estil o pitjor que les dels últims anys i assenyalen com a responsables els alts preus de tot el que necessiten comprar, els sous creixents —sobretot l’increment del mínim interprofessional— i els impostos, amb el resultat que els obliguen a posar uns preus que molts de turistes no volen pagar o bé els han de mantenir molt ajustats i perdre beneficis.
Tot i les queixes sectorials, com la dels restaurants, el nombre total de visitants encara serà enguany enorme i la despesa també. Se superaran els 18,7 milions de turistes de 2024, però per molt poc, això és ver. Si fins a 30 de novembre s’ha igualat la xifra, el desembre no aportarà una gran quantitat addicional: l’any passat foren 296.260 —segons la Conselleria de Turisme— els arribats durant l’últim mes i no sembla que enguany hagi de ser molt diferent. Per tant, es batrà el rècord d’afluència per aproximadament un punt i mig percentual. Entre 2023 i 2024, l’increment va ser del 5%. Entre 2022 i 2023, del 7,9%. En els anys immediatament previs a la pandèmia l’augment va ser entre 2015 i 2016 del 10,8%, entre 2016 i 2017 del 6,5%, entre 2017 i 2018 de l'1,2% i el 2019 s’estabilitzà.
Per tant, enguany pujarà el nombre respecte a 2024 per l’estil de com ho va fer quan s’estabilitzà en els dos exercicis anteriors a la pandèmia. Aquest comportament moderat és el que fa que Prohens i el seu Govern venguin la idea que s’està assolint la «contenció» que proclama com a nord de la seva política turística.
«No és per casualitat» que passi així, diu la presidenta, sinó que «és el resultat del decret de contenció turística» que aprovà la passada primavera el seu Govern. «Estam creixent en els mesos de temporada alta i mitjana» i decreixent o estabilitzant les quantitats de l’alta, a l’estiu, deia en unes jornades sobre turisme celebrades la tardor passada. «És el resultat de la contenció» que ja es deixa notar, a parer seu, i creu que aquest és el camí: «desestacionalitzam sense renunciar a la qualitat». El Govern ha dissenyat el que assegura que és un model turístic «sostenible, regeneratiu i generador no tan sols d’oportunitats sinó de benestar per als residents».
L’esquerra, com s’ha dit, nega el que assegura Prohens. El líder de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia, l’ha acusada de «fer focs d’artifici» en lloc de fer una política turística que cerqui «el benestar» dels ciutadans. Aquesta mateixa setmana el partit sobiranista ha criticat el PP perquè havia anunciat per enguany l’aprovació de la «limitació de l'entrada de cotxes i la reducció del sostre de places turístiques» a Mallorca i resulta que les dues mesures «continuen encallades». Des del PSOE, el seu portaveu parlamentari, Iago Negueruela, ha assenyalat la presidenta com a responsable d’un frau: «està enganyant tothom» perquè «anuncia mesures contra la massificació que no posa en pràctica».