Ni es tracta d'una taronja amarga ni d'una mandarina comuna, sinó de la hibridació d'ambdues. Aquesta és la identitat de la clementina de l'Ebre. La seua introducció en aquesta geografia va iniciar-se una vegada finalitzats els canals de reg de l’Ebre, entre la segona meitat del segle XIX i inicis del XX. Va fer-ho inicialment en petites explotacions, fins que el 1960 va expandir-se gràcies al regadiu. El poble d'Alcanar, en aquest context, va aplegar la primera concentració important de clementines. Una dècada després, el fruit en qüestió s'estendria pel Montsià i el Baix Ebre. A partir de la dècada de 1970 i empesos pel seu creixement, els agricultors varen agrupar-se en cooperatives i societats. Amb una xarxa de distribució encara inexistent, els agents provinents del País Valencià feien per aquell temps aquesta tasca.
En l'actualitat, les comarques del Montsià i el Baix Ebre, amb un clima favorable per al conreu del cítric, concentren el 99% de la producció d'aquests fruits de Catalunya, amb un total de 10.000 hectàrees dedicades al seu conreu.
Clementines de les Terres de l'Ebre, una fruita molt especial
La seua qualitat superior va justificar que el 2003 se li atorgara el segell d'indicació geogràfica protegida. La clementina local pertany a l’espècie Citrus reticulata, que actualment abasta més del 60% de la producció de cítrics de les Terres de l’Ebre, sumant les tres varietats que s'hi cultiven: la clementina fina, la clemenules i l'hernandina.
La Citrus reticulata es caracteritza per un període llarg de maduració a l’arbre, fet que atorga una gran qualitat gustativa, un percentatge de suc superior i una coloració taronja intens de la polpa i la pell.
El conreu reclama un tractament acurat, amb dues tasques principals: la poda i la collita. La poda té lloc en els arbres adults un cop finalitzada la collita, i consisteix a aclarir parcialment les branques.
Pel que fa a la collita, es fa normalment en dues passades de forma manual i en el moment en què els fruits presenten un índex de maduresa i un contingut de suc adequats. Cal dur-la a terme en absència de rosada o boira i amb alicates, evitant l'estirada, per a prevenir el despreniment de la pell del fruit. A mitjan octubre és el torn de la clemenules, per a continuar amb la clementina fina, cap a meitat o final de novembre. A les darreries de gener finalitza la temporada amb la varietat més tardana, l’hernandina.
Com reconèixer les tres varietats
Us presentem una petita guia perquè distingiu les tres varietats de la clementina de les Terres de l'Ebre.
Mandarina fina
La mandarina fina és la varietat pura. Tant la mandarina hernandina com la clemenules són mutacions de la mandarina fina.
Fruit de mida mitjana o petita, amb forma variable, des d’aixafada fins a globosa o oblonga. Base generalment arrodonida, de vegades amb un petit coll.
Polpa de color taronja intens, de molt suc i forta i agradable aroma.
Sabor subàcid.
Crosta d’espessor mitjana, es pela fàcilment. De color taronja intens cap a vermell-taronja.
Mandarina hernandina
Madura entre 50 i 60 dies després de la mandarina fina.
Fruit de mida mitjana i forma lleugerament aplatada.
Superfície llisa amb aroma agradable, encara que no tan intensa com el de la clementina fina.
Polpa de color taronja intens, de textura tendra i sabor molt agradable que es desfà amb facilitat sense deixar residus en menjar.
Pràcticament sense llavors quan no hi ha pol·linització.
La crosta és tova i se separa amb facilitat.
Mandarina clemenules
Maduració coincident amb la de la varietat fina.
Fruit de mida gran (bastant més gran que el de la fina), de color taronja intens.
Forma arrodonida o lleugerament aplanada.
Polpa de color ataronjat vermellós; no deixa residus en menjar.
Suc de molt bona qualitat i molt ben compensat.
Es pela amb facilitat.
NO T'HO POTS PERDRE
La clementina és l’estrella d’algunes fires i cites de les Terres de l’Ebre i a les quals no hauries de faltar:
Fira de la Clementina
Del 17 al 19 d’octubre, Bítem acollirà la Fira de la Clementina. Hi trobareu activitats relacionades amb la producció i l'elaboració d'aquest cítric tan característic de la població (xerrades, esmorzars i concursos - d'exprimidors de suc, de postres elaborats amb clementina-), a més de música, jotes i festa.
Més info: www.bitem.altanet.org
Expocítric
Els dies 15 i 16 de novembre, Alcanar es transformarà en la capital europea del cítric. Podràs descobrir, tastar i gaudir dels cítrics més excepcionals, amb activitats per a tots els públics, gastronomia, showcookings i molt més.
Expocítric compta amb el suport d’empreses i institucions vinculades al món agroalimentari, la sostenibilitat i la innovació.
Més info:https://expocitric.com
Fira del Cítric
Impulsada per l’Ajuntament de Xerta, aquesta fira tindrà lloc al mes d’abril. La clementina serà un producte més dins el ventall de cítrics produïts a la zona. A la Fira del Cítric s’exposa tota la gamma de productes artesanals que s’elaboren amb aquestes fruites. A banda de la desena d’estands on es poden trobar embotits, plats cuinats i licors de cítrics, entre d'altres, el programa presenta un bon grapat d’activitats culturals, entre les quals destaquen els concerts, els concursos i les actuacions teatrals.
Més info: www.xerta.cat/fira-del-citric
Més info: Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. Generalitat de Catalunya