Les associacions de veïnats de la majoria de les barriades que formen la corona periurbana de Palma s’estan aixecant en peu de guerra contra el PP i Vox per mor del projecte d’urbanitzar una enorme quantitat d’aquests terrenys.
Si es porta endavant el projecte, podria suposar la urbanització d’unes 634 hectàrees. No se sap quanta gent podria encabir tanta edificació, però serien moltes dotzenes de milers. Els càlculs que fa Més per Mallorca, per exemple, eleven a unes «140.000» persones les que ocuparien les noves construccions.
Les diferents associacions de veïnats i el GOB han creat la plataforma Mallorca per viure, no per especular, que a cada barriada pren el nom local corresponent, per exemple «Establiments per viure, no per especular». Segons asseguren des d’aquesta plataforma, l’impacte a moltes de les barriades —sovint sense conurbació amb el cas urbà— serà «enorme». Per exemple, a l'ara citada, situada al nord del cas urbà, l’actual població, on ara viuen unes 3.000 persones, passarien a residir-hi unes 11.000, segons els càlculs que fa Més.
Aquests càlculs els ha fet el partit referit a partir del poc que es coneix de la Llei d’obtenció de sòl que varen aprovar al Parlament les dues formacions de dreta. Però encara no hi ha quantificacions oficials per part dels ajuntaments, com el de Palma.
La norma faculta els municipis perquè puguin adaptar la norma i urbanitzar àrees que no hi estaven —com les que s’anomenen de transició— i inclús posar en valor constructiu el terreny rústic; a més d’altres mesures per afavorir noves construccions que han fet que l’esquerra i l'ecologisme titllin la llei com «la pilotada més grossa de la història».
És previsible que els ajuntaments governats per l’esquerra es neguin a adaptar la norma. És justament el que ha anunciat el d’Inca, governat pel PSOE, que ja ha dit que no implementarà al seu terme la nova llei.
El de Palma, governat pel PP, sí que ho farà. Ara bé, el batlle, Jaime Martínez, no ha donat explicacions públiques concretes. Per a la plataforma la voluntat consistorial és la de mantenir una «total opacitat» sobre el projecte. No se sap quan s'aprovarà al Ple l'aplicació local de la normativa, però creuen que serà al previst per a l’últim dia de juliol.
El silenci podria ser degut al fet que hi ha serioses diferències entre PP i Vox al respecte. Martínez i el seu grup donaven per fet que no hi hauria cap divergència amb el soci ultra que li dona suport extern -— no participa en el govern municipal— perquè, al cap i a la fi, la norma fou aprovada al Parlament amb els vots dels dos partits.
La sorpresa va saltar quan el cap local ultra de Palma, Fulgencio Coll, advertí que «de moment» estan «en el no» quan s’hagi de votar perquè no «creim que s’hagi de poder construir en rústic si abans no s’ha esgotat tot el sòl» ja destinat a l’edificació. La posició de Coll va irritar la direcció balear de Vox, la qual, des de la setmana passada, està encapçalada per Gabriel Le Senne. Coll en feia part, però tot pareix indicar que en sortirà per aquestes i altres divergències.
Els últims dies no hi ha hagut cap declaració política de PP i Vox sobre l’adaptació a Palma de la nova normal legal. Però l’oposició veïnal no para. Tot el contrari. Creix i s’accelera.
A instàncies del GOB les associacions de veïnats de les barriades afectades han celebrat reunions informatives i a cada banda s’ha creat una comissió encarregada d’activar l’oposició veïnal, informar i preparar mobilitzacions. Des de la plataforma conjunta s’assevera que «estam preparats per a qualsevol escenari» que el batlle Martínez vulgui tirar endavant i criden a «fer créixer l'oposició a aquesta bomba urbanística». En aquests moments, estan en peu de guerra la Federació d'Associacions de Veïnats de Palma i les de les barriades d'Establiments, sa Garriga, Son Sardina, Son Roca, Son Ximelis, Son Rapinya, es Secar de la Real, s'Hostalot...
A les barriades afectades ja han aparegut en llocs estratègics pancartes crítiques contra la pretensió del PP. «Més barri, menys especulació» és l’eslògan que s’empra per a tot igual. I, després, el ja referit que canvia de nom segons el barri. Per al cas citat, «Establiments per viure, no per especular», tal com resa la penjada a la creu de terme que indica l’entrada a aquest barri de nord de Palma que fins a 1920 fou un municipi independent i que té encara prou espai rústic i vida rural.
Jaume Cabot és un dels membres de la comissió del barri contra el projecte. «No ens han consultat res, no han donat cap explicació a l’Associació de Veïnats, ni han dit ni piu, res, ni una paraula. Silenci total. L’únic que sabem és que volen tirar endavant aquesta vertadera bomba urbanística que multiplicaria per tres o per quatre la població d’Establiments», explica.
Afegeix que l’actitud del batlle «no és normal», perquè un projecte així «com a mínim ha de ser parlat; és el mínim respecte democràtic al qual està obligat qualsevol representant públic i no en parlen ja tractant-se del batlle, però, en canvi, tot ho duen en silenci, amb total opacitat».
Segons va publicar el Diario de Mallorca, ja hi ha hagut ofertes a propietaris de terrenys de la zona periurbana de Palma afectada perquè els venguin a preus molt alts.
Des del Govern es defensa la llei aprovada perquè així «es podrà construir» per fer front «a la necessitat de tenir més habitatges disponibles». Segons va dir la presidenta, Marga Prohens, com que la norma obliga que una part «important» de l’oferta sigui a preu «limitat» i destinada a persones residents, «es podrà fer front al greu problema social de l’accés a l’habitatge» que pateix «molta gent a les nostres illes».