Quan en el tomb del mil·lenni els responsables de l'Atlètic van començar a plantejar-se la possibilitat de construir un nou estadi de San Mamés, en el seu cap hi havia la necessitat de millorar l'aforament i les instal·lacions d'un recinte pràcticament centenari. També, la possibilitat que el nou San Mamés, com fan altres coliseus futbolístics, acollira concerts de gran format.
Inaugurat l'any 2013, va haver d'esperar fins a maig de 2017 per acollir el seu primer concert de gran format, de la mà dels Guns & Roses. Des d'aleshores, AC/DC, Muse, Crystal Fighters o Metallica han rugit a l'estadi dels blanc-i-rojos. Però el concert que hi ha programat per al pròxim 20 de juny de 2026 (sí, d'ací a nou mesos) marcarà un abans i un després per a San Mamés. També per a la música en èuscar.
Aquell dia hi ha previst Mitoroak III, l'espectacle amb el qual el grup navarrès Zetak tanca una trilogia que va iniciar al Nafarroa Arena de Pamplona el gener d'aquest any. Serà la primera volta que San Mamés s'ompli amb una proposta íntegrament en euskera
Serà la primera volta que San Mamés s'ompli per escoltar un grup íntegrament en èuscar
(Berri Txerrak també hi ha actuat, però dins els MTV World Stage, junt amb altres formacions internacionals). No es tracta només d'haver omplit l'estadi, sinó de la manera com ho ha fet: 40.000 entrades venudes en només tres hores. L'èxit ha estat de tal magnitud que han anunciat nova data, per al 19 de juny. Les entrades, de nou, estan a punt d'exhaurir-se. Abans de Bilbao, al Nafarroa Arena es donaren cita 26.000 ànimes en dos dies consecutius, per altres 40.000 en tres dies consecutius, a la plaça de bous de l'Illunbe, de Donosti. Les audiències televisives dels concerts, emesos per ETB 2, han superat en tots dos casos els 200.000 espectadors.
Les xifres refermen el que fa temps que s'ensuma: que Zetak, amb una proposta íntegrament en èuscar i incardinada en les sonoritats musicals més contemporànies, ha esdevingut un fenomen de masses. De retruc, el seu èxit insufla vitalitat a una llengua que, com totes les minoritzades, sobreviviu a contracorrent de l'homogeneïtzació.
Un xic d'Arbizu
Per als qui no n'hagen sentit a parlar encara, els vindrà bé algunes informacions bàsiques. En primer lloc, que l'ànima d'aquest grup és Pello Reparaz, un músic natural d'Arbizu (un poble navarrès a tocar d'Altsasu) que es va donar a conèixer primerament en Vendetta, un grup que transitava entre l'ska, el punk i el reggae i que va consolidar-se dins el panorama musical en èuscar. L'any 2018, el grup es dissolgué. Feia un any que Reparaz havia començat a formar-se a l'Institute of Contemporary Music and Performance, de Londres, i volia explorar noves sonoritats.
Fou en aquest punt que va nàixer Zetak, una proposta de música pop electrònica amarada de cultura popular. A finals de 2019 va llançar el seu primer disc, Errepidean, que ràpidament va penjar el cartell de «no hi ha bitllets» en sales amb aforaments d'entre 500 i 900 persones. La pandèmia s'hi va interposar, però Errepidean va persuadir un públic que va trobar en Zetak una proposta amb projecció però, alhora, amb unes arrels fortament implantades en el territori. Del bracet de Gorka Pastor, Leire Colomo i Iban Larreburu, Zetak va deixar clar amb aquell primer disc que era un grup a tenir en compte.
Un any després, llançaren Zeinen ederra izango den, un disc en què confirmava la capacitat d'aquest músic jove per sintetitzar una aposta experimental però, alhora, amb clares connexions populars. La gala dels premis Gazteak Sariak 2020 el van coronar, després d'endur-se els guardons a millor banda i millor directe. En aquell disc hi havia la seua primera col·laboració amb Oques Grasses, «Hitzeman». També temes com «Akelarretan», un tema que invocava els aquelarres i que, en els directes, amb Reparaz al trombó, funcionava com un beuratge per al ball.
L'any 2022, Reparaz, que sempre s'ha cuidat molt de rendir homenatge als seus predecessors, es va aliar amb Erramun Martikorena, un veteraníssim cantant, amb qui va donar forma a la cançó oficial de les Herri Urrats, la festa de les ikastoles d'Iparralde. A ritme de house pop, «Itzulera» esdevingué un himne intergeneracional. També la cançó que va convèncer Reparaz de quina era la senda que volia transitar. Mentrestant, els concerts fora dels territoris d'Euskal Herria es multiplicaren. La connexió amb els Països Catalans fou quasi immediata. Hi va ajudar la versió de «Pa amb oli i sal», de Blaumut, amb Suu.
L'any 2023 arribà el disc de consagració: Aaztiyen, una potent combinació de temes memorables: de la mística «Zu» a la potentíssima «Aralarko Dama», passant per l'obscura «Deskontrola». Que les catalanovalencianesbalears Marala i les gallegues Filles de Cassandra l'acompanyaren fou també una declaració d'intencions: la manera de visibilitzar la connexió entre escenes musicals emergents en llengües minoritzades. Després de collir un cabàs de premis a Euskal Herria, l'agost de 2024 va rebre el premi a la millor cançó en èuscar en els primers Premis de l'Acadèmia de la Música d'Espanya per «Aralarko Dama», una ocasió que el d'Arbizu va aprofitar per reivindicar l'espai que mereixen les llengües minoritzades.
Mitoaroa no és un concert a l'ús; és un espectacle total que invita l'espectador a submergir-se en el món de Reparaz
Aaztiyen és també un treball on explota l'imaginari mitològic autòcton per generar, alhora, un relat fantàstic. És sobre aquests fonaments que Zetak ha bastit Mitoaroa, una proposta inaudita en el panorama musical recent. Perquè aquesta trilogia que va iniciar al Nafarroa Arena i que culminarà a San Mamés no és un concert a l'ús. En absolut.
És un esdeveniment multidisciplinari que, amb la música com a principal ingredient i una ambiciosa posada en escena, revisita la mitologia d'Euskal Herria. Un viatge per la identitat, platejat en termes de contemporaneïtat, que es transita amb bases electròniques i txalapartes. Sobre l'escenari, han passat les mamuxarroak d'Unanu, els zipoteraok de Tudela, el dimoni Akerbeltz, les làmies...
Si el primer Mitoaroa estava basat en el present i el segon, el de Donosti, en el passat, l'episodi tercer —és a dir, el que tindrà lloc a Bilbao— estarà ambientat en l'any 2084, un espectacle que l'equip de vora dues-centes persones que acompanyen a Reparaz han començat a preparar per tenir-lo enllestit el juny vinent. La cirereta del pastís d'una proposta musical que ha trencat tots els sostres i que, sobre el talent i el carisma de Reparaz, ha esdevingut la punta de llança de l'efervescent escena musical en èuscar. Un baló d'optimisme i vitalitat, també, per als seus parlants i per a la llengua.