Durant el debat de política general de les Illes —celebrat la setmana passada al Parlament—, la presidenta del Govern, Marga Prohens, digué que té la intenció de convertir el castellà en llengua vehicular de l’ensenyament, però advertí a Vox que això no significa «traspassar línies vermelles que estan clares per a nosaltres», en referència a la «defensa» de la normativa actual, com la Llei de normalització lingüística i el Decret de mínims —que obliga a fer almenys el 50% de les classes en català— i, afegí, a la «necessitat de protegir» la «identitat, la cultura i la llengua» de les Balears. Ho repetí en diverses ocasions al llarg de les seves diferents intervencions i amb la mateixa rotunditat s’expressà cada vegada.
L’Obra Cultural Balear advertí el Govern que, respecte a l’anunciada intenció d’introduir el castellà com a llengua vehicular —juntament amb el català— a l’ensenyament, «estarà a l’aguait per reaccionar davant de qualsevol mesura que pugui afeblir, encara, més la presència del català a l’escola i especialment que resulti contrària al model lingüístic educatiu fins ara vigent».
Això a banda, l’entitat cultural s’ha congratulat per les paraules emprades per Prohens en la «defensa i protecció de la identitat, la cultura i la llengua de les Illes Balears». Però alhora el president de l’Obra, Antoni Llabrés, ha recordat a la presidenta del Govern que «no basten els gestos ni les bones paraules. Després de dos anys de legislatura perduts, l’OCB exigeix a Prohens passar a l’acció a favor de la llengua de manera immediata. L’odi de l’extrema dreta no pot continuar sent una coartada de les mesures regressives i, en el millor dels casos, de la inacció del Govern», i que «necessitam grans acords, de totes les forces polítiques democràtiques a favor de la llengua, la cultura i la identitat».
Des de l’Obra se saluda també el reconeixement per part de Prohens de l’enorme creixement demogràfic que han experimentat les Illes els darrers vint-i-cinc anys, el qual, a parer de l’OCB, «és insostenible», però lamenta Llabrés que «no hagi explicat (Prohens) quines mesures d’acollida i inclusió lingüística i cultural té previst implementar». Aquest és el punt clau de la qüestió per a l’Obra: «Si no es convida tot aquest contingent de nouvinguts a integrar-se i es posen eines a la seva disposició per fer-ho possible» serà impossible la integració, adverteix.
Recorda Llabrés que l’entitat que presideix ja va advertir fa un any a la presidenta que calien mesures immediates a favor del català —especialment referides a l’ús social— i que, transcorregut tot aquest temps, res s’ha concretat. «L’OCB va fer arribar al Govern, el novembre de 2024, cinquanta mesures d’implementació immediata encaminades a garantir la sostenibilitat lingüística i cultural. Es tracta de tot un conjunt articulat de propostes d’actuació prioritària en diferents àmbits que, gairebé un any després, encara no han rebut resposta i continuen adormides damunt de la taula del Govern».
La situació del català és «fràgil» a les Illes i, en conseqüència, «requereix accions valentes i urgents» i no només paraules. «Per enèsima vegada, l’OCB recorda que el Govern no només ha incomplert fins ara de manera contumaç i reiterada el manament estatutari de protegir i promoure la llengua catalana, sinó que n’ha desplegat mesures regressives», cosa que no s’avé gens ni mica, recorda Llabrés, amb el que diu la presidenta. I li adverteix que «aquesta política lingüística a favor del català no és opcional, i que la no-activació de mesures decidides d’impuls de la llengua genera una responsabilitat dels poders públics per omissió en l’agreujament d’aquesta situació».