Fa 125 anys Viladrau no era un lloc d’estiueig, era pràcticament una medicina. Un lloc «sanitós» que va començar a rebre visites de l’alta burgesia barcelonina per prescripció, sobretot, de dos professionals de la moderna medicina. Un, nascut a Viladrau, escombrava cap a casa i no era ben bé metge sinó dentista, però quin dentista!: el segon de l’Estat a tindre una consulta (un despatx, en deien llavors, «modern i científic»). El tenia a Barcelona i des de la seua posició privilegiada sobre els bocabadats pacients recomanava les aigües de Viladrau com si foren la panacea: Ramon Bofill Gallés (1858-1931) ...
Paisatges d'aquells estius remots
Tres mesos al peu del Montseny
A Viladrau, l’estiueig de finals del XIX i començaments del XX passava lentament entre passejades a les fonts i activitats nocturnes al costat de l’Hostal Bofill. Començava per Sant Joan i acabava a finals de setembre.
Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges
Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.
Ja ets subscriptor? Accedeix-hi