L’Obra Cultural Balear i Joves de Mallorca per la Llengua celebraren aquest dissabte la Diada per la Llengua, a la plaça nova de Santa Maria del Camí (Mallorca) amb el lema «Sí a la llengua. Per Mallorca!». Milers de persones participaren al llarg de la jornada en l’acte que volia manifestar amb contundència la necessitat de reaccionar davant un context que va essent cada vegada més hostil per al català —segons denuncia l’Obra— atès el boom demogràfic, que fa que l’ús social estigui cada cop més arraconat, fruit d’un model econòmic «insuportable» basat en un creixent nombre de turistes i, tot, amb unes institucions en mans del PP amb suport de Vox que «agredeixen» la llengua pròpia.
Va ser una Diada reivindicativa i festiva. Prou diferent de les altres organitzades en anys anteriors. Per un costat, perquè no ha estat Palma l’escenari sinó un poble —tot i que relativament a prop de la capital mallorquina, 18 km per carretera— i, per un altre, perquè s’ha muntat com una enorme ballada popular. «Sense precedents», diu l’Obra perquè hi han participat «milers de balladors per defensar, celebrar i reivindicar la llengua i la cultura pròpies».
L’acte va començar a les 16.30 h i s’allargà durant més de sis hores, amb música a càrrec de diferents grups —repartits en dos escenaris— i amb milers de persones que en algun moment o altre participaren en el ball, en una dansa global que no parà al llarg de sis hores, excepte en el moment dels parlaments d’Antoni Llabrés, president de l’Obra, i de Josep Buades, de Joves.
Segons les dues entitats convocants, «en el context convuls i delicat marcat pel retrocés de l’ús social del català i per les polítiques regressives impulsades pel PP-VOX» la Diada de l’OCB i Joves «és una demostració de força col·lectiva i de compromís amb la defensa de la llengua i la cultura pròpies».
El president de l’OCB, Antoni Llabrés, assenyalà que, «davant la reculada en l’ús del català i l’aplicació de polítiques lingüístiques hostils per part de les institucions, ha arribat el moment de mobilitzar-se i sortir al carrer per dir prou. No es pot agredir impunement la llengua, el territori i la memòria d’un poble».
En el seu discurs, Llabrés assegurà que «el català passa per una situació complicada, tots ho sabem; per això, els que l'estimam no podem defallir». S’adreçà al Govern per exigir-li «una vegada més i no ens cansarem d'insistir-hi, que abandoni la confrontació lingüística» i «que no trepitgi els nostres drets lingüístics, perquè és el Govern el que té l'obligació estatutària de garantir-nos-els». Especialment li reclamà que promocioni «la llengua en tots els àmbits» i sobretot que trenqui «amb l'extrema dreta per aturar el seu discurs d'odi contra la nostra llengua i cultura, que atempta contra la convivència i la cohesió social».
Finalment advertí que «pretenen arraconar la llengua, sí, però també destruir la memòria democràtica i devastar el territori. Per això també som aquí, perquè estimam aquesta terra i no n'acceptam ni en toleram la desfeta. Ens fa mal aquesta Mallorca saturada i massificada, on de cada vegada resulta més complicat viure-hi i per a molts fins i tot sobreviure-hi. No ens resignam a ser espectadors passius d'aquest procés suïcida que condueix Mallorca cap al col·lapse i que posa en perill la nostra continuïtat com a poble».
Per la seva part, Josep Buades, portaveu de Joves per la Llengua, manifestà que «enguany hem tornat a demostrar el compromís del jovent amb aquesta terra i amb aquesta llengua amb l’Acampallengua a Felanitx» —celebrat l'abril— i reclamà a les institucions «polítiques valentes per incorporar nous parlants, però també un compromís ferm dels catalanoparlants amb la llengua. Perquè el català hi sigui sempre i arreu fa falta que els que l’estimam l’emprem dia a dia en cada conversa». Afirmà que assistir a la Diada «no és un gest individual», sinó una forma de demostrar «que som molts els que militam la llengua dia a dia» i, com Llabrés, criticà el «model turístic, econòmic i social» que cal canviar, perquè, si no, «no podrem aspirar a la plena normalització de la nostra llengua ni a un futur digne per nosaltres i els que vendran».