El consorci AgroSpace està coordinat per l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), però el formen centres de recerca, administracions i organitzacions agrícoles de la Catalunya del Nord i d'Occitània, el Principat, l'Estat espanyol i Portugal, com diversos equips d'investigació de Galícia, Andalusia, Nova Aquitània, La Rioja, el sud de Portugal (Alentejo) o l'Aerospace Valley de Tolosa de Llenguadoc i Bordeus. Hi està implicada la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, però també empreses agrícoles, com la portuguesa Symington Family Estates, i tecnològiques, com la riojana Elliot Cloud.
Alberto García-Rigo lidera l'Oficina de Transferència del Coneixement de l'IEEC.
—Què pot fer la tecnologia espacial per l'agricultura?
—Gràcies a les dades espacials podem monitorar sequeres, onades de calor, inundacions i canvis diversos que puguin afectar el camp (també tempestes, per exemple). La tecnologia espacial permet que puguis monitorar tot un seguit de paràmetres com la temperatura, la humitat o els índexs de vegetació; pot fer més fàcil una millora de les pràctiques agrícoles i la productivitat. Pot ajudar-te a disminuir l'ús de fertilitzants (o a evitar-lo) i desenvolupar pràctiques agrícoles més sostenibles...
—Com per exemple?
—Pots esbrinar què pot implicar, en emissions de carboni, el fet de llaurar o no llaurar.
—I això pot ser realment accessible als pagesos?
—Les dades de l'espai, en ser d'accés obert, les poden utilitzar empreses agrícoles, vitivinícoles i de diversos sectors de forma gratuïta. Moltes vegades això inclou dades climàtiques i dades meteorològiques. Tot el conjunt d'informacions et permet prendre decisions en temes d'irrigació i gestió agrícola en general.
—Com acaba implicant-se un Institut d'Estudis Especials en un projecte europeu per l'agricultura i el canvi climàtic?
—Normalment, l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya no es presenta a convocatòries de projectes que no siguin pròpiament espacials. Aquesta era una convocatòria més pensada per a temes de canvi climàtic i sostenibilitat, però vam veure una oportunitat —juntament amb la Cambra de Comerç i la Fundació Institució dels Centres de Recerca de Catalunya (CERCA)—, perquè un dels principals avantatges que tenen les tecnologies de l'espai és que proporcionen informació de cara a l'agricultura. Vam decidir presentar-nos amb un consorci prou ampli per representar tots dos sectors...
—El sector espacial i el sector agrícola?
—Exacte. En l'àmbit de Catalunya fa temps que estem en contacte amb l'IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agrícola) i veiem que és un dels sectors que a curt termini es pot veure més beneficiat per la recerca espacial. La societat no se n'adona, però, en general, la investigació espacial té molta repercussió en la vida quotidiana. En el sector agrícola totes les tecnologies d'observació de la terra i teledetecció tenen molt futur.
—Quina funció tindria aquesta teledetecció en el camp?
—Detecció remota a partir de dades del satèl·lit o de drons: pots observar paràmetres del sòl o de la vegetació i inferir dades i prendre decisions a partir d'aquestes dades. La combinació de dades in situ i dades de satèl·lit pot ajudar a prendre decisions molt més encertades.
—Expliqueu que l'objectiu d'AgroSpace és «impulsar l'adopció de tecnologies espacials en zones rurals com a eina d'innovació i resiliència davant el canvi climàtic». En quines accions concretes es materialitzarà aquest objectiu?
—Hi ha diverses tecnologies que hi intervenen. Unes d'observació de la terra i altres de navegació, com el GNSS (Sistema global de navegació per satèl·lit). Amb les dades d'observació de la terra podem monitorar paràmetres del sòl que puguin ser útils en l'àmbit agrícola: per exemple, amb càmeres hiperespectrals o multiespectrals que puguin estar en satèl·lits europeus o de l'estratègia catalana espacial NewSpace [missions dels nanosatèl·lits Menut, Enxaneta i Minairó]. D'altra banda, el geoposicionament amb GNSS permet l'agricultura de precisió.
Hi ha una tercera tecnologia de telecomunicacions que ens permet adquirir paràmetres del sòl des d'una estació remota sense comunicacions terrestres de manera que pots fer servir una infraestructura satel·litària per enviar les dades i prendre decisions de forma remota.
—Això permetria també actuar sobre un camp a distància?
—Per exemple. De fet, part de les solucions que volem promoure intentarem solucionar-les amb una base de dades i eines. A partir de les dades que puguem calibrar de satèl·lits amb sensors in situ en una parcel·la concreta, podrem extrapolar la informació a camps de zones properes. Hi ha una voluntat que sigui un projecte transnacional amb solucions que es basin en dades d'un territori per aplicar-les en un altre.
—Pot posar-ne un exemple?
—Per exemple, els nostres investigadors tenen una finca monitorada amb dades sobre el terreny en la zona de la Fuliola (Urgell) i aleshores podríem calibrar el satèl·lit per segons quin paràmetre del sòl que vulguem monitorar i aquestes referències precises ens podrien servir per actuar en unes terres de la Franja de Ponent, per exemple.
—De quines dades estaríem parlant?
—Des del satèl·lit es poden monitorar moltes dades: des de precipitacions fins a nivells d'embassaments; humitat del sòl; incendis. Tot aquest conjunt de dades també pot servir —amb càmeres hiperespectrals— per observar el vigor vegetatiu o l'estrès hídric de les plantes. Tota aquesta informació és el complement ideal per a la infraestructura que pugui tenir l'agricultor en una parcel·la.
—Sembla una tecnologia més pensada per a empreses i poc accessible al pagès, a l'agricultor mitjà.
—Al contrari. Els programes europeus, com Copernicus, són gratuïts i el que es promou és no només l'ús de les seves dades, sinó també dels seus serveis associats, com el Copernicus Climate Change Service (C3S), que et proporciona les dades i productes perquè els facis servir i et facilita la informació de cara al seu ús. A Catalunya, l'estratègia NewSpace està promovent i està fent operacions de satèl·lit que proporcionen dades complementàries al programa europeu: amb resolucions més altes per zones més específiques. Entre els casos d'ús que hem treballat nosaltres amb entitats empresarials catalanes, el que busquen és aquesta complementarietat entre les dades.
—I és accessible per a qualsevol pagès?
—Són gratuïtes, tant les dades del programa europeu com les dades del satèl·lit Menut —un satèl·lit amb què proporcionem dades juntament amb l'Institut Cartogràfic de Catalunya. També tindrem un market place, un mercat on es trobin empreses de tots dos sectors perquè puguin respondre reptes existents...
—Del sector agrícola i del sector espacial?
—Sí. I finalment crearem formacions a diferents nivells, tant sigui per a administracions o per a agricultors. També comptem amb una cambra agrícola francesa que està molt interessada en el tema de les compensacions econòmiques en cas d'afectacions per desastres naturals. Volem que aquest tipus de solucions siguin reproduïbles en un futur a escala de les altres regions implicades. Creiem que les associacions a les quals hem demanat ajuda, ens permetran arribar a agricultors per respondre als seus reptes i organitzar formacions.