Un quintet d'elements fonamentals componen la base del torró d'Agramunt: avellanes (o ametlles), mel, sucre, pa d'àngel i clara d'ou. Aquesta combinació, però, no és suficient; cal domini en la preparació dels diferents ingredients. La torrada de les avellanes o les ametlles ha de caure al seu punt exacte, traient la pellofa i triant-la, així com la cuita de la mel i el procés de blanquejat d'aquesta a base de clares d'ou ben batudes. Aquesta mescla es remenarà fins a obtenir el punt de la cuita. Caldrà, en fi, barrejar aproximadament la mateixa quantitat d'avellanes i de pasta. La massa resultant haurà de ser homogènia i sense cap niu, i es cobrirà de pa d'àngel per dalt i per sota.
Sembla senzill, explicat amb quatre ratlles, però és en aquest delicat procés on rau el mestratge de l'artesà torronaire d'Agramunt.
La tradició local d'elaboració de torrons d'Agramunt és citada a mitjan segle XVIII —almenys així ho testimonien les primeres referències documentals— en la correspondència dels Siscar, una nissaga noble de la vila. Entre els oficis agramuntins, consta el de torronaire, un dels gremis més nombrosos que comptabilitzaven per aquell temps un total de set obradors. És cert que la quantitat resulta modesta, vista des del nostre present. Potser també pel fet que l'ofici no es desenvolupava a temps complet, sinó com a complement a altres com l'agricultura o la confiteria i, per tant, pocs eren els mestres torronaires dedicats exclusivament a l’elaboració d’aquest dolç.
Haurà d'arribar el segle XIX perquè el producte local siga conegut com a torró d'Agramunt. Durant els segles XIX i XX aquest torró assolirà un gran prestigi i presència, potenciat per l’omnipresència dels torronaires en fires i altres esdeveniments socials. A Barcelona, les parades que els torronaires agramuntins obrien per Nadal varen funcionar com un dels principals aparadors de la seua feina.
Una mostra del dinamisme torronaire de la vila queda reflectida en un document de 1803, en el qual s’explica que, durant la fira celebrada a Agramunt el 4 d’agost, els torronaires no cabien a la plaça Major i a la del Mercadal. Tot i això, no es pot conèixer amb exactitud el nombre d’obradors que hi havia a la vila.
Agramunt vs. Xixona
No seria desencertat deduir que es generà una evident competència entre els torronaires agramuntins i els xixonencs. Tots dos col·lectius, catalans i valencians, sovintejaven fires i maldaven per seduir un mercat llépol. És per això que els d'Agramunt es diferenciaren dels de Xixona vestint amb la indumentària de diumenge de pagès: els homes es cobrien el cap amb una barretina musca i les dones amb un mocador de seda blanc.
La IGP Torró d'Agramunt
La Indicació Geogràfica Protegida Torró d’Agramunt va ser creada, com a Denominació de Qualitat Torró d’Agramunt, el 1984, però no seria fins al 2002 que la IGP Torró d'Agramunt quedaria inscrita en el Registre comunitari. Aquesta certificació representa un reconeixement a la tradició torronaire de la vila. De fet, la zona de producció de la IGP Torró d'Agramunt és constituïda exclusivament pel terme municipal d'Agramunt.
Si els ingredients principals han estat enumerats a l'inici d'aquest article, el producte el trobareu presentat en forma de tauletes rodones o rectangulars cobertes de pa d'àngel. Pel que fa a les mides i pesos, poden anar dels quinze grams fins a un quilo.
Identificareu l'aspecte de la massa pel seu lleuger color marró daurat, fràgil i cruixent, amb un percentatge mínim d'ametlla o d’avellana que oscil·la entre el 46% i el 60%, segons si el torró és de categoria extra o suprema.
No us oblideu de consultar l'etiqueta, en la qual haurà de figurar el nom «Torró d'Agramunt. Indicació Geogràfica Protegida» i el logotip corresponent de la indicació geogràfica.
Característiques organolèptiques
El torró d'Agramunt presenta unes característiques que el relacionen amb les condicions organolèptiques d'elaboració tradicional. Són aquestes:
- Color: lleuger color marró, daurat.
- Textura: irregular, tosca, amb porositats i de pasta dura però que es trenca sense esforç. A la boca, sensació de cruixent, fonent-se alhora.
- Dolçor: intensitat gran.
- Forma: tauletes en forma de disc i porcions o pastilles rectangulars.
Les esmentades característiques són fruit, d'una banda, d'una acurada barreja dels ingredients utilitzats —mel de qualitat, avellanes o ametlles de l'any acabades de torrar, xarop de glucosa i clares d'ou batudes en el seu punt—, i, d’una altra, d'un punt de cocció exacte d'aquests ingredients.
No t'ho pots perdre
Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra
La Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra és un certamen de referència en el calendari firal català, que se celebra el segon cap de setmana d’octubre. Nascuda l’any 1988 només com a mercat de torró, ha evolucionat fins a convertir-se en un punt de trobada del món del dolç i del producte agroalimentari de qualitat, on el torró i la xocolata a la pedra, dos productes fonamentals de l’economia d’Agramunt, segueixen sent-ne l’emblema.
Més informació: www.firadeltorro.com
Més informació: www.igp-torrodagramunt.com
Més informació: Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. Generalitat de Catalunya