Un matrimoni en la seua seixantena avança pesadament per l’avinguda del Doctor Puigvert. Ell duu les corretges d’un parell de gossos entremaliats. Ella sosté una marraixa d’uns tres litres buida. «Venim cada dia al matí i ens l’emportem plena al nostre apartament», explica ella, quan per fi dipositen el recipient sota l’aixeta d’aigua de la font d’En Segures. El líquid brolla amb alegria tan bon punt acciona la maneta. «És que és boníssima per als ronyons», reblen dues senyores que beuen l’aigua intermitentment amb dos gots que han dut de casa.
No hi ha raó per contradir-les. Perquè, efectivament, des de la ...