El nombre de centres que s’han adherit al pla del Govern balear per introduir el castellà —voluntàriament— en l’ensenyament s’ha incrementat en un 73% en un any. Si el 2024 foren només 11, enguany són 8 més, fent un total de 19.
Ara bé, s’ha de precisar que tots són centres privats concertats. Cap ni un de públic s’ha volgut sumar al conegut com el Pla Vera —per Antoni Vera, conseller d’Educació—, al qual el catalanisme illenc li diu «pla de segregació» lingüística a l’escola i el considera fracassat en el seu objectiu.
En efecte, l’entitat capdavantera del catalanisme a les Illes, l’Obra Cultural Balear (OCB) ha valorat com un «absolut fracàs» el fet que «només 8 centres educatius han mostrat la seva voluntat d’afegir-se al Pla de segregació lingüística per al curs 2025-2026». Diu l’entitat cultural que el total de centres, els referits 19, representen el 4,3% dels 435 centres que imparteixen educació primària i/o secundària a l’arxipèlag. Un percentatge que a parer de l’Obra demostra «el fracàs».
El president de l’Obra, Antoni Llabrés, celebra aquestes dades, a les quals «cal qualificar de fracàs rotund, i més encara davant la insistència de la Conselleria d’Educació per aconseguir adhesions amb la promesa d’inversions milionàries». Fa referència a l’acord entre el PP i Vox per dotar de 21 milions d’euros tot el pla, una xifra que Llabrés considera «escandalosa». Si en efecte finalment es dedica íntegrament aquesta quantitat global als centres, la mitjana serà de més d’un milió per a cada un, una quantitat que, cal recordar, és un extra, perquè totes les empreses educatives que s’han adherit al pla ja gaudeixen del respectiu concert.
El cap de l’Obra critica la doblerada i demana que «els recursos previstos per a aquest despropòsit es destinin a necessitats més peremptòries dels centres educatius, històricament desateses, com la millora i el manteniment de les infraestructures, l’eliminació de barracons, l’equipament i la climatització de les aules, l’increment de les plantilles docents, la baixada de ràtios, la millora de la inclusió educativa o les beques i altres ajuts, entre altres».
En essència són les mateixes reivindicacions que fan alguns docents i la majoria dels sindicats, que reclamen més interès del Govern per l’educació pública i no tant per la privada. Per exemple el Sindicat de Treballadores i Treballadors-Intersindical de les Illes Balears (STEI) posa esment en el fet que tota l’operació pareix destinada a donar més diners a «les empreses que fan negoci amb l’ensenyament», les quals entren «en el joc del conseller Antoni Vera a canvi de més ajuts i una millor dotació», i no els importa «sacrificar la presència del català» en els centres a canvi de diners, cosa que a parer seu les converteix en «còmplices d’un atac sense precedents a la normalització i la normativa vigent», i això és encara més greu si es tenen en compte «les mancances tan evidents del sistema educatiu».
El Govern, però, es desentén de les peticions que li arriben de l’Obra, els sindicats, etc. El portaveu, Antoni Costa, s’ha limitat a exigir a «tothom» que «respecti» els centres que s’han adherit al pla esmentat, igual que el mereixen i el tenen els que no s’hi han adherit. «Es tracta d’una qüestió de respecte a totes les postures que es prenen (per part dels centres) en relació amb el pla voluntari de lliure elecció de llengua».