La relació entre el turisme i la sequera fa temps que preocupa a les Balears. Almenys a alguns sectors que aixequen la veu davant la injustícia que troben que és que l’Administració pública demani contenció en el consum d’aigua als residents o els imposi restriccions i, mentrestant, el sector turístic en segueixi consumint —per a ús personal dels visitants, per a les piscines...— quantitats ingents. Un estudi del 2022 de la Universitat de les Illes Balears xifrava que el 25% del consum total d’aigua a les Illes —incloent-hi l’agricultura, el comerç, etc.— s’imputava al sector turístic.
Enguany la sequera és molt intensa. Durant la primavera i l’estiu ha plogut molt poc. Aquesta setmana, però, l’aigua del cel ha fet la seva aparició. El dimarts va ploure de forma general i generosa. Tanmateix, l’abundància d’aquesta precipitació no soluciona la manca d’aigua. Ni la difícil relació entre aigua i turisme.
Durant l’estiu de ple, diversos ajuntaments han hagut d’imposar mesures restrictives als seus respectius veïnats. A cap batlle li agrada prendre la determinació; no debades és molt impopular perquè molesta prou els ciutadans. Però no hi ha hagut més remei. La disponibilitat d’aigua ha baixat perillosament durant el juliol i l’agost, i s’han decretat les restriccions, les quals han provocat queixes —a través de les xarxes socials, als mitjans de comunicació...— i crítiques davant del consum massiu que en fa el sector turístic.
No els manca raó, a aquestes crítiques. Un altre estudi de la UIB, anterior al citat, arribava a la conclusió que, de mitjana, el consum diari d’un turista era d’uns 500 litres, mentre que un resident no passava dels 126. Un informe de 2015 de la Federació Hotelera de Mallorca baixava el consum per turista i jornada a 300 litres. Les dades aportades pel conseller de Medi Ambient de l’anterior govern d’esquerres, Miquel Mir, assenyalaven el 2020 que l’any anterior el consum per persona i dia havia estat de 130 a 140 en el cas dels residents, mentre que en el dels turistes arribava al 542 de mitjana, amb la punta que marcaven els que s’allotjaven en hotels de cinc estrelles que en consumien 702 per jornada.
Si es fa la multiplicació d’aquestes dades de consum pel volum creixent de població i turistes que han experimentat les Illes els últims vint anys —300.000 nous residents i 7,1 milions de visitants més entre 2005 i l’any passat—, s’entén que les disponibilitats existents minvin sempre però especialment en temps de sequera, com ara, que és quan entra en crisi la distribució en alguns indrets. Val a dir que no tots els municipis estan connectats a la xarxa que ingressa aigua de les dessaladores. Per tant, en època de caiguda de les reserves, com enguany, la seva situació, degut a l’increment poblacional i turístic, entra en crisi.
Aquest estiu, els ajuntaments mallorquins de Sóller, Fornalutx, Montuïri, Algaida, Esporles, Deià i Pollença han decretat restriccions en la distribució d’aigua als veïnats respectius. A la resta, com que la majoria tenen disponibilitats que provenen de les diferents dessaladores, igual que passa a Eivissa i Menorca, no es pateixen aquests problemes. En efecte, a les Illes hi ha tres dessaladores a Mallorca (Palma, Alcúdia i Andratx), altres tres a Eivissa (Vila, Santa Eulària i Sant Antoni), una a Menorca (Ciutadella) i una altra a Formentera.
La producció d’aigua dolça a partir de la salada de la mar a través d’aquest sistema ha generat tradicionalment les crítiques ecologistes i d’una part de l’esquerra, tant pel gran consum d’electricitat que suposa —que entra en contradicció amb l’estratègia de transició energètica— com perquè els residus molt salinitzats del procés es retornen a la mar i poden fer malbé els ecosistemes marins, sobretot les praderes de posidònia que són vitals per a la salut del Mediterrani.
Malgrat les campanyes per impulsar el «consum responsable» dels ciutadans, la realitat és que cada any es consumeix més i més aigua, per l’increment tant de la població com, sobretot, del nombre de turistes. En aquest context, les dessaladores antiecològiques resulten ser l’únic recurs públic per no haver d’imposar restriccions generals en el consum d’aigua. El Govern illenc ja ha aprovat —el juliol passat— el procés per construir-ne tres de noves.