No sempre les notícies sobre el català a les Illes han de ser dolentes. Aquests últims dies s’han conegut dues novetats molt positives. La derrota absoluta de l’intent de castellanitzar l’escola a través de l’elecció de llengua i el canvi d’opinió de RTVE respecte a la recepció del futur nou canal en català, gràcies al president de l’Obra Cultural Balear, Antoni Llabrés.
Respecte a la primera qüestió, com és conegut el vot de Vox per aprovar els pressupostos d’enguany del govern de Marga Prohens tenia, entre les condicions imposades per la ultradreta, la contrapartida de facilitar i fer propaganda de la llibertat d’elecció dels pares de l’idioma en què s’escolaritzaran els seus fills per al curs vinent en el primer ensenyament.
Els d’extrema dreta acusaren l'hivern passat el conseller d’Educació, Antoni Vera, de no haver fet prou per afavorir la castellanització a través d’aquesta via. Segons Vox, per això s’explicava el baix percentatge d’elecció de l’espanyol per al curs 2024-2025. Segons les dades oficials de la Conselleria —fetes públiques el juliol de l’any passat—, el 78,5% de les famílies triaren el català, el 16% en castellà i la resta no n'elegiren.
El grup parlamentari d’ultradreta va fer d’aquesta qüestió casus belli contra el Govern i durant la tardor i l'hivern —abans del nou pacte amb el PP— la seva portaveu parlamentària, Manuela Cañadas, atacà Vera i Prohens cada setmana —a la sessió del dimarts de control a l’executiu— pel que considerava la voluntat de no afavorir la castellanització.
Quan les dues formacions de dreta negociaren els pressupostos, els extremistes exigiren una campanya «d’informació» prou intensa cap a les famílies per afavorir que triassin l’espanyol. Així ho va fer la Conselleria i, entre altres mesures, permeté l’elecció per via telemàtica. El resultat, però, ha estat lluny de ser el que els ultres esperaven o, si més no, desitjaven.
Les xifres ara publicades pel Govern no deixen cap escletxa per al dubte. El 80,5% dels pares han triat l’ensenyament en català per als seus fills, mentre que el 19,5% han optat pel castellà.
Enguany no hi ha hagut famílies que no elegissin. Això ha fet que les altres dues opcions augmentassin. En el cas del català, és un increment de dos punts percentuals i en el de l’espanyol de tres i mig.
Per illes, a Mallorca enguany han triat el català el 82,7% i el castellà el 17,3%, mentre que l’any passat foren, respectivament, el 79,7% i el 15,7%; a Menorca el 91,6% ha optat per la llengua pròpia per al curs vinent i el 8,4% per l’espanyol, quan el 2024 foren 89,8% i 5,7%; i a Eivissa-Formentera el 60,3% s’han estimat més el català i el 39,7% l’altre idioma, quan un any abans varen ser el 65% i el 23,5%.
Clarament, és a Eivissa on la pressió ultra i del PP en contra del català ha tengut més èxit entre les famílies a l’hora de triar entre els dos idiomes. Quelcom que s’avé amb la situació sociolingüística que revelen totes les enquestes al respecte, no debades és l'illa més castellanitzada i amb una major progressió en aquest sentit.
Les mostres de satisfacció han sovintejat entre els grups catalanistes de les Illes. Per exemple, Més per Mallorca s’ha congratulat perquè «les famílies han donat l’esquena a la catalanofòbia de PP-Vox».
Un altre motiu de satisfacció per al catalanisme ha estat l’èxit del president de l’Obra Cultural Balear (OCB), Antoni Llabrés, que ha torçat el braç a RTVE. Quan s’anuncià un nou canal íntegrament en català —que se suposa que començarà a funcionar la pròxima tardor—, la direcció de l’ens rebutjà qualsevol possibilitat que pogués ser rebut fora de Catalunya. Llabrés inicià aleshores una campanya de pressió que el portà a ser rebut a principis de juliol, a Madrid, pel ministre per a la Transformació Digital i de la Funció Pública, Óscar López. Després d’escoltar els raonaments del president de l’entitat cultural illenca, el responsable polític espanyol es mostrà favorable al fet que el futur canal 2Cat, de RTVE, també es pugui veure a les Balears a través de la TDT.
El 25 de juliol passat Llabrés es reuní a Madrid amb el president de la Corporació de Ràdio i Televisió Espanyola (RTVE), José Pablo López, el qual es mostrà d’acord amb el fet que les emissions del futur canal 2Cat puguin arribar a les Illes.