Cultura

El gran esdeveniment del Santa Mònica

L'espai cultural Santa Mònica, ubicat al barri barcelonès de Ciutat Vella, acull fins al 25 d'octubre una embranzida d'activitats aixoplugades sota el projecte «Sense esquerda no hi ha punt de llum», que conjugarà durant dues setmanes tot un seguit de performances, sessions de músics, àpats col·lectius, serveis de manicura i tallers, partides d'escacs i puzles, així com desfilades i presentacions. Es tracta d'una exposició viva i dinàmica, que busca confeccionar una experiència compartida que difumina els límits entre el creador, l'espectador i l'espai.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

L'experimentació curatorial està integrada a l'ADN de l'espai cultural Santa Mònica, imbricat al barri barcelonès de Ciutat Vella. Les seues propostes estan marcades pel dinamisme i l'atreviment, per la convicció del joc i l'alquímia amb els plantejaments culturals. Un exemple, precisament, d'aquesta vocació és l'exposició «Sense esquerda no hi ha punt de llum», inaugurada el proppassat 9 d'octubre i que estarà vigent fins que el calendari assenyale l'adveniment el dissabte 25 d'octubre.

«Sense esquerda no hi ha punt de llum», curada per Tomàs Aragay, Sofía Asencio, Carolina Campos i Sara Manubens, no és una mostra estanca, sinó que és un projecte d'activitats diverses amb l'objectiu de reflexionar sobre els contorns i les essències d'un esdeveniment cultural, així com situar el cos del públic al centre. Es desplega com una experiència compartida que difumina els límits entre el creador, l'espectador i espai.

Aquesta proposta, erigida en el gran esdeveniment mensual del Santa Mònica, va llençar el seu tret de sortida els proppassats 9 i 10 d'octubre amb els plantejaments de Jokkoo Collective i Sergio Fausttini, arrelats als jocs dinàmics de les performances i les activacions, i farà la cloenda amb una experiència gastronòmica: Feijoada de Calixto Neto. Al llarg de dues setmanes, l'espai cultural barceloní serà un viver d'activitats, una fàbrica d'experiències, com ara sessions de música, àpats col·lectius, serveis de manicura, tallers, partides d'escacs, puzles, desfilades, presentacions i, per descomptat, performances.

Aquesta exposició és un gran esdeveniment cultural amb participació de diversos artistes i col·lectius que faran vibrar el centre durant dues setmanes. | Santa Mònica / Jordi Play 

Totes aquestes accions, mesclades també amb l'activitat que configura la performativitat habitual del centre, configuraran un gran esdeveniment en què públics diversos es mesclaran, i en què les dinàmiques pròpies del que entenem per «esdeveniment cultural» quedaran sota qüestionament. La programació, de fet, aixopluga una gran quantitat de formats performatius i moments d'intercanvi. I ho fa gràcies a la participació d'artistes i col·lectius com ara Sofía Archer, Lu Chieregati, João Fiadeiro, Márcia Lança, Xavier Manubens, Manicure, Merci Xula, Norma Pérez, Daniel Pizamiglio, Puzzlemania, Mar Reykjavik, Victor Ruiz Colomer i Tres Peons, entre d'altres.

Paral·lelament a l'eclosió cultural que es viurà a les instal·lacions del centre durant aquest mes d'octubre, la segona planta del Santa Mònica es convertirà en un espai de residència artística obert al públic, on diverses artistes desenvoluparan projectes de nova producció que exploren les relacions entre el cos, la representació i l'esdeveniment. L'artista Lucía Egaña Rojas, per exemple, investigarà els límits dels moviments i comportaments prohibits en els museus i espais d'exposició amb Coreografías de la prohibición. En canvi, la creadora Núria Güell, a Imatge Pública. La plusvàlua de la representació, delega la seua presència a una doble amb poder notarial per actuar en nom seu, posant en qüestió el fetitxisme de la figura de l'artista.

Estampa de l'exposició performativa de l'espai cultural Santa Mònica. | Santa Mònica / Jordi Play

Si la performer Bruna Kury proposa Veneno y Antídoto. Un rompecabezas dentro de otro rompecabezas com una recerca sobre les arquitectures polítiques del cos i les seues zones de contaminació afectiva, el col·lectiu Las Mediocre treballen amb la tensió i el conflicte com a espai de trobada possible a Una voltereta triple mortal. La coreògrafa Mónica Valenciano, amb Ensayos para nada y ave - El acontecimiento, desplega una experiència performativa que fa emergir veus amagades del cos i convida a habitar l'esdevenir mateix com a esdeveniment.

El projecte compta, fins i tot, amb quatre instal·lacions artístiques que exploren el que és present i el que desapareix: Efe Ce Ele amb Murmuros, una peça sonora que evoca espais en transformació constant a partir de l'activitat de diferents organismes; Jorge Nieto, amb Despariciones, que explora els buits deixats per allò que s'esvaeix; Serrucho, amb Fenómeno, que construeix una instal·lació escènica que explora l'ansietat de saber que passarà alguna cosa, i Leticia Skrycky, amb La Nube, que combina materials industrials i químics diversos per generar un núvol artificial com a objecte efímer i presència atmosfèrica. És el gran esdeveniment cultural del Santa Mònica.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.