Us animem a reservar-vos uns dies per explorar a fons les muntanyes de la Costa Daurada. Perquè, com de costum, allò que ens mou és la immersió en la geografia; establir correspondències amb la seua història, toponímia i essència. Perquè el plaer de viatjar, de moure's és precisament aquest: viure i identificar-nos amb els espais que visitem, comprendre'ls i aprendre a estimar-los.
En aquest article, aportem un menú degustació de cinc plats que us obriran les portes d'aquestes muntanyes de caràcter intensament mediterrani.
De Vandellòs a l'Hospitalet de l'Infant, entre calcari
Vandellòs és un poblet encantador. Un nucli de població minúscul i compacte, que pertany al municipi de l'Hospitalet de l'Infant i Vandellòs. Enclavat a la vall de Lors, el custodia el calcari rigorós de les serres de Santa Marina i dels Dedalts.
Us proposem unir Vandellòs amb l'Hospitalet de l'Infant travessant les muntanyes aspres i precioses que el separen de la costa. Us advertim, però, que si bé l'excursió no és excessivament llarga ni amb molt desnivell, el sòl pedregós i de caminar lent afegeixen el toc de dificultat. No obstant això, la qualitat excepcional d'aquest paisatge i la panoràmica de la Costa Daurada des de la part superior de la serra compensen l'esforç.
Deixem enrere Vandellòs en direcció sud per una pista rural. Aviat l'abandonarem i començarà un camí de muntanya que anirà guanyant alçada. Estigueu alerta i trobareu al vostre pas testimonis d'un món rural extingit: antigues pastures, camps i bancals, i marges de pedra seca us parlaran de l'aprofitament d'aquestes muntanyes.
El calcari claríssim, blanc, intensifica la claror del sol en dies de bonança. Hi és omnipresent i ha modelat capriciosament aquest entorn farcit de cingles, crestes esmolades i barrancs impracticables. La vegetació escassa i arbustiva completa l'atmosfera àrida del lloc. Estem a tocar del principal eix viari que travessa Catalunya i el País Valencià —el corredor mediterrani, i alhora tan aïllats i immersos en aquest univers feréstec.
Amb tan sols 2,5 quilòmetres a les cames, gairebé haurem assolit la part superior del recorregut. Desvieu-vos uns minuts i el mirador dels Dedalts us regalarà una vista excepcional. Cap al nord, la Costa Daurada en tota la seua extensió; cap al sud, el litoral del Baix Ebre i l'extensa perspectiva del Delta de l'Ebre.
Quatre quilòmetres enllà, a través d'una successió de puja-i-baixes, arribem al molló del Puntaire (728 m), punt culminant de la serra dels Dedalts. De nou, el mar apareix als nostres peus en tota la seua amplitud.
Toca baixar per camí dret fins a desembocar a una pista que suaument ens guiarà a les platges de l'Hospitalet de l'Infant. Travessareu l'autopista AP-7 i la via del ferrocarril. Feu-hi els ulls grossos, perquè no us altere el record d'aquesta jornada.
Després de remullar-vos els peus al mar, la visita a l’antic hospital de l’infant Pere (fill de Jaume II el Just) us familiaritzarà amb la història de l'Hospitalet com a enclavament estratègic des del temps dels romans.
Fitxa tècnica
Quilometratge: 16,34 km
Desnivell positiu: 662 m
Etapes: 1
Nivell de dificultat: mitjà
Tipus de recorregut: lineal
Observacions: Per arribar a Vandellòs des de l'Hospitalet de l'Infant, hi ha una línia regular i gratuïta de bus. Consulteu ací els horaris.
Més informació i track, ací.
Escornalbou, el castell de roca vermella
La seua silueta és inconfusible. Erigit sobre un altiu pedestal de roca, el castell d'Escornalbou ocupa una de les posicions més privilegiades de les muntanyes que tanquen el Baix Camp. Darrere seu, intencionadament situat, hi ha el poble de l'Argentera. A recer de les cingleres de la serra de Pradell, frontera natural amb el Priorat, aquest constitueix el punt de partida i arribada d'aquesta proposta.
L'ascensió al castell d'Escornalbou, si bé breu —tan sols 1,5 km i 280 m de desnivell—, us deixarà un bon regust: a l'esforç contingut, equilibrat i apte per a tots els membres de la família, cal afegir el plaer de caminar per un camí tradicional empedrat, perfectament restaurat. L'experiència us traslladarà a temps en què la lentitud i l'esforç conformaven els pilars fonamentals de qualsevol desplaçament.
Ascendiu-hi pacientment. El complex d'Escornalbou, de murs vermellosos, i el turó coronat per l'ermita de Santa Bàrbara tanquen la perspectiva. Si gireu la mirada, l'Argentera queda als vostres peus, amb la serra de Pradell al fons i més enllà les muntanyes de Prades. El camí, còmode però persistent, ressegueix l'espina dorsal que davalla del turó de Santa Bàrbara. Unes darreres ziga-zagues i desembocareu a l'aparcament d'Escornalbou.
Dediqueu una estona a visitar el complex; us sorprendrà. Fundat el 1153, el castell i el monestir de Sant Miquel d'Escornalbou foren el centre de la baronia que reunia els pobles dels voltants, avui pertanyents a les comarques del Baix Camp i del Priorat: Duesaigües, Riudecanyes, Vilanova d'Escornalbou, l'Argentera, Colldejou, Pradell de la Teixeta i la Torre de Fontaubella.
Arran de la desamortització de Mendizábal (1835), el conjunt arquitectònic fou abandonat, fins que el 1911 el polifacètic Eduard Toda —diplomàtic, historiador, egiptòleg i escriptor, entre altres dedicacions— l'adquirí, el restaurà amb un estil historicista i hi instal·là la seua mansió. Visiteu-ne les estances, per tal de copsar l'ambient d'una casa benestant de principis de segle XX. Aquesta tingué convidats especials: s'hi reuniren les principals figures de la Renaixença, convidades pel seu amfitrió.
La tornada al nostre punt d'inici és còmoda i compensa l'esforç de l'ascensió. Una pista cimentada en pendent acusat travessa una sureda encantadora i desemboca a les portes de Duesaigües. Sense entrar al poble, una passejada plaent tot remuntant suaument el barranc de l'Argentera serà la cirereta del pastís d'aquest itinerari.
Fitxa tècnica
Quilometratge: 6,90 km
Desnivell positiu: 369 m
Etapes: 1
Nivell de dificultat: baix
Tipus de recorregut: circular
Més informació i track, ací.
Un tomb per la serra de Montsant
El Montsant és d'aquells indrets on la màgia sembla materialitzar-se en formes i fórmules minerals d'una plasticitat de conte. És també l'escenari que acosta el vertigen a qui hi transita: parets, cingles i graus conformen un univers on la verticalitat és ben apreciada. No debades s'ha convertit en un dels paradisos internacionals de l'escalada.
No us preocupeu, no us tocarà enfilar-vos per les parets. En aquesta ocasió, recorrerem l'anomenada serra Major, la carena principal d'aquest sistema, en un itinerari circular que ens portarà fins al clot del Cirer, un dels molts punts singulars d'aquestes muntanyes.
Des de la Morera de Montsant, que s'assenta als peus de la muralla de conglomerat de la serra Major, ens disposem a conviure amb una geologia única, solcada de barrancs i de capricis abruptes i inesperats, que conserva una important biodiversitat de fauna i flora. Una muntanya antropitzada des de temps remots, on el llegat de l'ésser humà es concreta amb un ric patrimoni de pedra seca i de masies, forns i ermites amb ecos de profunda espiritualitat.
A la Morera de Montsant, trobareu el centre d'informació del Parc Natural, que serà també el nostre punt de partida.
A les portes del poble el camí enfila decididament muntanya amunt. Aviat arribem al mirador del Pla del Torró, un respir ens permet agafar aire i contemplar la comarca del Priorat. Uns passos a l'esquerra, un mirador astronòmic us explicarà el cel durant les nits estrellades.
Continuem pujant per corriol exigent, tot i que ben fressat i marcat. Passem per sota de dues figures de la roca, el Rei i la Reina, a l'entrada del grau de l'Espinós. De nou, un respir. El camí planeja, ara per sobre d'una cinglera que, malgrat no comportar cap perill, permet sentir l'experiència del buit sota els peus. El paisatge, des d'ací dalt, va adoptant perspectives àmplies: un mar d'ondulacions que es perden en totes direccions i que conformen l'essència del Priorat.
A través del grau de la Grallera assolim, per fi, la part superior de la serra Major. Toquem els 1.100 metres d'altitud al piló dels Senyalets, una de les cotes de referència de l'excursionisme local. La composició vertical del paisatge deixa pas, sobtadament, a un espai obert de vegetació escassa, assotat pel vent que n'ha modelat la fesomia. El pi del Cugat, solitari i deformat pel rigor meteorològic, n'és un dels principals exponents.
L'itinerari ens porta fins al clot del Cirer. La raconada, que circumden un conjunt de balmes, va servir com a pastura per al bestiar durant l'estiu. O d'això en parlen les restes d'uns abeuradors, mentre que la toponímia confirma la presència pretèrita de cirerers allà on avui s'aixequen un parell de noguers.
De tornada, des del grau de Salfores, gaudireu d'unes vistes úniques de l'anomenat Racó de Missa, amb les seues parets desplomades i vertiginoses on es concentra una part de l'escalada al Montsant.
Fitxa tècnica
Quilometratge: 9 km
Desnivell positiu: 600 m
Etapes: 1
Nivell de dificultat: mitjà
Tipus de recorregut: circular
Més informació i track, ací.
El camí de la Filigrana a Farena
El riu Brugent naix al cor de les muntanyes de Prades, al terme municipal de Capafonts, situat a la comarca de l'Alt Camp. Hi davalla amb decisió, fins al poble de la Riba que històricament va aprofitar-ne les aigües per a moure les turbines de més d'una vintena de molins paperers. A la Riba, també, el Brugent s'aiguabarreja amb el Francolí per a posar rumb a Tarragona i el Mediterrani.
Al llarg del seu breu viatge —tan sols 16 quilòmetres—, dibuixa salts i tolls paradisíacs, i solca una vall estreta, regirada on s'entafora el poble de Farena. Aquest conforma un petit nucli gairebé deshabitat, de carrers empedrats i arquitectura tradicional, que s'arrapa a la muntanya i s'adapta als seus notables desnivells.
Des de Farena, us proposem una excursió circular i assequible fins i tot als més menuts de la casa. El recorregut us permetrà veure i viure l'encant natural d'aquest riu i l'aprofitament secular dels molins locals, tant paperers com de farina, així com descobrir un projecte de recuperació de la fauna local.
Eixim de la població, tot baixant per la carretera que mena a la Riba. Tan sols trepitjarem mig quilòmetre d'asfalt per escapar-nos ràpidament per un corriol que descendeix al riu. Un camí curosament empedrat, on us eixiran al pas les ruïnes dels molins de Vilalta, que deuen el nom a una de les famílies locals.
Tot remuntant les aigües cristal·lines del Brugent, topem amb altres molins, o el que queda d'ells. El de Cristi i el de Borros. I pel que fa al del Fort, situat en un acusat meandre del riu, ha estat recuperat com a seu d'un projecte per a la conservació del patrimoni natural i cultural. Atureu-vos-hi. El centre de recuperació de fauna autòctona us sorprendrà.
Vigilats per la roca Molnera i del Castellot, dos penya-segats que cauen a plom sobre el Brugent, només ens queda fer la pujada fins al poble per l'antic camí de Farena.
Fitxa tècnica
Quilometratge: 3,68 km
Desnivell positiu: 115 m
Etapes: 1
Nivell de dificultat: baix
Tipus de recorregut: circular
Més informació i track, ací.
La tríada de monestirs de la Ruta del Cister
Sense cap mena de dubte, la Ruta del Cister és un dels productes estrella i d'envergadura que trobareu a les comarques de Tarragona. Una experiència de llarga distància on, al llarg de diverses jornades, podreu trepitjar la terra que va acollir tres monestirs de l'orde cistercenc: Santes Creus, Santa Maria de Poblet i Vallbona de les Monges. La ruta es presenta com una travessa còmoda, sense gaire desnivell, però on la dificultat es concentra en la distància, la qual supera el centenar de quilòmetres. L'itinerari està senyalitzat com a sender de gran recorregut GR-175 i té com a objectiu unir els tres centres espirituals a través de camins rurals i de muntanya. Com que es tracta d'una proposta circular, podreu començar al monestir que més us convinga. Si voleu fer la Ruta del Cister en bicicleta de muntanya, haureu de saber que s'han dissenyat variants del recorregut per tal de fer-la possible.
Al llarg d'aquest viatge, l'àmplia diversitat d'ambients i la riquesa patrimonial portaran l'experiència més enllà d'un estricte repte senderista. Als espais naturals del bosc de Poblet, l'albereda de Santes Creus o el tossal de Miramar, cal afegir la realitat rural de vinya, ametller, olivera i cereal. També, el retorn al passat penetrant dins la vila medieval de Montblanc o recuperant l'esplendor modernista de les catedrals del vi de l'Espluga de Francolí i de Rocafort de Queralt.
No deixeu de contemplar el paisatge des dels miradors naturals de la serra de Forès, el coll de Maldà o el coll de la Vena: us obsequiaran amb magnífiques vistes de la Conca de Barberà, tancada al fons per les muntanyes de Prades.
Pel que fa a la logística i el disseny de les etapes, us aconsellem que sigueu realistes i no sobrevaloreu les vostres capacitats: més val finalitzar cada jornada amb temps i satisfets que no exhausts. Reserveu els allotjaments abans de la partida, ja que en alguns pobles l'oferta hotelera és escassa. I, sobretot, gaudiu d'unes jornades de desconnexió!
Fitxa tècnica
Quilometratge: 103 km
Desnivell positiu: 2.694 m
Etapes: 5-6
Nivell de dificultat: elevat
Tipus de recorregut: circular
Més informació i track, ací.
Catalunya és natura. Gaudiu-la! Trobeu més propostes a www.catalunya.com
