La periodista de The Atlantic Sophie Gilbert va començar a escriure Noia contra noia el 2022 per demanar-se on se n’havia anat el feminisme i va descobrir tota una producció cultural —música, cinema, televisió, moda, revistes— que lloava la cosificació de la dona des d’adolescent. Al pròleg de Noia contra noia —que ha editat en català Raig Verd— narra una triple coincidència l’any que ella va fer setze anys: l’estrena d’American Beauty, la portada de Rolling Stone amb una Britney Spears de setze anys sexualitzada i al llit, i la projecció d’una imatge de vint metres d’una presentadora de programes infantils britànica (Gail Porter) a la façana del Parlament de Londres: com si hagueren projectat la imatge despullada de Leticia Sabater entre els lleons del Congrés dels Diputats.
Ara té clar que és una seqüència de fets que retrata una cultura pop que «ha enfrontat una generació de dones», com diu el subtítol del llibre: «American Beauty —ens recorda Gilbert en roda de premsa a Barcelona— és una pel·lícula que parla de l’obsessió sexual d’un home de mitjana edat per l’amiga animadora de la seva filla adolescent, desig pel qual la pel·lícula manifesta una empatia sorprenent. En cap moment es qüestiona que pugui haver-hi una altra mirada». La portada de Rolling Stone retratava una Britney Spears de setze anys, al llit «amb un peluix d’un teletubbie i amb el títol “Dins del cor, la ment i l’habitació d’un somni adolescent”. Aquesta mena de desig manifestat per una nena que era exposada sense cap mena de vergonya ningú no se’l va qüestionar».
Gilbert reconeix que, als seus setze anys, no se’n va adonar: «Jo no percebia res de tot això. El que era evident per a mi era que el poder, per a les dones, era de naturalesa sexual (...) i sobretot el tipus de poder que es venerava en la cultura popular a les portes del segle XXI» es concentrava durant la joventut.
Sophie Gilbert va començar a analitzar tot això anys després quan es va adonar que el feminisme havia permès o havia deixat passar —sense denúncies explícites— tot allò i que la política de Donald Trump als Estats Units podia revertir conquestes feministes que ja semblaven consolidades: «El vaig començar a escriure —ha explicat en roda de premsa— quan es va decretar la famosa sentència Roe contra Wave a favor de l’avortament. Una llei que feia cinquanta anys que estava en vigor es va derogar de sobte i per mi va ser la confirmació que estava equivocada. Fins a aquell moment, jo creia que els drets de les dones eren una progressió ascendent que no s’aturaria mai i les meves filles viurien millor que jo. Però aquí teníem la prova evident que les coses, per a les dones, podien tornar enrere». Què se n’havia fet, del moviment feminista? Això la va fer sentir «molt impotent» i la va portar a analitzar «com la cultura del 2000 ens havia ensenyat una sèrie de coses sobre què vol dir ser una dona: quines aspiracions devíem tenir? Quins somnis? Quines ambicions? Quines relacions entre nosaltres?».
El llibre Noia contra noia és el resultat, molt revelador, del discurs masclista i cosificador que amagaven les sèries de televisió, les cançons pop, les pel·lícules de cinema, les revistes i els seus derivats. Des d’Els vigilants de la platja a la generalització del porno passant per Keeping Up With the Kardashians o Beautiful Girls.
En l’actualitat conviuen fenòmens preocupants, fins i tot «esfereïdors», segons Gilbert, amb altres propostes culturals que trenquen la visió masclista. Entre les propostes positives hi ha les d’algunes cantants amb perspectiva pròpia: «Quan veig la Chappell Roan cantar sobre sexe, m’emociona perquè és evident que no ho fa pensant en un públic masculí. I la Sabrina Carpenter tampoc sembla pensar en aquest públic quan actua. Sens dubte aquestes artistes estan manifestant una autonomia i ho fan d’una manera que és molt divertida, molt menys problemàtica que la Britney Spears als 16 anys posant a la coberta de la Rolling Stone».
D’altra bonda, Sophie Gilbert opina que «el que està passant als EUA és esfereïdor, no només per a la política sinó per al discurs públic: misogínia extrema, racisme extrem i transfòbia extrema... Arriba un moment que deixa de sorprendre’ns el que es llegeix a les xarxes i això no pot ser».
Per sort, afirma Gilbert, «ara mateix el president dels EUA és «extremadament impopular» i per molt que el seu Govern tingui l’interès manifest de treure les dones del mercat laboral i fer-les tornar a casa, aquest projecte és extraordinàriament difícil de dur a terme, especialment mentre mantingui aquesta impopularitat. També ho hem de tenir en compte».
Gilbert va carregar contra les xarxes socials. En primer lloc, perquè alimenten els comptes de nois i noies amb continguts diferents segons el seu sexe: «Una recerca que va demostrar que si un noi es fa un compte de TikTok de seguida rep contingut misogin, una cosa molt esfereïdora, mentre que si ets una noia que entra a TikTok rep consells de bellesa, tutorials, consells anunci de cirurgia, etc. Als homes se’ls diu que el seu lloc legítim és un de poder i dominació i poden entendre que això és normal».
Gilbert explica que és mare i el tema la preocupa personalment: «Jo soc mare i m’amoïna com pujar els nens perquè entenguin que s’han de respectar els uns als altres perquè és molt fàcil que, com a noi adolescent, rebi un missatge de deshumanitzar les dones, de considerar que no estan al mateix nivell que ell i que, per tant, no estan en una relació igualitària, cosa que et pot estar robant possibilitats de ser feliç a la vida».
La solució és començar a exigir a les grans empreses tecnològiques que siguin responsables amb els seus usuaris: «No es tracta de limitar el que les empreses poden o no poden dir —diu Gilbert—, però fa dues dècades que no hem dit res sobre el tema: aquestes empreses fan molts diners amb productes que no són bons per la nostra salut —ni la nostra salut física ni mental ni l’estabilitat política. I Facebook treu benefici de vendre tot això i no té cura de les persones que fan servir la plataforma. En aquest sentit, els governs haurien d’estar molt més disposats a tenir converses amb Facebook i altres tecnològiques sobre els objectius que es promouen, com funciona l’algoritme, etc.».
Gilbert recorda que «Internet va aparèixer com un espai lliure, una utopia que ens portaria a la comunitat i moltes coses positives. Han passat dues dècades i ja sabem que els infants estan exposats a porno des de ben petits i que això és perjudicial per a la seva salut mental i per al desenvolupament de la seva sexualitat. Ens sembla molt difícil censurar aquest Internet desfermat, però hi ha gent que ho està intentant i potser es pot fer, com va fer el Regne Unit amb TikTok. Com a usuaris que som, hi ha maneres de persuadir les empreses perquè ens tractin millor».