La presidenta del Govern balear, Marga Prohens, ha aconseguit tenir finalment pressupost per a aquest 2025. El pacte amb Vox li assegura els vots ultres per aprovar els comptes al Parlament i, el que és més important per a ella, li dona estabilitat per aguantar a la presidència tot el temps que faci falta. Sempre que, és clar, la central a Madrid del moviment d’extrema dreta no torni a canviar d’opinió i imposa de bell nou l’enfrontament.
En síntesi, l’acord és un compendi de les obsessions ultres: atac a la llengua catalana a l’Administració i l’escola, discurs contra la immigració, contra la normativa del Pacte Verd Europeu... En realitat una part important de tot plegat no podrà ser desenvolupada perquè, senzillament, el Govern no hi té competències, com tot el que fa a la immigració. Tampoc en té contra la norma europea citada; l’acordat, a banda de retòrica ultra, es redueix a pactar línies de noves subvencions als agricultors illencs. Pel que fa al català a l’escola s’anuncia una reforma de la Llei d’Educació per declarar el castellà com a «llengua vehicular» de l’ensenyament, igual que el català, un canvi que a la pràctica no se sap què pot significar en concret perquè no es toca la Llei de normalització, el Decret de mínims —que obliga a fer el 50% en català, almenys— ni l’actual normativa d’elecció voluntària per cada centre de fer un màxim de dues assignatures en castellà. També en relació amb l'educació, el Govern es compromet a donar «més informació» a les famílies per si volen elegir el castellà com a llengua del primer ensenyament per als seus infants.
L’acord té tot l’aspecte de ser una aposta estratègica de Prohens amb la vista posada a les futures eleccions al Parlament. Pareix voler crear així un eix sòlid amb la formació ultra que li permeti assolir el segon mandat. Pel que fa a la força combinada, l’única enquesta publicada recentment —realitzada per l’Instituto Balear de Estudios Sociales (IBES) i publicada el cap de setmana passat pel diari Última Hora— augura la renovació de la sòlida majoria que formen PP i Vox.
La intenció de vot que recullen els conservadors els permetria arribar als 28 diputats —per 25 que recolliren el maig de 2023—, mentre que els extremistes en sumarien 7 —per 8 fa dos anys—, de manera que l’agregat arribaria a 35 —sobre 59—, un escó més que el 2023. Quant a l’esquerra, el PSOE es mantindria, els dos Més pujarien un representant, Podem desapareixeria de la cambra i el PI altre pic no hi entraria.
L’esquerra assegura que l’enquesta està feta abans del pacte del pressupost i que les coses canviaran a partir d’ara. Amb relació a l’acord el PSOE com els Més han recuperat les crítiques ferotges que ja usaren fa dos anys contra el primer pacte entre les dues formacions dretanes. Així, Iago Negueruela, portaveu parlamentari socialista, titllà l’acord de «xenòfob, contra l’habitatge i a favor dels especuladors, contra el territori i amb totes les illes en venda, a favor de la massificació turística i sense cap mesura en contra de la saturació, contra la memòria democràtica, contra la llengua i contra la comunitat educativa». Per la seva banda, Lluís Apesteguia, cap i portaveu a la cambra de Més per Mallorca, el definí com a «pacte de la vergonya, inhumà, d’odi cap a la llengua catalana i contra el poble de Mallorca». Josep Castells, de Més per Menorca, assegurà que «la presidenta Prohens s’ha agenollat davant les fòbies i manies de la ultradreta teledirigida des de Madrid que poc té en consideració les necessitats reals dels ciutadans de les illes Balears».
La comunitat educativa també ha pres una posició ben crítica contra l’acord. Els sindicats plantaren al conseller d’Educació, Antoni Vera, deixant-lo tot sol en una reunió que tenien prevista amb ell i anunciaren que no n’hi hauria cap altra, de trobada, mentre que no «ens doni explicacions» sobre què suposa exactament el pacte amb Vox en matèria educativa.
Per un altre costat, alguns mestres i professors celebraren una reunió de l’Assemblea de Docents amb l’objectiu de «coordinar una resposta col·lectiva contundent i sostinguda a l’atac a l’escola pública, democràtica i en català que suposa l’acord de pressuposts PP-Vox». Asseguraren que els docents seran «un mur de contenció davant l’acord de la vergonya» i que seguiran «educant en valors democràtics, antiracistes i amb criteris científics, i ho seguirem fent en català perquè tenim ben clar que la llengua catalana és la principal eina d’inclusió i cohesió social».
També la Federació d’Associacions de Famílies d’Alumnes s’ha manifestat contra l’acord polític. «Consideram inacceptable el mercadeig amb l'educació dels nostres fills i filles que han fet amb l’acord PP-VOX per als pressupostos 2025, amb la qual cosa el PP assumeix mesures que no estaven al programa amb què va guanyar les eleccions» i lamenten que «no pensàvem que no ho tornaríem a viure, però aquest anunci ens retorna als temps foscos de la legislatura Bauzá. On queden les declaracions de la presidenta Prohens que no permetria que es rompés la convivència per la llengua? Que mai la trobarien en la confrontació lingüística? Que mantindrien tots els consensos: Estatut, Llei de normalització lingüística i Decret de mínims?».