El 2023 l’aportació del sector primari baleàric al valor afegit brut (VAB) de l’arxipèlag va ser del 0,4%. Per comparar: a l’Estat va ser del 2,5%, a la zona euro de l'1,7%, a Catalunya del 0,9% i al País Valencià del 2%. Agricultura, ramaderia i pesca concentren com a molt l'1% del total d’ocupats a les Illes, mentre que el 1990 el percentatge estava sis centèsimes per sota del 2,5%...
Només són unes poques dades per il·lustrar com s'està aprimant el sector a les Illes. El terciari mana i més en concret el turisme. El quasi monocultiu basat en el negoci dels visitants és cada cop més important sobre el conjunt productiu. Actualment, aporta al VAB al voltant del 42% de forma directa, però el sector serveis en conjunt, fortament depenent del turisme, s’enlaira al 82%.
En aquest context econòmic actual, resulta estrany —i quasi mal de creure— que el sector primari mallorquí hagi pogut fer créixer vertaders imperis empresarials, fent rics —molts rics— els seus propietaris. Però talment així fou, en el passat. Si bé és vera que si més no en alguns els empresaris que arribaren a atresorar grans fortunes les començaren amb el contraban.
Un d’aquests casos el va protagonitzar un home molt poc conegut, que sempre procurà estar allunyat de l’interès públic i que acabà amassant una ignota fortuna que el convertí en un dels més rics de Mallorca.
Antoni Fontanet (1919-2021) va néixer a Felanitx, en el si d’una família de pagesos. De ben jove, entrà a treballar per a la xarxa contrabandista del posteriorment famós i quasi mític empresari Joan March, de malnom En Verga, fundador de la Banca March i d’un important entramat empresarial que el convertí —en els anys cinquanta— en l’home més ric d’Espanya i un dels que més ho eren a tot el món i, que, entre d’altres, coses, es feu conegut per haver estat el gran finançador de la revolta feixista de 1936 contra el govern de la Segona República.
Fontanet s’encarregava de facilitar una de les vies d’entrada a la zona sud de Mallorca del contraban de cafè i tabac. Aviat adquirí responsabilitats superiors en l’organització del negoci il·legal: localitzava els secrets —amagatalls dels contrabandistes— que més interessava per emmagatzemar la mercaderia, pagava als pagesos propietaris dels terrenys, muntava l’operatiu per recollir a la costa el contraban —amb carros i mules sovint llogats als mateixos pagesos— i, després, el repartia entre els diferents grups que s’encarregaven de distribuir-lo.
Gràcies als doblers guanyats amb el contraban, pogué fer la passa de convertir-se en empresari agrícola, que era el seu objectiu i el que li agradava de bon de veres.
La progressió empresarial de Don Toni, com se’l solia conèixer, el portà a ser el gran amo i senyor de la pagesia mallorquina. I no és hipèrbole.
Així com guanyà diners, els acumulà fins que el 1959 li permeteren crear l'empresa Café Rico, dedicada a torrar i vendre cafè. Arribà a ser una marca extraordinàriament coneguda, a les Balears. «Café rico, qué rico es Café Rico» era l’eslògan publicitari que durant molts anys repetiren contínuament les ràdios que emetien a l’arxipèlag. L’èxit li va somriure i durant els anys seixanta fundà la fàbrica Harinas Fontanet, a Felanitx. A mitjans dels anys setanta adquirí la majoria d’accions de la gran Harinas de Mallorca, des de la qual controlà tota la farina que entrava a Mallorca.
Així com guanyava diners anava creant més empreses: al llarg dels anys fundà un grapat de fàbriques de pinsos composts, que unificà en la societat Piensos Equilibrados Mallorca, coneguda per les sigles PIEMA.
Posteriorment, eixamplà l’univers societari amb la producció de carn —aviram, porcí i boví—, creant un escorxador i una empresa especialitzada en la comercialització de carn de pollastre (Matisa), una altra dedicada a la venda de fruits secs i productes de forn i pastisseria (Auxam), entrà en el negoci lleter, creà una naviliera per importar cereals de la Península perquè la producció local no bastava, fundà Comercial Isleña...
No és exagerat dir que l’imperi Fontanet va dominar bona part de l’activitat econòmica de la pagesia mallorquina durant dècades.
L’univers empresarial de Fontanet arribà a tenir centenars de treballadors i fa una desena d’anys facturava al voltant dels 50 milions d’euros anuals. No se sap quina fortuna personal arribà a tenir.
En el moment de la seva mort comptava amb nombroses propietats immobiliàries i de terrenys a diferents llocs de Mallorca, que als preus actuals han de sumar per força moltes dotzenes de milions d’euros, segurament més d'un centenar.
Recentment, s’ha conegut que la seva vídua ha començat a vendre el patrimoni acumulat durant dècades per Fontanet. La primera edificació venuda ha estat la de Piema, situada al polígon de Son Castelló, a Palma. Per 11 milions l’ha adquirida una immobiliària. Tot un símbol del canvi que ha experimentat Mallorca per mor de la turistificació.