Amb els seus pètals blancs de puntes púrpura, la fumària blanca —també coneguda com a mataconill o fumdeterra— és una planta que no crida especialment l'atenció. I això que en el passat fou d'ús habitual en la medicina popular. S'utilitzava, per exemple, com a depuratiu, per a millorar la digestió, cuidar el fetge i tractar problemes de la pell.
De pètals morats, la filamaria és una planta tot-terreny, d'aquelles que igual pots trobar-te en un camp de cultiu que en un terreny contaminat. Com la fumària blanca, també és propícia per als problemes digestius, a més de les inflamacions urinàries. Al rave blanc, una planta de pètals blancs capaç de florir en hivern, la coneixen els botànics, com el «wasabi mediterrani», pel seu sabor picant i aromàtic, molt similar al del wasabi japonès.
El mataconill, la filamaria o el rave blanc són algunes de les plantes que formen part de «Bellesa ignorada», una exposició sobre la bellesa i utilitat que amaguen allò que comunament hem categoritzat com a males herbes. És a dir, una exposició que persegueix canviar la nostra mirada sobre allò que tenim al nostre voltant i que tendim a menystenir.
La mostra, que es pot visitar fins al pròxim octubre a la Facultat de Farmàcia del Campus de Burjassot de la Universitat de València, ha estat impulsada per Gerardo Stübing un professor de botànica de la mateixa Universitat que atresora una llarga trajectòria com a artista visual que utilitza com a font d'inspiració i matèria primera el material vegetal.
De fet, és de la pràctica amb els seus alumnes que ha germinat «Bellesa ignorada». «Amb l'alumnat de Botànica, eixim a agafar plantes dels escocells dels arbres que hi ha prop de la facultat. La meua experiència és que quan a la gent li expliques per a què serveixen aquelles plantetes i quina és la seua simbologia, canvia la manera com se les miren. D'alguna manera, comences a apreciar-les d'una forma diferent», explica Stübing.
Així doncs, les protagonistes d'aquesta exposició són les plantes espontànies que creixen als voltants dels campus de Burjassot. En total, l'exposició mostra 36 fotografies i un audiovisual. Cada imatge va acompanyada d'un BioHaiku que condensa l'essència i els valors de cada planta, així com un codi QR que enllaça amb una monografia, la informació de la qual és font d'inspiració per al BioHaiku. S'estableix així un diàleg entre imatge, paraula i coneixement. Aquests textos han comptat amb la col·laboració dels també professors Juan Bautista Peris, Enrique Sanchis i Miguel Guara.
«Bellesa ignorada» s'inscriu dins de l'ecocriticisme visual, una mirada que estudia com les imatges modelen la nostra percepció de la natura. D'aquesta manera, l'art esdevé un pont que desperta el respecte i la consciència ecològica. Una invitació per retrobar-nos amb el món natural des de l'emoció i la reflexió.
L'exposició dialoga, a més, amb idees contemporànies sobre la nostra relació amb el planeta. Davant del concepte d'antropocè, que denuncia l'impacte devastador de la humanitat en la Terra, emergeix el concepte de Planthroposcè, una proposta que ens convida a teixir una aliança harmònica amb les plantes, tot construint junts un futur sostenible i just.
Des d'una mirada filosòfica, el projecte rescata la idea de Natura naturata de Spinoza, que ens convida a contemplar la natura no com un mer recurs, sinó com una obra d'art viva, complexa i digna de profund respecte. «També entronca amb el concepte de wabi-sabi, una categoria estètica japonesa que fa referència a tot allò que, tot i semblar vell i simple, té un valor propi», explica Stübing.
«Bellesa ignorada» es pot veure a la Facultat de Farmàcia fins al 31 d'octubre. Després, és previst que la mostra rode pels municipis que ho sol·liciten.