Una de les conseqüències de la bomba demogràfica balear és l’arraconament social del català. El president de l’Obra Cultural Balear (OCB), Antoni Llabrés, ha usat recentment en diverses ocasions la dada que El Temps ha publicat sovint durant l’últim any: que si les Balears fossin un estat independent serien el segon del món en creixement demogràfic, amb el 84% d’augment d'ençà de l’aprovació de l’Estatut d’autonomia, el 1983, només superat per l’Índia, amb el 91%.
En aquest context, la pressió social castellanitzadora creix i el català perd posicions en l'ús social. Llabrés s'hi referia en el seu discurs durant la Diada per la Llengua passada —el 10 de maig—, quan eexigia la implicació de les institucions «Reclamam polítiques lingüístiques de promoció de la llengua en tots els àmbits, especialment en l'acollida i la inclusió lingüística i cultural dels nous mallorquins». I també advertia que una de les conseqüències del context castellanitzador és el fet de girar la llengua quan l’interlocutor parla en espanyol: «Per responsabilitat, necessitam prendre'n consciència i ser conseqüents en el nostre dia a dia, mantenir el català amb tothom i en tot moment i situació», deia.
Justament per això l’Obra ha decidit iniciar una campanya, des d’aquest dilluns dia 19 de maig fins al 15 de juny, amb la finalitat que «els parlants prenguin consciència de la importància de mantenir la llengua pròpia en el dia a dia». Amb el lema «No excloguis ningú. Comparteix el català» l’entitat vol impulsar la reversió d’una situació preocupant: «Els indicadors sobre l’ús social de la llengua, especialment entre els joves, demostren una clara tendència a la baixa» a pesar de l’alt coneixement.
Per a Llabrés «l’extensió de l’ús social del català és el repte més gran del procés de normalització lingüística» i, per assolir l’objectiu és imprescindible, a parer seu, «mantenir el català en les relacions interpersonals».
Les dades que maneja l’Obra Cultural indiquen que una de les principals causes del debilitament de l’ús social del català és la tendència de molts parlants «a amagar la llengua pròpia de manera habitual», especialment «fora del context familiar», segons expressa l’entitat a la seva pàgina web. De manera inconscient, molts segueixen el «patró social generalitzat de parlar en castellà» en adreçar-se a desconeguts, encara que no sigui necessari. El motiu del comportament, segons l’organització, són «prejudicis molt arrelats entre els parlants i altres factors sociolingüístics, com una falsa idea d’educació, la por de no ser entès, per evitar problemes, el fet que aquest sigui el patró dominant, el fet que tots els catalanoparlants siguin bilingües…».
Assegura l’Obra que «els comportaments lingüístics dels parlants no són innocus» i tenen un gran impacte sobre l’ús social de la llengua. Per exemple, el fet d’amagar sistemàticament el català porta com a conseqüències la «invisibilitat de la llengua, la creació d’un paisatge lingüístic monolingüe en castellà, les dificultats d’integració i exclusió dels nouvinguts, el debilitament de l’ús social, la transmissió lingüística amenaçada…».
La campanya que inicia ara l’Obra té justament l’objectiu d’incidir en aquest fenomen: «Que els parlants prenguin consciència de la importància de l’actitud lingüística i de la necessitat de canviar els patrons de comportament: és crucial mantenir el català en les relacions interpersonals i en tots els contextos». Aquesta és la manera «més efectiva de preservar la llengua, i d’acollir i incorporar nous parlants».
La campanya és sobretot audiovisual. El ritme narratiu i les convencions visuals han estat adaptats als codis de les xarxes socials. La campanya consisteix en quatre vídeos diferents, de vint segons cada un, que es difondran cada setmana a través de xarxes socials, falques de ràdio, anuncis a TV i cinemes, així com anuncis a premsa digital i escrita. Explica l'Obra que «el to de la campanya és alegre i positiu», i proposa «uns nous patrons socials basats en la integració i l’assertivitat lingüística». El lema de la campanya vol incidir en «la vertadera acollida i inclusió de tots aquells que no tenen el català com a primera llengua» a través del lema «No excloguis ningú. Comparteix el català».