En el rerefons dels paisatges de Barcelona ressona, encara avui, l'eco del poeta, tant se val que siga a la rodalia del poble natal de Folgueroles com entre les agulles de conglomerat de Montserrat. Els seus passos ens faran de guia en aquest article; seran allò que ens mou a descobrir paratges de les comarques barcelonines i l'amor per les muntanyes.
Fer el cim de Montserrat
Diuen de Montserrat que és la muntanya màgica, i no hi manca raó. N'és la responsable la morfologia capriciosa de formes arrodonides que varen ser esculpides pels corrents d'un mar ancestral. Montserrat és un laberint farcit d'agulles, parets i canals. Un univers que sempre reserva racons per explorar, alhora que posseeix una alta dosi d'espiritualitat. Verdaguer va dedicar-li un poemari extens d'una quarantena de peces i, d'aquesta manera, va contribuir a fer de la muntanya, de la Verge i del seu monestir l'epicentre espiritual de Catalunya.
En aquesta ocasió, us proposem ascendir al punt culminant del massís, Sant Jeroni (1.235 m), des del qual dominareu des del litoral fins al Pirineu, passant per la serra de Collserola, Sant Llorenç del Munt i el Montseny. Els paisatges de Barcelona al vostre abast.
Tot i que podreu començar l'excursió al monestir mateix, us recomanem que agafeu el funicular de Sant Joan per tal d'estalviar un bon bocí del desnivell. A l'estació superior (el Pla de les Taràntules) el camí a Sant Jeroni no té pèrdua: està pavimentat i és ample. Aviat penetrareu en l'univers mineral, sota una de les agulles, la Gorra Frígia, i el conjunt de germanes. A mesura que avanceu, la perspectiva es tanca: naveguem en un mar de conglomerat. Arribats a la capella de Sant Jeroni, iniciem el tram final de l'excursió que s'enfila fins al cim homònim. Abans d'arribar-hi, el mirador de mossèn Cinto ens regalarà ja les primeres vistes del territori. Un darrer tram d'escales, dret i estret, donarà accés al cim. Des del capdamunt, la panoràmica és impactant, però sobretot aèria i vertiginosa. Als vostres peus es desploma la muralla septentrional de Montserrat, amb parets que assoleixen els 300 metres d'altitud. Per a tornar al monestir, podreu desfer el camí fins a l'estació del funicular de Sant Joan (des d'ací, si les forces us acompanyen, encara podreu baixar-hi còmodament per camí ample i pavimentat), o bé una mica més avall de la capella de Sant Jeroni, al Pla dels Ocells, preneu l'antic camí de Sant Jeroni.
Fitxa tècnica
Quilometratge: 7 km
Desnivell positiu: 258 m
Etapes: 1
Nivell de dificultat: mitjà
Tipus de recorregut: circular
Més informació i track: ací.
Pels camins de Verdaguer
El poble natal del poeta, Folgueroles, es troba enclavat al bell mig de la comarca d'Osona i a pocs quilòmetres de Vic. Els paisatges locals presenten una ruralitat intensa, d'ondulacions infinites, amb una alternança equilibrada de camps i boscos. En aquest marc, mossèn Cinto Verdaguer va fer les primeres caminades. Foren escapades d'adolescent, de proximitat, però que anaren despertant en ell la passió excursionista.
La caminada següent té com a objectiu fer-vos descobrir els espais d'infància i de joventut del poeta, així com la casa natal, actualment museïtzada.
El recorregut es duu a terme principalment per pistes còmodes, amb alguns trams de corriol que penetren progressivament en un entorn dominat pel conglomerat vermellós. Eixim de Folgueroles en ascens suau i progressiu entre camps i mates de bosc fins assolir el conjunt enlairat de Sant Llorenç del Munt. El complex medieval està format per un castell i una església on posteriorment es fundà una canònica agustiniana. El lloc i l'arquitectura marquen un dels punts forts d'aquesta excursió i més valdrà dedicar-los una estona.
Desfem un tram de camí. Seguim avançant per pista en bon estat. L'orografia és ara un continu puja-i-baixa. Arribem als cingles dels Munts, al municipi de Vilanova de Sau, uns espadats verticals de conglomerat d'un centenar de metres. Allà hi trobareu l'anomenat Salt de la Minyona, un petit mirador amb la seua respectiva llegenda. Des d'ell podreu contemplar la massa frondosa dels boscos de les Guilleries.
Toca ja tornar a Folgueroles, seguint el conjunt de pistes i camins en sentit descendent.
Fitxa tècnica
Quilometratge: 16,5 km
Desnivell positiu: 556 m
Etapes: 1
Nivell de dificultat: mitjà
Tipus de recorregut: circular
Més informació i track: ací.
De Súria al dolmen de Samuntà
La història de la industrialització a Catalunya ha identificat Súria amb la mineria, i així és: situat a la riba del Cardener, Súria és un dels principals pobles miners, amb la potassa com a matèria extractiva. No obstant això, sota l'estereotip industrial, la població conserva la història i el patrimoni condensats en una trama urbana medieval i el castell reglamentari. Passegeu-vos-hi abans o després de la caminada.
Si bé l'excursió que plantegem té com a fita visitar el dolmen de Samuntà, pel camí trobareu altres al·licients, com ara el ric patrimoni de pedra seca de quan la comarca del Bages va ser un important centre de producció vitícola. La vinya va ser font de subsistència local fins a la plaga de la fil·loxera a cavall dels segles XIX i XX. Eixiran al pas barraques de vinya i tines, unes construccions singulars d'aquesta comarca que permetien agilitzar la producció de most a peu de vinya. Atureu-vos a les de la Casanova de la Garriga i a les del Muntet, dues de les més característiques d'aquesta ruta.
Des de Súria, aviat deixem enrere l'essència minera de la població per immergir-nos en un paisatge resultant de l'equilibrada combinació de boscos i camps de cereal, allà on un segle i mig enrere dominava la vinya. L'excursió transcorre principalment per pistes i alguns trams de corriol. Al cap de 4 quilòmetres, passarem pel dolmen de Samuntà, un dels exemplars de la cultura megalítica de la zona. Arribats a les tines del Muntet, l'itinerari haurà assolit el seu punt culminant. A partir d'ací, la tornada és un descens progressiu fins a Súria, amb alguna petita remuntada i una delícia final: l'ermita de Sant Salvador del Quer.
Fitxa tècnica
Quilometratge: 16,8 km
Desnivell positiu: 513 m
Etapes: 1
Nivell de dificultat: mitjà
Tipus de recorregut: circular
Més informació i track: ací.
Un tomb pel Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac
La silueta més característica del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac és el seu punt culminant, la Mola (1.103 m), visible des de molts indrets de l'àrea metropolitana de Barcelona. La seua ombra, però, oculta infinitat de racons d'una bellesa excepcional, on la mà de l'home ha sabut aprofitar el territori mantenint-ne l'harmonia. En aquesta ocasió, hem escollit la vall d'Horta, una de les valls del Parc Natural amb més patrimoni històric. Podreu fer-ne un tast còmode i gens exigent, factible fins i tot per als més petits de la casa. Una excursió circular que s'inicia a l'aparcament del Marquet de les Roques, un casal d'estil modernista on trobareu un dels centres d'informació del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. La masia està documentada des del segle XIII. A finals del XIX, va ser restaurada per l'avi del poeta Joan Oliver Pere Quart, per tal de convertir-la en un castell palau amb aire historicista. El Marquet de les Roques se situa a la capçalera de la vall d'Horta, una de les més emblemàtiques de la zona, sota l'abrupte vessant oriental del Montcau (1.056 m).
L'itinerari que proposem us guiarà des del Marquet de les Roques fins al castell de Pera, o el que queda d'ell. Comencem la caminada en suau baixada, tot resseguint el torrent de la Font del Llor. Al cap d'un quilòmetre, abandonarem la pista. Som a la masia de la Muntada. Comença ací l'ascensió a la carena de la Muntada, al fil de la qual caminarem còmodament per corriol. Des del capdamunt d'aquesta, es desplega un paisatge rocós dominat per un conglomerat de tons càlids, vermellosos. Les parets del Montcau i les agulles de Finestrelles afegeixen el to catedralici a l'estampa.
Arribats al coll d'Agramunt, un últim esforç ens permetrà assolir el castell de Pera, documentat per primera vegada a principis del segle XI. De la fortalesa, veureu ben poca cosa dempeus. Això sí: l'indret, que va ser punt de control militar, avui ha esdevingut un mirador privilegiat sobre la vall d'Horta i aquest extrem del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.
Fitxa tècnica
Quilometratge: 6,49 km
Desnivell positiu: 269 m
Etapes: 1
Nivell de dificultat: baix
Tipus de recorregut: circular
Més informació i track: ací.
Pel Rebost d'Olost
Olost s'assenta sobre una plana interior. Un entorn de perfils suaus i bondadosos, on el terreny agrícola alterna amb el bosc i on caminar es torna una passejada plaent. Olost és un nucli tranquil, d'estructura esponjada i discretament residencial. El conjunt del seu municipi, al qual caldrà afegir el Raval d'Olost i el poble de Santa Creu de Joglars, suma poc més de 1.200 habitants. Cal descobrir aquest racó encantador, i res millor que una excursió senzilla i breu, oberta a totes les edats, per a fer-ho.
Deixem enrere el poble, entre camps, i per camí rural transitable en vehicle aviat arribem a la font de la Casanova. La identificareu perquè posseeix una estructura de maçoneria de pedra que forma un espai enfonsat.
Tornem una mica enrere. Enfilem la pista que un quilòmetre enllà ens deixarà a la porta de l'ermita de Sant Adjutori. El temple, a més de ser una de les fites patrimonials del municipi, conforma un mirador de primer ordre sobre el paisatge amable d'aquest extrem del Lluçanès. Preneu el vostre temps. La contemplació s'ho mereix. Des d'aquest punt tan sols resta baixar al poble, situat als nostres peus.
Fitxa tècnica
Quilometratge: 3,32 km
Desnivell positiu: 52 m
Etapes: 1
Nivell de dificultat: baix
Tipus de recorregut: circular
Més informació i track: ací.
Catalunya és natura. Gaudiu-la!
Trobeu més propostes a www.catalunya.com
