La nit de Halloween, per la plaça de Maria Agustina de Castelló, punt de reunió habitual i lloc de trànsit del jovent en la zona est, transitaren zombis, vampirs i bestioles de tota mena. També éssers més tenebrosos, com ara els militants de Vox que, des de la seua carpa de verd neó, repartiren polseres i consignes entre els adolescents. I bé que se'ls hi apropaven, ara un grupet, ara un altre, especialment de xics, la majoria dels quals imberbes.
"Somos el futuro", deia un dels militants de Vox, somrient, a un xaval de no més de quinze anys, a qui li regalima una sang postissa per la templa dreta, tot cofoi per l'atenció rebuda i aquella polsereta amb la bandera d'Espanya i el lema «Reconquista».
L'estratègia de Vox Castelló per fer-se visible al carrer, especialment entre el jovent, s'ha accentuat les darreres setmanes. El dia que es commemorava un any de la dana, mentre l'Ajuntament convocava un minut de silenci per les víctimes de la barrancada, van plantar la seua paradeta davant de l'emblemàtic Institut Francesc Ribalta —el més antic de la ciutat— coincidint amb l'hora del pati. De res no va servir que la directora de l'institut els demanara, educadament, que es retiraren. Allà van seguir, uns quants metres més enllà d'on s'havien situat inicialment.
Aquell matí, cap regidor no es va fer present en la paradeta, però és habitual veure'ls en altres ocasions conversant amb la ciutadania que se'ls apropa en alguna de les múltiples paradetes que planten.
Com a la resta del País Valencià, Vox viu un moment dolç, amb unes enquestes que li són favorables i que el situen com una crossa indispensable del Partit Popular. La cosa no és molt diferent a Castelló, on la convivència entre els de la gavina i els d'ultradreta ha estat relativament plàcida, almenys si ho comparem amb la complicada relació que han mantingut en altres municipis propers, com ara Borriana (on els regidors de Vox han acabat abandonant el govern municipal).
A Castelló de la Plana, Vox va aconseguir, en les eleccions de maig de 2023, el 13,4% de les paperetes, la qual cosa li va reportar quatre regidors, per onze del PP i nou i tres i dos de PSPV-PSOE i Compromís, respectivament. Com a cap de llista, Vox situà Antonio Ortolá, un advocat ben conegut a la ciutat, però sense experiència política prèvia.
Darrere seu, Luciano Ferrer (que havia estat la cara visible de la formació a l'Ajuntament fins aleshores, un farmacèutic gris, sense oratòria ni projecció), Alberto Vidal i Arantxa Miralles. En mans d'Ortolà, l'alcaldessa va situar la Regidoria de Seguretat Ciutadana i Emergències.
I si bé és sobre ell que recau la vocalia de Vox en els plenaris municipals, és Alberto Vidal qui amb més vehemència defensa els postulats de la formació d'ultradreta. Llicenciat en Història, professor en una escola de l'Opus, soldat d'infanteria en l'exèrcit de terra durant dos anys, Vidal és la figura emergent del partit. Jove, amb un aspecte físic cuidat (almenys, dins els paràmetres d'un potencial votant conservador), bona oratòria i capacitat de connectar amb la ciutadania, ha convertit la Regidoria de Comerç i Família en el seu trampolí polític.
És habitual veure'l en els actes de Vox a Madrid o fins i tot en les trobades que l'aliança de partits d'ultradreta organitza arreu d'Europa. Allà on cal estar per ser algú dins el partit, ell hi és. Les seues xarxes socials, molt actives, deixen constància de la seua presència. Més que com a aspirant a pròxim cap de llista per Castelló, els qui segueixen l'activitat municipal, el veuen en posicions d'eixida per a més altes responsabilitats a Madrid.
La sogra i els Terços de Flandes
Mentrimentres, ha convertit l'habitualment grisa Regidoria de Comerç i Família en el baluard des del qual desplegar l'ideari de Vox. De la seua regidora va sorgir la idea de celebrar, anualment, una Fira de les Famílies, un fòrum que, en la primera edició, va aplegar, entre més, associacions cristianes i entitats declaradament antiavortistes. En aquesta mateixa línia, el 28 de desembre van donar cobertura als moviments contra l'avortament en la plaça Major, en un acte inèdit a la ciutat. El gener passat, durant un plenari, va equiparar la interrupció voluntària de l'embaràs amb l'Holocaust, una afirmació que va provocar la dimissió de la coordinador de Vox al Grau, Samanta Castillo.
De la regidoria de Vidal també ha sorgit la idea, amb el suposat objectiu d'impulsar el comerç local, de celebrar el Dia de la Sogra, amb cartelleria de l'estil «Pensa-ho bé, qualsevol opció seria millor que dinar en casa de la teua sogra», uns lemes tan rancis que, part d'ells, van acabar retirant-se.
«No apropen els xiquets al centre», va advertir amb motiu de la celebració del Dia de l'Orgull.
Menys entusiasme per promocionar el centre de la ciutat va mostrar amb motiu de la celebració del Dia de l'Orgull. Des de les seues xarxes va desaconsellar la presència d'infants. «No apropen els seus xiquets al centre», va escriure, després de presenciar, escandalitzat, com una xiqueta pujava a un escenari on hi havia una drag queen. En línia amb el seu partit, ell és partidari exclusivament de l'heteronormativitat i del model de família tradicional.
De la seua influència
Apassionat de la història (segons el seu currículum, va col·laborar amb la plataforma de vídeos revisionistes Academia Play), i militarista convençut, seua ha estat la idea de promoure una recreació dels Terços de Flandes a través de la seua Regidoria, a pesar que aquest episodi històric poc té a veure amb la història local de Castelló. Enguany, s'hi destinaren 6.000 euros de diners públics, per bé que l'assistència de públic va ser molt menor i l'impacte econòmic en el comerç local —que ha exigit l'oposició— difícilment justificava la despesa. En tot cas, la recreació va ser utilitzada per fer visible, durant tota una setmana, pels carrers més cèntrics de Castelló, la bandera de la Creu de Borgonya, un emblema datat a finals del segle XVI que l'ultradreta ha fet seu.
Fet i fet, ha provocat que la seua Regidoria encapçale les iniciatives més vistoses dels ultradretans, una circumstància que Vidal ha utilitzat per a guanyar projecció pública i institucional. Hàbil en l'ús de xarxes socials, proper en el cara a cara, la seua ha esdevingut una cara familiar per a la ciutadania. També un nom habitual en l'engranatge del seu partit. Des de gener passat, de fet, forma part del comité nacional d'experts sobre família de Vox. Un llop amb pell de corder que vol guanyar-se un lloc en la llopada de Santiago Abascal.