Entre dimecres i divendres de la setmana passada quatre alumnes de l'IES Lluís Simarro, a Xàtiva, van haver de ser atesos per colps de calor i lipotímies. En la capital de la costera, dimecres, el termòmetre s'enfilà fins als 35,6 graus de temperatura i es mantingué per aquests paràmetres durant uns dies més. Unes temperatures com més va més habituals que van convertir aquest institut d'un miler alumnes, situat a ponent, en un forn gegantí.
La cosa no és nova, ni per al professorat ni per a l'alumnat, però mai fins ara s'havien succeït les lipotímies amb aquesta assiduïtat. Un estudi tèrmic realitzat aquells dies va confirmar, de fet, que dins de l'aula de primer F la temperatura era de 31,8 graus. Les queixes de l'associació de famílies i la consegüent repercussió mediàtica va provocar, de fet, que dijous visitara el centre el director general d'infraestructures de la Conselleria d'Educació.
El del Lluís Simarro de Xàtiva no és un cas extraordinari. A qualsevol docent o alumne a qui preguntes reiteren la problemàtica: que, des de les últimes setmanes de maig i fins que acaba el curs, a les aules fa una calor insuportable. Passa al País Valencià, a Catalunya i a les Illes Balears. «Amb les altes temperatures sues més, et canses i és més difícil per a l'alumnat mantenir l'atenció», explica Vicent Galiana, que és professor de geografia i història a un institut de Torrevella, al Baix Segura.
Toni González, director: «El que cal és un pla global d'adaptació climàtica als centres educatius»
«Ens afecta per igual a alumnat i docents. I no cal dir si et toca fer classe a les plantes de dalt o, encara pitjor, en aules prefabricades», afegeix Júlia Mèrida, que és professora de música a un institut de Mallorca. En el cas del seu centre, van instal·lar-hi uns ventiladors, però aquests han servit de ben poca cosa. «El que fan és moure l'aire calent», lamenta. Menció a banda mereix el professorat d'educació física en centres que no disposen de gimnàs -que en són molts-. En el seu cas l'espai per fer classe és, simplement, una torradora de ciment.
Aprendre en un forn
El problema del desconfort tèrmic a les aules és de gran magnitud, a pesar que no hi parem gaire atenció. Al capdavall, els nostres fills i filles passen en les escoles cinc hores al dia; set si són adolescents que van a l'institut. El mateix passa amb el professorat. A qui li resultaria atractiva la idea de passar aquest nombre d'hores al dia en una aula amb altres entre vint i trenta ànimes a 30 graus de temperatura? No cal dir si acaben de fer una classe d'educació física a ple del sol o si han sortit al pati i avui tocava partit de futbet.
«La feina de docent està molt qüestionada darrerament. Però en l'actualitat hi ha molts centres on no es poden fer classes amb normalitat per culpa de les altes temperatures. Amb 30 graus és molt complicat treballar per a nosaltres però també per als nens, que no poden rebre les classes en condicions que garanteixin el seu benestar», explica Jordi Puiggros, que és mestre d'Igualada, a la comarca de l'Anoia. «Cal canviar el context i que l'administració inverteixi els recursos necessaris per adaptar-nos al canvi climàtic», afegeix aquest docent del Monalco, un col·legi concertat que ha optat per instal·lar, amb recursos propis, aires condicionats.
La temperatura mitjana del període maig-juny s'ha incrementat 0,7 graus per dècada en els darrers quaranta anys
El ben de veres és que el problema, lluny de solucionar-se, està en vies d'agreujar-se en els pròxims anys, segons tots els organismes internacionals. En primer lloc, perquè l'escalfament global està provocant que l'estiu meteorològic s'expandisca al mes de maig i juny. Un estudi del Grup de Meteorologia de la Universitat de les Illes Balears va certificar, de fet, que la temperatura mitjana del període maig-juny s'ha incrementat 0,7 graus per dècada en els darrers quaranta anys, més del triple que la mitjana mundial. En segon lloc, perquè les onades de calor s'estan fent com més va més habituals. Segons un estudi de la Universitat Politècnica de Catalunya, entre 1971 i 2022, les onades de calor diürnes en juny s'han multiplicat per quasi set i les nocturnes per quasi deu.
I el problema és que el gruix de centres educatius es van construir fa dècades quan conceptes com ara 'adaptació al canvi climàtic' sonaven a ciència-ficció. Només en els últims anys la perspectiva climàtica s'ha incorporat al disseny i construcció d'escoles i instituts.
Pegats per a un vaixell a la deriva
La casuística no és senzilla. El govern del Botànic, l'any 2023, poques setmanes abans de perdre les eleccions, va aprovar unes instruccions per millorar el confort tèrmic dels centres. En ells s'incloïen el que els tècnics anomenen 'mesures passives', com ara facilitar la ventilació creuada; plantar arbres en el patí; col·locar tendals per evitar l'impacte directe del sol; o posar làmines per enfosquir els vidres. Quan aquestes mesures es consideraven insuficients, es contemplaven 'mesures actives' o cosa que és el mateix: ventiladors i aires condicionats.
A primera vista, doncs, sembla senzill, però no ho és tant. En primer lloc, per la titularitat dels centres. En línies generals, els centres d'infantil i primària són propietat dels ajuntaments i és, per tant, a ells a qui els correspon fer les millores de tipus menor; mentre que els de secundària són propietat de Conselleria.
En segon lloc, perquè la instal·lació d'aquestes millores no és instantània i, per materialitzar-se, han de superar un garbuix burocràtic i tècnic. La col·locació d'equips d'aires condicionats, per exemple, requereix, en els centres més antics, canviar tota la instal·lació elèctrica. Els centres públics que, a hores d'ara tenen aparells d'aire condicionat es poden comptar amb els dits d'una mà. No són poques les associacions de famílies que expliquen, amb la boca petita, que han optat per fer pegats per tractar de pal·liar la situació que viuen els seus fills dins de classe: cortines, tendals... Molts equips directius viuen amb frustració una situació que afecta negativament la qualitat de l'ensenyament i el benestar de la comunitat educativa.
«El que cal és un pla global d'adaptació climàtica als centres educatius», explica Toni González, director de l'IES Pare Vitòria i president de la Federació d'Associacions de Directius de centres educatius públics, qui considera que les instruccions aprovades l'any 2023 es queden curtes davant el repte que afronten.
«Cal una planificació en el mitjà i llarg termini perquè les temperatures continuaran pujant. Ens agrade o no, l'única solució per mantenir el confort tèrmic és l'aire condicionat regulat per cada aula. Perquè això siga sostenible econòmicament i energèticament, calen instal·lacions de plaques solars en tots els centres. Calen, per tant, recursos», explica González, qui lamenta que, en aquesta matèria, l'administració pública arriba tard.
La normativa estipula que en llocs de treball sedentaris les temperatures no poden superar els 27 graus, un límit que es supera sovint.
Mentre tot això aplega, mestres i professors han hagut de naturalitzar circumstàncies del tot variades: alumnes que demanen anar al bany per mullar-se el cap, adolescents que no paren de suar després de l'hora del pati, marejos, colps de calor... Especialment a secundària, molts professors han assumit que al mes de juny ja no es poden fer classes feixugues i opten per continguts més relaxats. Si estudiar els camps gravitatoris o la Renaixença es fa sovint costera amunt, no cal dir amb 30 graus de temperatura a l'aula.
Els sindicats, de fet, s'han queixat en reiterades ocasions que la situació que pateixen a les aules contravé la normativa existent en aquesta matèria. El reial decret 486/1997 de condicions mínimes de seguretat i salut en els llocs de feina estipula que en llocs de treball sedentaris la temperatura mai no pot superar els 27 graus, un límit que durant les setmanes de juny -i cada volta més, també, de setembre- se superen àmpliament.
La Junta d'Andalusia, de fet, ha aprovat recentment un protocol perquè els centres educatius envien l'alumnat a casa a partir de les dotze si es decreta l'alerta taronja per calor. La pregunta que queda en l'aire és si això també arribarà a casa nostra. Ni les condicions laborals del professorat ni les condicions per a un correcte aprenentatge de xiquets i adolescents s'estan garantint a hores d'ara. No és poc el que està en joc: la qualitat de l'educació de fills i filles. O, cosa que és el mateix: el futur de la societat.
VENTILADORS PER TOTHOM
El Departament d'Ensenyament de Catalunya va posar en marxa en la legislatura passada un pla de xoc per altres temperatures. L'any 2023 s'hi van invertir cinc milions d'euros i es va actuar sobre 104 centres, tot prioritzant espais comuns i polivalents. El pla de xoc també preveu altres mesures de mitigació de la calor, com ara proteccions solars, tendals o fonts i punts d'aigua; l'impuls de la renaturalització dels patis; i el repartiment de ventiladors als centres. Només en el curs 2022-2023 s'hi van distribuir 9.000, als quals s'hi sumaren 3.500 més en el curs següent.
A més, s'ha distribuït a tots els centres educatius una guia d'actuació per als centres en ocasió d'episodis d'alta temperatura. El document, anomenat POCAT, proposa flexibilitzar l'activitat lectiva dins del manteniment de l'horari d'obertura del centre. D'aquesta manera, la direcció pot decidir si fer o no fer classes, però en cap cas no pot escurçar la jornada.