La coalició entre el PI-Proposta per les Illes i Som Mallorca vol ocupar un nou espai, més ampli que el que ocupava en solitari el PI, i per això el vot disputar en part el de Més per Mallorca: «un segment que ha abandonat», diu Joan Lladó, líder Som: «Ja no representa el mallorquí de carrer, el petit propietari, l’autònom, el treballador preocupat per tot allò que l’esquerra troba que no queda bé reconèixer, però que, tant si vol com si no, existeix», explica, en conversa amb aquesta revista.
Lladó va ser cap d’Esquerra Republicana de Catalunya a Mallorca. Quan aquesta formació entrà a Més, va protagonitzar un enfrontament amb la cúpula (2014) i finalment abandonà els dos grups. Posteriorment, va participar en una candidatura a les eleccions espanyoles (2016) anomenada Sobiranistes per les Illes —que auspicià l’Assemblea Sobiranista de Mallorca— i, més tard, abandonà l’activitat política.
El seu passat sobiranista és, assegura, això, el passat, i avui «he canviat, i allò que importa és que la coalició no és sobiranista, ni nacionalista ni regionalista, és de centre mallorquinista, defensam el mallorquí que no entén què està passant, ni per què tots els partits accepten el creixement demogràfic descontrolat, el desastre de l'habitatge, per què no es vol posar fre a la immigració... tot allò que per ventura és incòmode de plantejar, però que nosaltres ho plantejam i crec que, en aquest sentit, hi ha un camí per recórrer, un espai polític per ocupar i que ens assegura un creixement electoral suficient per obtenir almanco dos diputats i jo diria que fins i tot tres», assevera.
No es planteja reprendre la carrera política. Assegura que «som com una llebre», el corredor que es posa davant perquè els altres prenguin la velocitat correcta i després es retira; «no tenc cap intenció de ser candidat». Explica que si ha fet la passa de crear Som ha estat a partir de «converses amb amics que, com jo, veien amb preocupació que cada vegada és més difícil viure per a un mallorquí diguem-ne normal en la Mallorca actual: el català perd presència social, hi ha gent per tot, la delinqüència està clarament relacionada amb la immigració descontrolada, tot puja de preu, no hi ha seguretat jurídica, no es respecta la propietat privada, es demanen xifres escandaloses per comprar o llogar un habitatge... Això està totalment descontrolat. Juntament amb un grup de persones preocupades pel mateix creàrem Som, entràrem en converses amb el PI —partit amb el qual coincidírem totalmen—t i férem la passa de crear la coalició. Se’ns sumarà algun grup més, local, però no Unió Mallorquina, de fet te puc dir que m’estim més que es presenti pel seu compte, no crec que ens afecti negativament, tot el contrari; així quedarà clar que ells són ells, tacats per tot el que va passar (la corrupció associada a les sigles UM) i que nosaltres som una cosa totalment diferent».
La immigració, l’habitatge i la propietat són alguns dels eixos fonamentals que PI-Som defensa: «L’esquerra ho nega perquè té por de reconèixer-ho, però hi ha un problema seriós amb la immigració», que té diferents cares. Una d'elles, assegura, és la inseguretat: «Tenc un amic que és policia local (a Son Servera) i em conta que abans detenien una persona a la setmana i ara és almanco una al dia, un 80% dels quals són marroquins o algerians i algun colombià». No li preocupa que el discurs soni a provocador: «El que seria molt dolent per a la coalició és que no parlassin de nosaltres, del que es tracta és que en parlin, encara que sigui malament».
Aquest espai de centre i sobretot mallorquinista sense additaments de nacionalisme, sobiranisme, ni regionalisme, com es pot situar respecte a la resta de partits en general i en particular de Més? Lladó ho té clar: «Hi ha un espai que hem d’ocupar que transcendeix totes aquestes etiquetes i que, com t’he dit, és el de la defensa del mallorquí de carrer, el que assumeix la bandera mallorquina (en lloc de la quadribarrada) i que sense cap complex assumeix que ‘els mallorquins, primer de tot’: s’ha de fer habitatge per a residents, posar impediments als no residents, defensar la forma de ser i viure del mallorquí... Aquest espai existeix i el que hem de fer nosaltres és ocupar-lo»
Electoralment l’espai es nodriria de dues fonts. Primer, «dels vots del PI de 2023, que a pesar de passar per un terrible moment va ser capaç de tenir el suport 17.000 persones, i això encara existeix i no és massa difícil que pugui augmentar a nivells anteriors (30.000 el 2019). I, en segon lloc, se’ns acosta molta gent que Més ha abandonat, tenim incorporacions d’antics dirigents del PSM —com, entre d’altres, Roger Gotarrodona— i estic segur que podem atreure una part important del vot de Més; respecte a això et contaré una anècdota recent: un antic membre de Més de Manacor se’m va acostar i em demanà ‘de bon de veres creus ara el que dius?’, li vaig dir que sí i contestà ‘jo també però no m’atrevia a dir-ho!’. Això mateix passa amb molta altra gent».
En relació amb el futur postelectoral i a possibles pactes en cap moment de la conversa Lladó es refereix a l’esquerra com a possible aliada i, en canvi, no dubta a assegurar que «Prohens estaria ben contenta de poder desfer-se de Vox i pactar amb nosaltres».