La propietat de la plaça de toros de Palma ha rebutjat una oferta per vendre-la —juntament amb la de Jerez de la Frontera— per cinc milions d’euros. Una i altra són de la família catalana dels Balañá.
L’oferta l’ha feta una empresa desconeguda que es diu Cambio de Tercio i que pretén «fer una passa en ferm» per convertir-se «en un dels principals actors del panorama taurí» espanyol.
La premsa de Palma ha informat que els Balañá haurien rebutjat la proposició de venda o bé podria ser que la negativa fos una estratègia per incrementar-ne el preu. En realitat, no se sap res del tot cert perquè els propietaris no han dit ni piu. Com sempre. Es tracta d’una família molt discreta, quasi misteriosa es podria dir, els membres de la qual no apareixen pels mitjans de comunicació.
La plaça de toros de Palma és obra de l’arquitecte Gaspar Bennàssar. Fou inaugurada el juliol de 1929 i el 1956 l’adquirí la família Balañá, propietària de La Monumental de Barcelona. Actualment, està protegida com a bé catalogat, la qual cosa implica que qualsevol reforma que s'hi vulgui fer ha de comptar amb la preceptiva autorització de la Comissió del Centre Històric de l'Ajuntament de Palma.
Des de fa molts anys, la plaça palmesana només programa l’espectacle públic de la tortura i mort de toros un pic o dos a l’any. L’afició a aquesta mostra maltractament animal ha disminuït molt a les Illes durant les últimes dècades. Fa prou anys que no n'hi ha ni a Eivissa ni a Menorca. A Mallorca programen les places d’Inca i Palma una o dues corregudes a l’any i ocasionalment la de Muro en programa alguna altra. Recentment, els Balañá varen vendre la de Felanitx, on tampoc es feien corregudes de toros des de fa molts anys.
Enguany les tres places actives tenen programada una correguda cadascuna per a principis d’agost. Es preveuen protestes de grups defensors dels animals, com és habitual. A més, l’esquerra ha criticat que es permeti l’accés de menors a l’espectacle i és probable que —almenys a Palma— hi hagi mobilització crítica el dia de la correguda.
La decadència illenca del bàrbar espectacle no s’ha aturat ni tan sols per la pressió política de Vox a favor de la «fiesta nacional» espanyola. Fruit de la progressiva desaparició de l'espectacle, l’empresa propietària de la plaça de Palma ha reestructurat el seu negoci. Des de fa dècades, els toros ja no són més que una anècdota en la seva programació. Els espectacles que durant l’estiu s’hi celebren són musicals. Cada any és l’escenari de grans cites del calendari de concerts. Una aposta que dona als Balañá molts més ingressos que no la decadent «fiesta» de sang i tortura animal.
La família propietària és una nissaga catalana que té molt anomenada a Barcelona en relació amb els toros i, sobretot, als negocis de l’entreteniment, sobretot cines i teatres.
El creador de la nissaga va ser Pere Balañá i Espinós, que va néixer al barri barceloní de Sants el 1883. De molt jove venia periòdics, llet i carn de bou de lídia. El comerç li anà prou bé i al cap d'uns anys rebé una oferta per gestionar sales d’espectacles. Va fer-hi el salt i també li anà prou bé. Cada cop eren més importants, més grans, amb més ingressos. Així acumulà prou capital per convertir-se en un empresari d'èxit en el sector de l’entreteniment. Quan disposà de prou diners, començà a comprar places de toros. El 1927 pagà 15 milions de pessetes per La Monumental i acabà essent el propietari de coliseus taurins arreu de l’Estat i de gestionar-ne un altre bon grapat; per exemple la famosa Maestranza de Sevilla també va ser seva. Durant la postguerra, el nom de Balañá era sagrat en el negoci dels toros. Tenir bones relacions amb don Pere era imprescindible si un torero volia triomfar.
Al contrari del que passava amb altres noms del negoci taurí, a Balañá no li agradava despertar l’interès públic. Ell era de fer diners discretament. Espavilat com pocs, durant els anys quaranta s'adonà del potencial de l’entreteniment de les sales de cine. El 1943 en comprà la primera i ràpidament n’adquirí prou més.
L’èxit empresarial de Pere durant la postguerra franquista tenia més mèrit, si cal, perquè havia estat militar republicà. Era un home incapaç d’estar aturat. Li agradava l’activitat sense parar. Quan ja tenia 79 anys, el 1962, decidí entrar en política per intentar ser regidor municipal, però morí el mateix any.
Les generacions següents dels Balañá han seguit la tradició empresarial familiar, però abandonant progressivament el negoci taurí: han venut algunes places de toros, n'han cedit la gestió d’altres i s’han centrat en el negoci de l’entreteniment sense sang, sobretot teatres i cines. I sempre amb la màxima discreció. La cerca a través de Google de fotos de la família dona minsos resultats i quasi tots en blanc i negre. Per ventura, l’única cara més coneguda és la d’Anna Martínez Balañá, besneta del fundador, perquè fou la cara, quan era petita —ara ja és una dona—, que apareixia a les sales de cine demanant silenci quan començava la sessió.
La bona posició econòmica del grup empresarial familiar li ha permès ara rebutjar una oferta de cinc milions d’euros per desfer-se de la plaça de toros de Palma. La premsa de la capital baleàrica recull l’opinió de l’empresa que va fer l’oferta segons la qual els Balañá el que volen és incrementar-ne el preu, mentre que altres fonts donen per fet que simplement no volen vendre l’emblemàtic edifici mallorquí de Bennàssar que els últims anys s’ha convertit en escenari de grans espectacles musicals.