L’inici de la temporada alta ha portat a Palma altra vegada una allau de turistes que desembarquen dels megacreuers que atraquen al moll i que omplen fins a la saturació el centre de la ciutat. Els dies que arriben aquestes naus, no falla: massificació assegurada. Per a felicitat de la majoria dels comerciants de la zona central de Palma, l’anomenada «milla d’or», que uneix la zona formada pel Parc de la Mar, la Seu i l'Almudaina amb la plaça Major. Les botigues de records i els bars fan negoci. «Els dies que no hi ha creuers baixa molt la clientela», deia la setmana passada a El Temps Rafael, un cambrer d’un dels nombrosos bars del centre històric.
A banda dels comerciants, no pocs dels veïnats de la zona se senten si més no incòmodes amb les repetides allaus de turistes. L’Associació de Veïnats Ciutat Antiga ha alertat en repetides ocasions sobre la pèrdua de qualitat residencial producte de «l’excessiva turistificació».
No són els únics crítics. La Plataforma contra els Megacreuers lluita contra la massiva afluència d’aquest tipus de turisme i ara ha fet públic un estudi que alerta sobre el creixement del nombre de naus que visiten Palma i la contaminació que suposen.
Segons les dades que maneja la Plataforma, «158 escales de creuers són les que s’han acumulat des de l’inici de 2025 al port de Palma, 18 més que l’any anterior en el mateix període, i es preveu que en tot l’any siguin 546 els creuers que s'aturin a la ciutat. Continua, per tant, la tendència creixent en el nombre d’escales, tenint present que el 2024 varen arribar a Palma 494 creuers i prop de 2 milions de creueristes. Això vol dir un increment de prop del 10%. La majoria d’aquestes escales, però, es fan entre maig i octubre, cosa que ens pot dur a fer-nos una idea de la saturació que pateix (el centre de) la ciutat» durant la temporada alta.
Preocupa fort ferm al grup cívic que el govern de Marga Prohens pugui no oposar-se a un increment encara més important del nombre d’aquestes naus que atraquen a Palma. Els contactes que ha mantengut amb la Conselleria de Turisme sobre com van les negociacions amb les navilieres per renovar l’acord de 2021 de limitació d’arribada el mateix dia dels grans vaixells —amb un màxim de tres— no avancen. Aquest acord s’ha de tornar a negociar per a quan acabi la seva vigència, el 2027. Dos anys sol ser el termini amb què juguen les navilieres per programar les rutes i nombre d’escales que fan.
Diu la Plataforma que les navilieres han incomplert l’anterior acord —no vinculant, merament una declaració de bona voluntat— durant els últims anys. Respecte a les converses que manté el Govern amb aquestes empreses, la Conselleria s’ha limitat a contestar que està «negociant amb els diferents sectors implicats» i que la renovació de l’acord és «una possibilitat», i que, en cas de fer-se realitat, serà tenint en compte «criteris tècnics, ambientals i socials, així com l’impacte sobre la ciutadania i el teixit econòmic local».
El grup ciutadà tem que rere de tanta inconcreció s'amagui la manca de voluntat d'intentar aturar un augment encara més important de l’arribada de megacreuers al port de la capital balear. I, a més, alerta que —segons els seus càlculs— la contaminació dels megacreuers no ha fet més que augmentar. L’any passat foren «més de cent tones de partícules en suspensió i mil tones d’òxids de sofre i nitrogen» les que varen emetre. Recorda que «l’exposició a molts d’aquests gasos està vinculada a problemes de salut». I assegura que les navilieres, per complir la normativa ambiental i poder continuar fent servir combustibles més contaminants i barats, fan que «la flota actual de creuers incorpori sistemes de neteja d’emissions, el que se’n diu scrubbers ('rentador de gasos')» i, així, les emissions contaminants a l’aire es redueixen, en efecte, però és una trampa: «Les aigües residuals carregades de contaminants per mor d’aquest procés de neteja es llancen directament al mar. Tant és així que l’Autoritat Portuària recentment ha aprovat la prohibició d’aquests scrubbers al port, obligant les navilieres a gestionar les aigües residuals directament a terra», però res se sap sobre si les amollen en sortir del port.
L’estudi fet per la Plataforma també alerta d’una altra trampa usada per les empreses armadores dels creuers. Com que el Mediterrani està declarat Àrea de Control d’Emissions de Sofre, des de l’1 de maig del 2025 moltes naus usen combustibles alternatius, com el gas natural liquat que té molt menys sofre, però alhora s’amaga que «alguns estudis demostren que, si bé aquest gas conté menys sofre i nitrogen, les emissions de gasos d’efecte hivernacle són molt majors, tant de diòxid de carboni com de metà, el qual té un contingut calorífic de l’ordre de quatre vegades més que el CO₂».
Per una altra banda, l’estudi de la Plataforma relaciona directament l’augment de contaminació mitjana a les zones més properes al port amb l’entrada de creuers. En aquests indrets s’ha detectat un increment de partícules contaminants —durant els mesos d’agost a octubre de l’any passat— que superaren «tant els límits recomanats com els límits legals mitjans anuals fixats per la Unió Europea». Per aquest motiu, la població més propera al moll es pot veure «exposada a nivells de contaminació que poden tenir efectes perjudicials en la seva salut».
La Plataforma reclama al Govern que assumeixi que la limitació de la contaminació ha de formar part del possible nou acord amb les navilieres de creuers que està negociant la Conselleria de Turisme.