Esport

La febre del ‘running’: cap a on correm?

D’uns anys ençà, córrer s’ha posat de moda. Enguany, més de 30.000 persones han participat en la Mitja Marató de Barcelona, sis vegades els atletes que la corrien fa quinze anys. La popularització del running té efectes positius sobre el sedentarisme generalitzat que patim, però també obre la porta a noves pressions i riscos: la competitivitat sense consciència promoguda per les xarxes, la normalització de reptes extrems, la dependència capitalista de gadgets i suplements. Correm per salut o per plaer, i potser també ho fem, a vegades, per no quedar-nos enrere.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Fa quaranta anys que el filòsof Francesc Torralba corre cada dia. Des que té en divuit, sigui on sigui, es calça unes vambes i surt a rodar. L’escriptor prolífic veu l’atletisme des d’una perspectiva espiritual, com una activitat «molt democràtica» que exercita cos i ment, que permet «prendre distància del dia viscut, del dia que viuràs» i practicar la disciplina. Diu que a vegades prega corrent i també explica que, si pogués, correria nu, «com els grecs».

Probablement, només un petit percentatge dels 30.000 participants de la Mitja Marató de Barcelona o de qualsevol de les desenes de proves d’atletisme, ...

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Ja ets subscriptor? Accedeix-hi