Catalunya

La Declaració Metropolitana de Barcelona: més democràcia i més sostenibilitat

Més d’un centenar d’ajuntaments i àrees metropolitanes, juntament amb representants de les Nacions Unides i de la Comissió Europea, signen un acord que reforça el lideratge metropolità en habitatge, governança democràtica i sostenibilitat, un aval internacional que eleva el seu paper en els grans reptes urbans del segle XXI.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La Cimera Mundial Metropolitana, celebrada el 15 d’octubre a Barcelona sota el lideratge de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i l’Ajuntament de Barcelona, va suposar un pas rellevant en l’agenda urbana global. Més d’un centenar d’alcaldies i representacions polítiques d’arreu del món hi van avalar la Declaració Metropolitana de Barcelona, un compromís col·lectiu per impulsar una transformació urbana real, inclusiva i sostenible. Amb aquesta Declaració, les metròpolis es conjuren per avançar cap a models més equitatius, respectuosos amb els drets humans i proactius davant l’emergència climàtica —un full de ruta ambiciosament pragmàtic que reclama atenció i seguiment.

La Cimera va servir per constatar que, actualment, les àrees metropolitanes, les més grans i més dinàmiques, continuaran creixent a bon ritme. D’acord amb l’informe d’ONU-Habitat Global State of Metropolis 2020, el nombre de gent que viu en grans metròpolis haurà augmentat el 2035 a 3.470 milions de persones, cosa que representa el 39% de la població mundial. Aquest ràpid creixement en moltes metròpolis ha fet més complexes la planificació urbana i la provisió de serveis comuns, així com la creació d’espais inclusius i igualitaris per a tots els ciutadans. Per això les ciutats i àrees metropolitanes representades a la Cimera Mundial Metropolitana es van comprometre a liderar les polítiques d’habitatge, governança i medi ambient.

En primer lloc, diu la Declaració, «el nostre objectiu és aprofitar tot el potencial de les àrees metropolitanes com a centres d’innovació inclusiva, creativitat cultural, biodiversitat i oportunitats econòmiques. Ens assegurarem que els beneficis d’aquesta transformació arribin a totes les comunitats, sense oblidar l’accés a serveis essencials, com ara aigua potable, gestió de residus i transport públic, entre d’altres».

La Declaració és també un compromís per «enfortir la governança metropolitana democràtica mitjançant una cooperació institucional més profunda i una coordinació multinivell i multiparticipativa en tots els territoris». I afegeixen els signants: «Treballarem per millorar la representació, la transparència i la participació ciutadana en els processos de presa de decisions, fent que la governança metropolitana sigui més sensible i responsable».

Pel que fa a la lluita contra el canvi climàtic, la Declaració promet «assumir un paper fonamental en l’impuls i el foment de l’agenda global més enllà del 2030 i el 2050, participant en una col·laboració estratègica amb les Nacions Unides, altres organitzacions i xarxes internacionals pertinents i els nostres governs nacionals i regionals. Afrontarem tots els reptes globals, promourem el desenvolupament sostenible, protegirem i restaurarem la biodiversitat i garantirem que els nostres esforços col·lectius s’aliniïn amb els objectius compartits de pau, prosperitat i equitat per a tothom. Tal com es va discutir al Congrés Internacional MetroSolutions (Cornellà de Llobregat, 2022), les àrees metropolitanes estan preparades i equipades per liderar solucions innovadores que donaran forma al futur urbà i abordaran els reptes internacionals de l’Agenda 2030 i més enllà».

Les àrees metropolitanes presents també es van fixar l’objectiu d’«aconseguir la neutralitat climàtica el més aviat possible, fomentant-ne l’adaptació, independentment del ritme d’altres actors globals. Mobilitzarem tots els recursos disponibles, aplicarem innovacions provades i col·laborarem més enllà de les nostres fronteres per liderar una transició ecològica justa i ambiciosa». La Declaració creu que caldrà, per la seva part, «un suport ferm durant les transicions energètica i industrial, garantint un equilibri entre els objectius climàtics, la cohesió social, el desenvolupament econòmic i la protecció de la biodiversitat».

Antonio Balmón, vicepresident executiu de l’AMB, intervenint durant la Cimera Mundial
Metropolitana| Òscar Giralt. 

Les ciutats i metròpolis que, a més, formen part de l’EMA (European Metropolitan Authorities) van reconèixer que l’habitatge és un altre dret fonamental que cal tenir en compte «per viure una vida digna» i van acordar comprometre’s a «implementar una política metropolitana d’habitatge ambiciosa que garanteixi l’accessibilitat i unes condicions de vida de qualitat per a tots els ciutadans. Les nostres metròpolis desenvoluparan els mecanismes necessaris per promoure el dret a un habitatge adequat. Aquesta és una política essencial per transformar els territoris i omplir-los de dignitat, equitat social, solidaritat intergeneracional i prosperitat compartida».

L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, va recordar, en inaugurar la cimera, que «les institucions només són útils si garantim la pau i la dignitat humana de la nostra ciutadania». En aquest sentit, va afegir, «les metròpolis no som només receptores de polítiques globals, som els motors que les definim i implementem». El vicepresident executiu de l’AMB, Antonio Balmón, va recordar que «fa deu anys, des de l’AMB vam impulsar l’EMA amb la convicció que les metròpolis necessiten una veu pròpia a Europa», i «avui podem dir amb orgull que aquesta xarxa ha esdevingut un actor reconegut en la defensa dels interessos metropolitans i en la construcció d’una Europa més cohesionada i sostenible».

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.