Els mallorquins encara no podran accedir lliurement al cim del seu puig Major, el més alt de l’illa, a 1.445 metres sobre el nivell de la mar. La majoria del Parlament de les Illes ha rebutjat reclamar al Govern espanyol que retorni els terrenys situats al punt més alt del cim i que són de l’Exèrcit de l’Aire i de l'Espai. Així ho va demanar l’únic diputat d’Unides Podem, José María García, a la Comissió d’Afers Institucionals de la cambra, mitjançant una proposta no de llei. Hi votaren en contra el PSOE, PP i Vox. A favor, els dos Més i UP. Insuficient. Cas tancat.
No és la primera vegada que es reclama el retorn d’aquests terrenys. Perquè no són qualsevol cosa. Es tracta del territori més elevat de les Balears, el cim del puig Major, situat al municipi d’Escorca. Tanmateix, els ciutadans no hi poden accedir. Almanco oficialment. La raó és que és territori militar, on es troba la base militar identificada amb el nom EVA-7 que compta amb dos poderosos radars, recoberts per les proteccions anomenades radom —acrònim de radar i domo— de forma geodèsica que a certa distància pareixen esfèriques, les quals són fàcilment visibles fins i tot des del pla, i que per això són conegudes popularment com «ses bolles».
EVA correspon a les sigles de l’Esquadró de Vigilància Aèria i, en el cas mallorquí, la base té l’identificatiu numèric 7. La base EVA-7 pertany a l’Exèrcit de l’Aire i l’Espai espanyol, i està integrada en el sistema de defensa de l’OTAN. Això ha fet que moviments d’esquerra hagin relacionat la instal·lació amb misterioses operacions militars quan la tensió política internacional ha tingut algun tipus d’implicació bèl·lica, com per exemple quan avions de les Forces Aèries dels Estats Units d'Amèrica han sobrevolat el Mediterrani Occidental per anar a fer accions violentes a diferents llocs del nord d’Àfrica i Orient Pròxim i Mitjà.
Justament per això, la iniciativa parlamentària referida plantejava la no renovació del «Conveni de Cooperació per a la defensa entre Espanya i els Estats Units d'Amèrica i a impedir l'ús de qualsevol infraestructura situada a les Balears per a fins militars vinculats a l'OTAN o forces estrangeres».
Segons la pàgina web de l’Exèrcit de l’Aire i l’Espai, l’AVE-7 depèn jeràrquicament i funcionalment del Comandament Aeri de Combat (MACOM, per les sigles en espanyol) a través de la Prefectura del Sistema de Vigilància i Control Aeri (JSVICA), i té per objectiu «la missió permanent (cada dia i a qualsevol hora de l’any) d’obtenció, processat i transmissió de dades radar per a la seva explotació per part dels grups de comandament i control, així com proporcionar les comunicacions terra-aire a la seva cobertura».
Se’l considera un punt estratègic per al control militar del Mediterrani Occidental, i, per mantenir-lo en condicions de vigilància ideals, es va renovar fa pocs anys tot el sistema de radar.
L’origen de la base es remunta al 1957, quan de resultes del pacte bilateral de 1953 entre la dictadura de Franco i els Estats Units, Madrid cedí el cim del puig Major als nord-americans perquè s'hi instal·lés el 880è Esquadró de Control i Alerta d'Aeronaus. Les obres duraren dos anys i van ser dutes a terme per una empresa d’aquell país amb l’ajuda del Cos d’Enginyers de l’exèrcit estatunidenc, els quals no miraren gens prim: eliminaren els últims nou metres del puig quan aplanaren el cim per poder construir-hi la base.
El maig de 1960, poc després d'entrar en servei i a tall d'inauguració, el dictador Francisco Franco i la seva esposa, Carmen Polo, van visitar la base militar, acompanyats per l'almirall Carrero Blanco, que era aleshores ministre de la Presidència, mà dreta del Caudillo i que fou assassinat per ETA el 1973.
Els anys 1964 i 1965 l’exèrcit espanyol es va fer càrrec progressivament de la base, si bé els nord-americans van mantenir una presència militar relacionada amb el radar que va durar fins al 1993. Atès que Espanya pertany a l’OTAN d'ençà del 1982, ses bolles segueixen fent servei als interessos d’aquesta organització militar liderada pels Estats Units.