Judici 1-O - L'ENTREVISTA

"La prova de la violència no es mou de danys en dos cotxes"

Valorem la darrera setmana de judici amb l'advocada Judit Gené que porta la defensa de Meritxell Borràs i forma part, també, de l'equip de defensa de Joaquim Forn. Parem especial atenció a les paraules del Major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Com va veure els testimonis relacionats amb la malversació la setmana passada...
El que es va veure amb el tema d'Unipost, i em va semblar força essencial, és que malgrat que la Guàrdia Civil van fer decomisos de materials en els departaments d'aquesta empresa, no es va fer cap factura ni cap encàrrec per part de la Generalitat per repartir aquesta propaganda o aquesta documentació. En no ser-hi, no és només que no hi hagi cap factura, sinó que no es deu cap servei. Per tant, la malversació la veig força difícil de sustentar. A part, en preguntes d'altres advocats, va quedar clar que és dubtosa la manera com la Guàrdia Civil va entrar a intervenir aquesta documentació.

També hi va haver el tema del Diplocat...
Això ho conec més. Va parlar l'Albert Royo. Crec que hi ha un error absolut de concepte des del principi. Qualsevol persona que llegeixi l'escrit d'acusació es desprèn que hi ha una absoluta confusió entre el que és el departament d'exterior de la Generalitat, les Delegacions exteriors i el Diplocat. Es confon el Diplocat amb una delegació i Royo va intentar explicar que era un consorci publicoprivat independent de la Generalitat i que no té res a veure amb el Departament d'Exteriors. Aquestes despeses són despeses que es fan cada any i que no tenen res a veure amb l'organització del referèndum. A més, el pressupost del Diplocat no va augmentar, com diu acusació, sinó que va disminuir en mig milió d'euros. Per la qual cosa, queda absolutament demostrat que no era un instrument de propaganda ni utilitzat per la difusió del referèndum.

A banda del Diplocat, un testimoni important va ser el del responsable de Difusió...
A en Jaume Mestre li feien més preguntes de comptabilitat que no del que ell portava. El problema de Mestre és que malgrat que ell declarés en condició de testimoni, el seu superior jeràrquic està investigat en el 13. El Ministeri Fiscal li preguntava si ell era responsable d'una campanya que ell considera delictiva i objecte de malversació. Per la qual cosa, és evident que la seva resposta era una mica més cohibida. El citen com a testimoni amb obligació de dir la veritat, però li pregunten si és responsable d'una campanya que considera objecte de malversació i a més, sap que estan investigant al 13 a gent per sobre i sota d'ell. Per això les seves respostes estan entretallades.

És una situació perversa?
Sí, és una situació perversa perquè el Ministeri Fiscal va dir que feia "fals testimoni". Però, amb qui vols contrastar això. La resta de gent els han acabat investigant. És una situació una mica kafkiana. Aquesta dicotomia d'investigats al 13 i testimonis al Suprem fa que la malversació pugui tenir greus problemes de prova.

Com va veure la declaració de Josep Lluís Trapero?
Tot i que l'estan jutjant a l'Audiència Nacional, suposo que per al·lusions a tot el que s'ha anat declarant, no deixa de ser una realitat constatable que és dels noms més citats al Suprem. Per tant, suposo que ell va sentir la necessitat d'expressar-se.

Creu que el seu testimoni confirma la voluntat del Govern de no complir ordres?
Jo crec que tot el contrari, malgrat que va ser subjecte d'un 3r grau en aquest sentit, va deixar clar que ni una sola vegada ningú del Govern li va insinuar que deixés de complir el mandat judicial. És més, va dir que en tot moment va deixar clar al Govern que, en tot moment, els Mossos complirien el mandat judicial. Ja ho havia declarat a l'Audiència Nacional, no hi ha cap novetat.

Sí que deia que van emplaçar al Govern a complir el mandat judicial...
No, ells el que van dir és que el dia 1 d'octubre es produiria un moment de conflicte i dicotomia. Perquè el govern volia fer el referèndum, però ells havien estat notificats personalment per impedir el referèndum. Davant aquesta realitat, els Mossos van informar que hi hauria aquesta dicotomia. Davant de l'advertiment que els Mossos complirien amb el mandat judicial, Puigdemont els va dir que fessin el que haguessin de fer. En Trapero, malgrat tot, va ser preguntat si, a part d'això va anar més enllà. Va dir que en cap moment el Govern va interpretar res.

Us va sobtar que digués que tenien un pla per detenir Puigdemont?
No, tot i que no era ben bé així. Quan es va produir la declaració unilateral els Mossos no entraven en el que podia suposar. Però, en tot cas, es posaven a disposició de l'autoritat judicial per complir les ordres que els arribessin. Per mi, el més rellevant de tot és que malgrat que Trapero va dir que es posava a disposició de l'autoritat judicial per si calia fer cap acció, això no es va produir. És a dir, ni Fiscalia ni TSJC van veure prou greu el que va veure cap acció prou greu per fer actuar els Mossos. Per tant, tot això que ara s'intenta fer veure com a tan greu el dia 27, 28 i 29 sembla que les autoritats no en van fer aquesta lectura.

Com veus que està avançant, fins ara, el judici?
Com a defensa, les sensacions que tenim són positives. La sensació que tenim és que absolut queda provat que es produís cap mena de violència ni el 20 de setembre ni l'1 d'octubre. Tampoc que, en cas que es produís, es pogués sustentar que es pogués preveure, assumir com a possible o tolerar-la. La prova de la violència, que és la part fàctica que sustentaria el delicte més greu, entenem que no es mou de danys en dos cotxes. Ni hi ha partes de lesions, ni detencions, ni aldarulls, ni s'ha pogut provar cap element objectiu que sustenti aquesta violència que hauria de ser greu i ubicada. Per tant, considerem que el judici ens està anant bé.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.