Després de 52 anys de concessió per a portar aigua al nord del País Valencià (anomenat Xerta-Càlig) i de la construcció d'un canal que no es va fer servir durant dècades; trenta anys després de passar de ser la primera fase oculta d'un transvasament de l'Ebre a València i de descartar aquesta opció, el Canal Xerta-Sénia ha començat a regar terres de Xerta i Aldover: una primera fase que, de moment, només implica 57 hectàrees tot i que té el potencial per portar aigua a un total de 163 ha dins d'aquests dos termes. Les 57 són les dels pagesos que s'han adherit des de bon començament. Les 163, les que es regarien si s'adheriren el 100% dels propietaris de finques agrícoles d'aquesta primera zona.
El conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, va qualificar la inauguració de «pas històric per al camp català i, especialment, per a les Terres de l'Ebre: el Canal Xerta-Sénia comença a regar, i això és una fita que canviarà el futur de moltes explotacions agràries d'aquest territori».
Al contrari que en moltes inauguracions, els pagesos presents a la inauguració del Canal no donaven mostres externes d'escepticisme, però tampoc feien que sí amb el cap a les paraules del conseller. Alguns d'ells es recordaven de la concessió del canal, el 1973. Uns altres havien anat, fa vint anys, a demanar-li a la ministra de Medi Ambient, Cristina Narbona (que ocupà la cartera entre 2004 i 2008) que els donara la concessió per al reg, «i ella ens la va donar», recorden.
Quan els enginyers acaben d'exposar els detalls tècnics de l'obra al conseller, la premsa i els regants congregats a l'estació de bombeig de Xerta, un pagès veterà, potser el més gran de tots els presents, va unir en una reflexió els problemes de la pagesia, l'abandonament de les terres i el creixement dels incendis: «Han fet una inversió faraònica. Anem en molt bona direcció. Però hi ha problemes. Vas d'aquí a Aldover i veus un munt de finques que queden ermes, finques que jo he vist treballades i donava plaer de veure-les. Vindrà un incendi i se'ns cremarà tot. Jo tinc una finca envoltada de quatre finques ermes. Ja sabeu què vol dir això. I els joves no en volen saber res. Lo meu gendre ja em va dir l'altre dia: "Amb mi no hi compte". Així mateix. Com que els ingressos no venen per la terra, s'han de buscar la vida en un altre lloc i és això el que passa. És el gran problema. Hem de posar lo muscle tots perquè és un problema de tots».
El conseller Ordeig va insistir en el valor afegit que el regadiu donava a les terres i en l'avenç que suposaria que la majoria dels pagesos s'adherissin al regadiu del Xerta-Sénia. Les fases 2 i 3 del projecte portaran l'aigua fins als termes municipals de Roquetes, la Galera, Santa Bàrbara i Mas de Barberans. En aquesta zona s'hi han adherit 1.400 ha més, segons la comunitat de regants i la superfície potencial és de 2.564 ha.
L'objectiu del conseller Ordeig i de la Comunitat és que, amb la mateixa concessió d'aigua, es pugui augmentar el projecte de zones on transportar el reg fins als camps que queden entre la Sénia i Mas de Barberans, els que pràcticament limiten amb el parc natural dels Ports (una zona que ara mateix queda fora de la concessió). Però aquest projecte és només això perquè ara mateix encara no està ni tan sols licitada la fase 2, que ha de fer arribar l'aigua a Roquetes, i queda lluny la licitació de la fase 3, on entrarien Santa Bàrbara, la Galera i Mas de Barberans.
«El relleu generacional», va dir Ordeig, i allò que evitarà «l'abandonament de les terres» és «un reg eficient». Segons el conseller, «no tenim un problema de preus, sinó d'infraestructures preparades i aigua. Així es podran estabilitzar les produccions i augmentar-les, que és el que hem de fer, sobretot ara, amb el canvi climàtic».
De moment, el projecte del Canal va necessitar 100 milions d'euros per refer un canal construït pensat més com a transvasament que com a canal de reg i costarà un total de 50 milions més, en total. De moment, per la fase 1 se n'han invertit 3 milions, que han inclòs 14.428 metres de canonades i 16 hidrants. A l'estació de bombeig s'han instal·lat dues bombes, que de moment són suficients per als escassos metres cúbics d'aigua per segon que s'han de fer pujar fins al canal, però la infraestructura està preparada per dues bombes més.
El canal, ara mateix, naix d'un punt del terme de Xerta que s'aboca a les muntanyes que van cremar en l'incendi de Paüls d'aquest mateix estiu. En molts punts, al llarg del seu traçat, es veu com el canal i la carretera construïda al costat, ni tan sols van servir com tallafocs d'aquell foc forestal. De terres ermes, se'n veuen moltes.