El 31 de desembre de 1229 les tropes de Jaume I entraven victorioses a la Medina Mayurqa musulmana, la capital mallorquina. Queden encara quatre anys per commemorar els 800 anys. Però l’Obra Cultural Balear (OCB) s’hi ha volgut posar ben prest. La primera passa ha estat nomenar el doctor i catedràtic d’Història Medieval i especialista en història de la literatura a la Universitat de les Illes Balears (UIB) Gabriel Ensenyat (Andratx, 1961) com a comissionat per coordinar el conjunt d’activitats que l’OCB programarà des d’ara mateix fins a finals de 2029. El primer acte ha estat el celebrat sobre el relat que sobre l'esdeveniment històric s'ha creat al llarg del temps.
Aquesta data històrica, com és conegut, dona nom als Premis que anualment atorga l'Obra. Aquesta setmana ha fet públics els destinataris de l'edició 2025 que, com sempre, reconeixen la tasca, els mèrits o el compromís a favor de la llengua catalana i del país a persones, empreses, col·lectius, entitats i obres.El Premi Josep M. Llompart, destinat a premiar una persona que s’hagi distingit a les Illes Balears per la seva dedicació a la normalització de la llengua, la cultura o la identitat nacional, serà per Gabriel Janer Manila, per la seva llarga i prolífica tasca com a escriptor, assagista i pedagog.
El Premi Francesc de Borja Moll, per a una entitat, empresa o organisme públic o privat que hagi destacat a les Illes Balears per la seva dedicació a la normalització de la llengua, la cultura o la identitat nacional, serà enguany per a la Llibreria Embat. El Premi Emili Darder, que premia una iniciativa, experiència o trajectòria personal en el camp de l’educació, l’ensenyament o el lleure serà per a la campanya ‘No m’excloguis’ de l’IES Josep Sureda i Blanes. El Premi Climent Garau, destinat a premiar les persones o projectes que des de l’àmbit de la comunicació contribueixen a l’ús social de la llengua catalana, serà enguany per a Accent Obert per la seva defensa de la llengua i la cultura en l’àmbit digital.
El Premi Bartomeu Oliver, destinat a premiar una iniciativa cívica de dinamització cultural, de recuperació lingüística o de revaloració de la cultura popular, serà per a l’Escola de Música i Danses de Mallorca. El Premi Miquel dels Sants Oliver, destinat a premiar un treball editat durant el període comprès entre la convocatòria dels premis de l’any anterior i la present i que té com a objecte d’estudi qualsevol de les Illes Balears, serà per a Climent Picornell Bauçà pel seu conjunt de cinc llibres que tracten sobre els canvis paisatgístics, humans, socials, culturals i lingüístics de Mallorca.
El Premi Bartomeu Rosselló-Pòrcel, destinat a premiar una persona o un col·lectiu jove que hagi excel·lit en el camp de la investigació, la creació o la dinamització cultural, enguany serà per a Pitxorines per la seva aportació innovadora, àgil i engrescadora basada en el repertori musical tradicional. El Premi Aina Moll, destinat a premiar una persona o entitat que s’hagi distingit per dur a terme, des del voluntariat, activitats de promoció, difusió o prestigi de la llengua catalana a qualsevol indret del seu domini lingüístic, enguany serà per al Projecte Brúixola del Casal Petit de les Germanes Oblates.
El Premi Gabriel Alomar, que concedeix la Junta Directiva de l’OCB destinat a reconèixer les aportacions cíviques, culturals i lingüístiques promogudes o protagonitzades per persones o entitats en el conjunt dels territoris de parla catalana, serà enguany per a Damià Pons Pons per la seva llarga i fructífera trajectòria intel·lectual, cívica i política.
Respecte a la commemoració de la conquesta de Mallorca per part de Jaume I explica l’entitat que «el 2029 farà 800 anys d'una fita històrica que marcà la identitat dels mallorquins i que ens ha definit com a poble fins avui». La primera de les activitats del 800 aniversari s’ha celebrat a Palma recentment, organitzada per l’OCB i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Foren dues jornades —la setmana passada— sobre com «s’ha construït, interpretat i transmès el relat d’aquest episodi clau de la nostra història», segons explica l’OCB. L’objectiu era que diferents especialistes procedents de diversos territoris de parla catalana «analitzassin les múltiples versions que, al llarg dels segles, han interpretat i, fins i tot manipulat, la conquesta: des de la tradició oral i el llegendari fins als debats polítics i historiogràfics contemporanis».
El president de l’OCB, Antoni Llabrés, explicà —segons recull la pàgina web de l’entitat— que «en cap cas volem presentar-la [la conquesta] com un acte de nostàlgia historicista o purament sentimental, sinó que ha de servir per reforçar les característiques que ens identifiquen com a poble des d’aquell moment fundacional, especialment la llengua, i contribuir a enfortir-les per garantir la seva continuïtat futura».
Per la seva banda el delegat de l’IEC a les Illes, Sebastià Alzamora, afirmà que l'element principal de la conquesta fou incorporar Mallorca a l’àrea lingüística i cultural catalana, cosa que donà la identitat als «mallorquins que ho som per moltes coses (...), però n’hi ha una de fonamental, bàsica, essencial, un element que si se suprimeix fa que un mallorquí deixi de ser-ho, i aquest element és la llengua».
El comissionat de l’OCB per al 800 aniversari de la conquesta, Gabriel Ensenyat, assegurà que les jornades han servit, a partir de les diferents aportacions dels especialistes, per començar a debatre «com hauríem de commemorar aquest vuitè centenari a la Mallorca actual».
Les ponències abordaren temes com per exemple la forma de celebrar la conquesta al llarg dels segles, la interpretació que n’ha fet l’Església catòlica, la tradició cultural que s’han construït al voltant del rei En Jaume, la interpretació dels escriptors, historiadors i polítics que tenien consciència de la seva catalanitat sobre la conquesta de Mallorca, el relat que l’espanyolisme ideològic, cultural i polític ha manifestat sobre la conquesta de Mallorca, com fou el setè centenari (1929), la visió política que sobre la conquesta va tenir el republicanisme, l’esquerra i el mallorquinisme abans de la Guerra Civil, la interpretació de la conquesta de Menorca i d’Eivissa al llarg del temps... així com se celebrà una taula rodona d’experts (Gabriel Ensenyat, Antoni Furió, Antoni Mas, Gabriel Mayor i Enric Pujol) per començar a debatre «els criteris, els objectius i les orientacions per a la commemoració».