La mobilització popular a la localitat mallorquina de sa Pobla (15.000 habitants) ha fet rectificar —en només tres mesos— la posició de la immensa majoria de partits polítics mallorquins respecte al projecte de tren entre aquest poble i Alcúdia, així com la del Govern balear de Marga Prohens, el qual presentà el disseny la primavera passada. Aleshores només una (el PI) de les formacions polítiques presents a l’Ajuntament de sa Pobla (la resta: PP, Indepependents, Més, PSOE i Vox) es va manifestar contra el traçat. La iniciativa d’un grapat de particulars inicià el moviment crític que els ha fet canviar de posició i també ha obligat el Govern illenc a escoltar la reivindicació.
A les Balears només hi ha ferrocarril a Mallorca. Tradicionalment, l’esquerra ha reivindicat la construcció de més extensió de vies com a aposta per un model de transport col·lectiu que podria millorar la mobilitat a l’illa. L’actual PP s’ha apuntat a la mateixa aposta. L’any passat, a l’octubre, durant el debat de política general, la presidenta Prohens anuncià que posaria en marxa el procés per estendre la xarxa des de Palma fins a Llucmajor. Igualment, va fer públic que ampliaria el ramal que actualment uneix Inca i sa Pobla per fer-lo arribar al port d’Alcúdia.
Els dos projectes estan en fase inicial i no es preveu que comencin les obres fins al 2028 i acabin el 2031.
El de Llucmajor no ha tingut cap moviment en contra. El de sa Pobla fins a Alcúdia, però, ha topat amb una intensa oposició al primer municipi.
El disseny del projecte va ser encarregat pel Govern de Francina Armengol el gener de 2023. Quan canvià la majoria política, el nou executiu, del PP, el va fer seu.
«Saps què passa, que aquests projectes els fan a fora, en aquest cas el va fer una empresa d’enginyeria, Ayesa, de Barcelona, per encàrrec del Govern d’Armengol», conta Pere Perelló, un dels impulsors de la plataforma popular poblera Aquest tren no contra el traçat del projecte. I afegeix: «Això els fa ignorar elements clau del paisatge i el veïnatge». Que en aquest cas hauria suposat, si s'hagués fet efectiu tal com s’havia dissenyat, «la destrucció de nombroses finques històriques de sa Pobla, que venen de molt enrere i que estan situades a terrenys dessecats que els pagesos han anat guanyant als aiguamolls durant segles», segueix exposant.
Quan Pere Perelló veié per on volien fer passar el futur ferrocarril esperava que hi hagués reacció política contrària des de l’ajuntament, «però no va ser així perquè, de fet, només el PI ens va fer costat» i ni les formacions d’esquerra ni de l’oposició de dreta volgueren rebutjar el projecte.
Aleshores, pensà que calia fer quelcom per evitar el que suposaria «la destrucció d’almanco unes 120 finques històriques de sa Marjal», la zona assecada que ha servit històricament per fer de sa Pobla el poble agrícola que segueix essent avui: «Segurament l’únic que queda a Mallorca amb un sector pagès actiu».
Això era el mes de juny. Tot d’una, trobà una resposta positiva en altres veïnats, i començaren la tasca d’intentar fer entendre a tot el poble que no es podia acceptar de cap de les maneres aquell traçat. En primera instància pareixia una aventura destinada al fracàs, atès l’escàs suport polític.
Tanmateix, durant l’estiu la insistència en la reivindicació va obtenir ràpidament importants suports en forma de més de 450 al·legacions populars contra el traçat. Els polítics locals que havien callat inicialment «s'adonaren que la reacció crítica creixia» massa per no donar-li suport. I s’hi sumaren.
Davant l’èxit popular del moviment a sa Pobla la directora general de Mobilitat del Govern, María Lorena del Valle, anuncià el mes d’agost que «el traçat final serà acordat» amb els veïnats.
Ara fa quinze dies, convocà la plataforma a una reunió a la seu de la Conselleria. «Estam contents del resultat», diu Pere Perelló, «perquè almanco hem aconseguit que ens escoltin» i perquè «entenem, pel que va dir la directora general, que el Govern accepta fer una altra proposta de traçat i vull creure que no ens enganyarà».
Per una vegada, la pressió popular contra el disseny d’una gran obra pública ha fet canviat de parer a la immensa majoria de partits polítics —tots menys el PI, com s’ha dit— i al Govern.