Que a PP i Vox no els agrada l'esquema comarcal és evident. En els seus discursos emfatitzen, adés i ara, la referència a Castelló, València i Alacant (amb el topònim en castellà, per ser més justos), una divisió provincial que els fa el pes dins la seua concepció territorial i ideològica. Aquest maig, de fet, populars i ultradreta —per la via de la Llei d'acompanyament dels pressupostos— van votar plegats deixar en paper mullat la Llei 21/2018 de mancomunitats, impulsada en temps del Botànic, una legislació que pretenia donar impuls a un model de gestió territorial més descentralitzat.
Els canvis introduïts per dreta i ultradreta barren el pas a la constitució de noves mancomunitats d'àmbit comarcal (n'hi ha de dos tipus: comarcals i de serveis); eliminen les parts que citaven expressament la necessitat de tenir en compte les mancomunitats com a agents que actuen en el territori; i no hi donen cap prioritat —com sí que passava abans— a l'hora d'accedir a determinats programes de l'Administració autonòmica. En definitiva, els retiren part de la legitimitat jurídica i administrativa guanyada amb l'anterior normativa. Les mancomunitats no desapareixen, però se les mutila.
La via jurídica no és, però, l'únic mecanisme a través del qual PP i Vox volen laminar aquests ens. L'altre és l'econòmic. El Govern de Carlos Mazón ha reduït el 70% la línia de subvencions amb què, fins ara, es contribuïa a cobrir la despesa corrent de les mancomunitats. Del milió d'euros destinat en els pressupostos de 2023 —els darrers de l'executiu de Ximo Puig— es passa als 300.000 euros dels actuals. «Volen dur a l'asfíxia aquest model de mancomunitats», lamenta Benjamín Escriche, alcalde de Soneixa, a l'Alt Palància, i diputat a la Diputació de Castelló.
La tisorada és generalitzada i no distingeix ni territoris ni orientació política. La subvenció més alta atorgada el 2023 ascendia a 24.893. En la línia de subvencions d'ajudes publicada al DOGV aquest setembre, la quantia més alta ascendeix a 7.500 euros. Aquesta disminució compromet de forma seriosa el funcionament d'aquests ens i obligarà, o bé als ajuntaments, a fer una aportació més gran de la que feien a les mancomunitats —cosa complicada, en tractar-se molt sovint de municipis menuts—, o bé prescindir de personal. La subvenció més baixa passa de 5.100 a 2.500 euros.
«El Govern actual no creu en les mancomunitats perquè sempre les ha percebudes com a competidores de les diputacions, i no com a aliades —explica Benjamín Escriche—. Aposten per un model centralitzat i clientelar, quan podríem tindre un model que aposta per una gestió més pròxima del territori».
COMPARATIVA DE SUBVENCIONS CONCEDIDES EL 2023 I EL 2025
La postura obstruccionista del Partit Popular a qualsevol desenvolupament comarcal no és nova. Els de la gavina ja van presentar, a través de la Diputació d’Alacant, un recurs d’inconstitucionalitat a la llei aprovada pel Botànic l’any 2018. Tant Isabel Bonig, primer, com Carlos Mazón, després, van arribar a comparar la Llei de mancomunitats valenciana amb l’anhel independentista a Catalunya. Tanmateix, el Tribunal Constitucional va declarar la Llei plenament constitucional. L’òrgan judicial va sentenciar que la legislació no envaïa l’autonomia de les diputacions, tal com adduïa el Partit Popular.