«Hi ha pocs arbres tan nobles com l’olivera. Cap de tan sever, senyorívol
i reposat. La seva longevitat és impressionant. Essent un arbre
d’una aguda sensibilitat, sorprèn la seva resistència als accidents naturals.
És evitern i d’una indescriptible sobrietat.»
Josep Pla, Per passar l’estona, 1979
Aquest arbre mític, noble i sobri a la vegada, enfonsa les seues arrels en l’antiguitat. És de llarga vida, com demostren les oliveres mil·lenàries del Montsià, i més concretament la de la farga de l’Arion, al terme municipal d’Ulldecona: l’exemplar supera els 1.700 anys. Amb el seu tronc retorçat, vell, paquidèrmic, degué ser plantada per grecs o fenicis i ha estat una privilegiada espectadora de la història del lloc.
L’arbequina, la reina
De totes les varietats d'olivera, l'arbequina és la predominant. De les 108.000 hectàrees dedicades al conreu de l'olivera a Catalunya, més del 50% corresponen a arbequina i més del 85% de la producció es concentra en les quatre varietats principals: arbequina, morrut, sevillenca i empeltre. Tot i això, se’n mantenen d’altres com la verdiell, la rojal, la fulla de salze, la menya, la vera del Vallès, la corbella, la vera del Montserratí i la palomar.
A principi del segle XX, August Matons, agrònom, catedràtic de l’Escola Superior d’Agricultura i cap del Servei d’Arbres fruiters de la Mancomunitat de Catalunya, va publicar diversos estudis, entre els quals dedicà un a l’olivera. N’hi comptabilitzà entre 30 i 40 varietats, amb l’arbequina ja aleshores com la varietat més estesa a Catalunya. Posteriorment, durant la darrera dècada del segle XX el recompte de varietats fet per l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) n’assolia les 49, i alhora remarcava que la notable quantitat de varietats contrastava amb una limitada difusió de la majoria d’elles.
«Si els olivars semblen recollir la llum i aturar-la en el seu aire, sempre em semblà també fascinadora la capacitat que tenen per a atreure el silenci i fondre’s en la seva música vaga.»
Josep Pla
Les cinc DOP catalanes
Catalunya compta amb cinc denominacions d’origen protegides, un segell de qualitat que identifica un aliment originari d’un territori determinat, les fases de producció i elaboració del qual es fan íntegrament a la zona geogràfica definida.
Les cinc àrees corresponents a les DOP d’oli catalanes posseeixen personalitat pròpia quant a caràcter paisatgístic i condicions ambientals pròpies, trets que, d’altra banda, conviden a descobrir el territori a través de l’univers oleícola i l’oleoturisme.
DOP Les Garrigues
Varietat: arbequina i verdiell, tot i que predomina la primera.
Àrea: comarca de les Garrigues, sud del Segrià i sud de l’Urgell.
Més informació: https://olidoplesgarrigues.com
Era el 1975, quan naixia la DOP Les Garrigues, la primera denominació d’origen alimentària reconeguda a l’Estat espanyol. La seua àrea, que abraça els pobles de la comarca de les Garrigues, el sud del Segrià i el sud de l’Urgell, es caracteritza per una orografia montuosa de cota baixa però amb pendents acusats. Un laberint de barrancs i petites valls reben l’escassa pluviometria i gaudeixen d’un clima mediterrani amb una marcada influència continental.
El seu paisatge és saltat de pobles i poblets massissos, petris, que contenen el llarg relat del repoblament cristià durant l’edat mitjana. No deixeu de visitar, entre d’altres, Guimerà, que vessa sobre la vall del riu Corb, o Vallbona de les Monges amb el seu monestir cistercenc.
DOP Siurana
Varietat: arbequina, rojal i morruda, tot i que predomina la primera.
Àrea: comarques del Priorat, el Tarragonès, la Ribera d'Ebre, l'Alt i el Baix Camp, la Conca de Barberà i el Baix Penedès.
Més informació: https://dopsiurana.com
A les envistes de la serra de Montsant naix el riu Siurana, l’origen del qual es troba als peus del poble homònim. Una geografia vertical i exigent, de calcari omnipresent en forma de parets i cingles. Bancals, terrasses i marges ordenen una agricultura basada fonamentalment en l’olivera i la vinya. Terra enllà hi ha espais més indulgents, com la Conca de Barberà, l’Alt i el Baix Camp, o el Tarragonès. Malgrat tot, l’accident geogràfic protagonitza, d’una forma o d’una altra, el context: des de les altives muntanyes de Prades fins a serres de segon ordre, com la de Miramar.
Si decidiu immergir-vos-hi, no deixeu d’aturar-vos a la vila medieval de Montblanc i als monestirs de Santes Creus i Poblet. Podríeu enfilar-vos fins a Prades, la coneguda Vila Vermella: la seua porta d’entrada i la plaça porxada us acolliran molt amablement.
DOP Baix Ebre-Montsià
Varietat: morruda, sevillenca i farga
Àrea: comarques del Baix Ebre i del Montsià
Més informació: www.dopbaixebremontsia.com
Als peus de la muralla del massís del Port, amb el seu punt culminant, el cim del Caro (1.440 m), com a principal talaia, es desplega el pla de la Galera, un mar d’oliveres que al capvespre s’encén amb del color platejat de les seues fulles. Entre aquesta extensió perviuen alguns dels exemplars (de la varietat farga) més antics de Catalunya i d’Europa, com la farga de l’Arion, amb més de 1.700 anys d’antiguitat (sembla que va ser plantada el 314 dC). D’aquestes presències mil·lenàries s’elabora l’oli d’oliveres mil·lenàries.
No us limiteu, però, a aquests arbres monumentals; exploreu les comarques del Montsià i el Baix Ebre abocades al mar, allà on el riu Ebre conclou el seu viatge i construeix amb materials al·luvials un delta ric en cultura, tradicions i productes del rebost. Això serà, però, matèria d’un altre capítol.
DOP Oli Terra Alta
Varietat: empeltre, morruda, arbequina i farga.
Àrea: comarca de la Terra Alta i tres municipis de la Ribera d’Ebre.
Més informació: https://dopoliterraalta.cat
De clima mediterrani, enlairada per sobre de la vall de l’Ebre i exposada als vents que hi davallen, hi ha la comarca de la Terra Alta. Aquest territori és la conjunció d’una morfologia ambivalent, amb un altiplà central que delimiten les serres de Pàndols i Cavalls, i la muralla del massís del Port. S’hi cultiven olivera, vinya i ametller, creant un equilibri visual harmoniós, amb notes estridents com la que imposa la muntanya de Santa Bàrbara a les portes d’Orta, poble on, per cert, trobareu el Centre Picasso dedicat al pintor malagueny i a les seues estades en aquest indret.
Visiteu, ja que hi sou, el Poble Vell de Corbera d’Ebre, arrasat per l’aviació de la legió Còndor durant la batalla de l’Ebre el juliol del 38, o els cellers cooperatius de Gandesa i el Pinell de Brai, projectats (com calia esperar) per Cèsar Martinell. I els pobles d’Arnes, Vilalba dels Arcs o la Fatarella... Perdeu-vos per la infinitat de camins rurals de la comarca; els vostres sentits us ho agrairan.
DOP Oli de l’Empordà
Varietat: argudell, corivell, llei de Cadaqués i arbequina, tot i que la primera és la majoritària i la que dona identitat a l'oli de la zona.
Àrea: comarques de l’Alt i Baix Empordà, i alguns municipis del Pla de l'Estany i el Gironès.
Més informació: https://oliemporda.cat
L’Empordà és una terra antiga. Per ella penetraren a la península Ibèrica fenicis i grecs, que varen fundar les colònies d’Empúries i Roses, i als quals s’atribueix el cultiu de l’olivera i la producció d’oli. Els romans heretaren aquesta pràctica i els monjos benedictins acabarien per potenciar-la i perpetuar-la. Avui l’Empordà, l’Alt i el Baix, suma una extensió de més de dues mil hectàrees d’oliveres i una producció d’olis d’elevada qualitat emmarcada en un ventall de paisatges d’alt voltatge. Trobareu en l’antic camí de Cadaqués al cap de Creus, arrenglerades en petits marges, oliveres que davallen al mar; d’altres que s’estenen per la plana interior alt-empordanesa sotmeses periòdicament a la tirania tramuntanal, i aquelles que flirtegen amb els alzinars eterns de la serra de les Gavarres, una de les principals àrees sureres de Catalunya.
Més info: Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. Generalitat de Catalunya