El darrer cap de setmana de setembre de 1985 el recentment creat Grup Blanquerna celebrava —de dijous a diumenge— el seu primer acte públic, un seminari de reflexió sobre nacionalisme, amb conferències, debats i actes diversos relacionats amb llengua, cultura, identitat, història... A partir d’aleshores i durant molts d’anys, cada inici de tardor el grup organitzà el seminari que va atreure personatges reconeguts del món del nacionalisme i joves d’arreu dels Països Catalans que s’ajuntaven durant un cap de setmana llarg a Mallorca per parlar sobre com enfortir el catalanisme.
El seu principal impulsor fou Climent Garau i Arbona (1924-2015), de la mort del qual ha fet deu anys aquest passat agost. Fill d’una família benestant de Bunyola, pogué seguir estudis superiors fora de l’illa: el 1951 es llicencià en farmàcia per la Universitat de Barcelona i el 1961 s’especialitzà en bromatologia i microbiologia per la Universitat de Madrid. El 1962 fundà el Centre d’Anàlisis Biològiques, pioner en el seu camp a les Balears, al capdavant del qual es guanyà la vida fins a la seva jubilació.
Però si per alguna cosa és recordat és pel seu compromís ferm amb l’idioma i la cultura pròpies així com amb la identitat nacional catalana de les Illes. Durant la dictadura, es relacionà amb el moviment dissident, sobretot el de l’àmbit cultural, que era el més actiu. Va ser dels primers socis de l’Obra Cultural Balear —fundada el 1962— per promocionar el català tot el que podia. Fruit d’aquest compromís, va ser elegit president de l’entitat el 1970, càrrec que ocupà fins al 1976. Sota el seu mandat fou quan l’Obra es convertí en un dels àmbits més actius de l’antifranquisme. Tots els actes que organitzava s’omplien de joves activistes a favor de la democràcia. I de policies de suposat incògnit —en realitat tothom sabia qui eren— per controlar qui hi assistia, què es deia...
L’activisme de Garau també el conduí a ajudar a fundar organitzacions polítiques. El 1973 va ser un dels creadors de l’Aliança Nacional Mallorquina (ANAM); el 1976 del Grup Autonomista i Socialista de les Illes (GASI), i posteriorment passà al Partit Nacionalista de Mallorca de Josep Melià Pericàs. Just després de la mort del dictador Francisco Franco, en aquell context polític de màxima efervescència, Garau acompanyà Melià en l’aventura de presentar-se a les primeres eleccions —ell va concórrer al Senat, a les generals del 15 de juny de 1977, sense èxit— a les llistes d’Unió Autonomista.
El 1978 decidí integrar-se en el PSM —Partit Socialista de Mallorca, avui Més—, tot i que no era un home d’esquerres. Això sí, tal com recorda l’activista, escriptor i periodista Tomeu Martí, «tenia un sentit social superior a molts que diuen ser-ho i no tenen una vida coherent amb el que se suposa que defensen; per exemple ell convertí el seu laboratori en una cooperativa».
El PSOE l’intentà captar a través de Fèlix Pons. Però ell, segons contava a principis dels anys vuitanta, rebutjà l’opció «perquè el PSOE no defensa el català ni la nostra cultura» suficientment. Va ser un referent de prudència i moderació dins del PSM, una veu que procurava introduir racionalitat en els debats interns, cosa que no sempre aconseguia. El 1982 va ser candidat al Congrés per aquest partit, però tampoc resultà elegit.
Dos anys més tard, va ser convidat a Catalunya a unes jornades de reflexió sobre el fet nacional. Pensà que justament allò mateix era el que mancava a Mallorca. Fruit d’aquesta convicció, organitzà el Grup Blanquera amb l’objectiu que la gent preocupada —sobretot els més joves— per la llengua, cultura i identitat de les Illes tenguessin un espai comú de reflexió i debat.
El citat Martí, que avui dirigeix el grup editorial que és propietari de la ràdio Ona Mediterrània, Vida TV —que emet per internet— i el diari digital dBalears.cat, defineix Garau com «un patriota que sempre va lluitar a favor de la llengua, cultura i identitat del país, mai defallí i qualsevol iniciativa que en aquest sentit se li presentàs tenia assegurat el seu suport, sovint econòmic també». Aquest compromís i activisme li valgueren rebre reconeixements diversos, entre d’altres el Premi Ramon Llull del Govern balear el 2000, la Creu Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya el 2003, el Jaume Rafart de l’Opinió Catalana el 2007 i el Premi Cap Vermell de Capdepera el 2010.
Aquell Grup Blanquerna que Garau fundà fa quaranta anys es convertí en una vertadera «fàbrica de nacionalistes», recorda Martí, que participà en la primera edició com un dels joves de tots els Països Catalans que s'ajuntaren al monestir de Lluc durant quatre dies. Posteriorment, en una segona fase de Blanquerna, Martí es convertiria en membre de la direcció del grup i, més tard, ajudaria a la reconversió de Blanquerna —després d’un temps sense activitat de l’associació— «en un think tank sobiranista, clarament independentista», en una tercera fase que arriba fins avui d’aquella iniciativa que s’inicià fa quaranta anys.