Les dades turístiques el 30 de setembre d’aquest 2025 indiquen que el nombre de visitants creixerà a finals d’any, però no serà com s’havia previst inicialment. Així, la tan desitjada «contenció» que propugna la presidenta del Govern, Marga Prohens, pareix que s’haurà fet realitat. Si bé no hi ha dades objectives que mostren una relació causa-efecte entre l’objectiu que diu que persegueix i l’alentiment de l’increment de visitants. Les raons són unes altres.
El 2024 arribaren a les Illes 18,7 milions. El 2023 van ser 17,8. I el 2022 16,5, el mateix nombre que l’any anterior a la pandèmia. La progressió feia suposar que enguany, el 31 de desembre, se superarien els 20 milions. Així ho deien les previsions del mes de gener que manejaven el sector hoteler i els operadors de viatges.
No eren els únics. També el president del Govern, Pedro Sánchez, esperava el mateix. Ho desitjava. Així ho va dir l'estiu passat, quan confessà que «confiem que arribarem (enguany) als 100 milions» a tot Espanya, quan el 2024 foren 94 milions. Les Illes reben al voltant del 20% del total estatal de visitants; per tant, l’esperança que expressava el cap socialista —que cal suposar que estava suportada sobre anàlisis de previsions del ministeri del ram— s’avenia amb els 20 milions que inicialment a les Illes es preveien per enguany.
Però no serà així. Les xifres que l’INE maneja el 30 de setembre indiquen que han arribat 16,6 milions, en total, entre estrangers (13,7) i estatals (2,9). Si es consulten les dades oficials de la Conselleria de Turisme balear es veu que l'octubre de 2024 —un any rècord— visitaren les Illes 1,8 milions de clients, mentre que el novembre en foren 0,3 i altres tants el desembre. L’agregat de l’últim trimestre de l’any passat sumava 2,4 milions. Ni si es repetís la marca d’octubre passat —cosa que no pareix probable—, enguany s’arribaria als 20 milions; es quedaria en els 19.
En resum, el creixement turístic balear s’haurà contingut el 31 de desembre. Depenent del comportament del nombre d’arribades a l’octubre fins i tot podria ser que ni tan sols se superés la xifra global de l’any passat.
Des del sector hoteler es parla de «normalització» després dels anys postpandèmia marcats per un increment enorme fruit de les ganes de gastar en passar-ho bé en general i, en particular, en anar de vacances. Algunes patronals així com mitjans de comunicació digitals locals de dreta interpreten que la contenció relativa també és producte de les manifestacions contra l’excés de turisme, cosa que les portà a fer una campanya —certament curiosa— per expressar el seu agraïment als visitants. Els economistes en general s’estimen més parlar del fet que les economies emissores de turistes —la britànica i l’alemanya— no van tan bé com havien anat els anys anteriors, i relacionen això amb els preus a l’alça d’hotels i, també, de tota l’oferta complementària, en especial els restaurants, amb el resultat obvi: els turistes comencen —en molt poca quantitat— a no gastar tant en vacances, així que cerquen destinacions alternatives a les Balears.
D’aquesta manera el turisme alemany —el gran rei a Mallorca— havia caigut —el 30 de setembre— quasi el 2% en l’acumulat anual, mentre que el segon en importància, el britànic, restà el 0,64%. També el flux interior, l’estatal, s’ha reduït lleugerament, el 0,56%.
Són disminucions molt poc importants quantitativament, però ja han fet saltar l'alarma algunes patronals. La dels restaurants, per exemple, ha advertit que aquesta tardor-hivern podrien «tancar centenars d’establiments» i que el futur no és gaire bo, perquè «cada vegada els turistes van més de supermercats» per comprar menjar i beure.
Políticament, Prohens ja ha relacionat —en alguna ocasió al Parlament— la reducció del creixement turístic amb la política que assegura impulsar, la de la «contenció turística». L’esquerra l’acusa, però, d’apostar per «més massificació», igual que ho fan organitzacions socials com el GOB i el Fòrum de la Societat Civil. Si la xifra d’arribades de visitants a finals d’any en efecte —com tot indica ara mateix— mostra una evident contenció, ben segur que la presidenta l’usarà a favor seu.