Els quadres que veiem a les pinacoteques, la música que escoltem amb els auriculars del nostre mòbil i les sèries que consumim al nostre ordinador estan sota l'ombra de la intel·ligència artificial (IA). Aquesta tecnologia, presumiblement dissenyada per facilitar la vida dels humans i alliberar-nos de les tasques més feixugues, s'ha endinsat en el terreny de les arts, despertant suspicàcies entre els creadors, impactant cada vegada més sobre les expressions culturals que palpem arreu.
La IA, altament beneficiosa en camps com la medicina, l'enginyeria, l'arquitectura o la investigació científica i amb reptes pendents com ara els problemes de falsedat, l'efecte substituïu o la producció en massa, genera un debat intens a la cultura. O, si més no, una preocupació que ha recollit un informe elaborat pel Consell Valencià de Cultura. No debades, i com apunta aquest document, «no hi ha cap sector artístic que no estiga impulsat actualment per la IA».
La capacitat d'aquesta tecnologia, d'acord amb l'informe, «per a generar nous continguts ens pot dur a una nova revolució en la creació artística, impulsada per l'accés a dades culturals obertes i a una generació d'artistes capaços d'aprofitar aquests avenços per a crear noves formes de pintura, música o literatura, transcendint barreres culturals i temporals». El document assenyala avantatges de la IA com ara la generació d'experiències immersives.
Tanmateix, i com també ressalta, «la posició dels professionals de la cultura sobre la IA no és homogènia». «Hi ha els qui la veuen com un enorme potencial que ajudarà a una creativitat sense límits; uns altres la veuen com una amenaça. Dues posicions que tenen les seues raons. Encara que coincideixen en una premissa bàsica: les màquines no poden ni deuen reemplaçar mai els autors, el conjunt dels éssers humans. La creació, l'emoció, la sensibilitat, la innovació són qualitats innates de l'ésser humà», desgrana.
Conviure amb la IA?
L'informe, amb el segell de la lletrada i membre de l'òrgan consultiu valencià, Ana Noguera, alerta d'algunes de les inquietuds que genera al sector a través d'una reflexió de José María Lasalle, exsecretari d'Estat de Cultura amb el popular Mariano Rajoy: «Saltar sense transició educativa, ni regulació, a una cultura basada en sistemes d'IA, pot provocar un clic que ens enfronte a un doble desafiament de falta d'autenticitat. D'una banda, a conviure amb objectes tècnics que tindran habilitats creatives que competisquen amb les nostres sense que puguem distingir-les. I, d'una altra, a veure com la mateixa condició humana es fa artificial».
Hi ha problemes com ara els biaixos dels algoritmes, els possibles canvis de competències professionals del sector cultural, les amenaces a la privacitat i la protecció de dades, així com el risc de pèrdua d'autenticitat, que emergeixen com a principals desafiaments de la IA en el camp de les arts i les expressions culturals. I més quan el 76% de les redaccions de mitjans de comunicació admeten emprar IA, hi ha agències de publicitat catalanes que usen models creades per algoritmes i ja s'han produït les primeres polèmiques per obres que han guanyat premis malgrat ser creades d'aquesta manera.
«Molts artistes es plantegen com conviurem amb les imatges generades amb IA», subratlla com a introducció l'informe per enumerar els problemes que s'hi plantegen: l'autoria sobre una imatge generada per aquesta tecnologia, així com la seua propietat intel·lectual; la incapacitat de la IA de distingir la realitat de la ficció, i la qüestió de la capacitat de discernir aquelles creacions artificials de les que no ho són.
La literatura és un altre dels camps que ha estat afectat per l'ús actual de la IA. «S'ha notat en l'oferta de treballs creatius. Al Regne Unit, una empresa tecnològica ha acomiadat 60 editors i redactors per a reemplaçar les seues funcions amb ChatGPT», adverteix el document, que agrega: «Un informe de l'Imperial College Business School, el Harvard Business School i l'Institut Alemany d'Investigació Econòmica va constatar que la demanda de professionals freelance va disminuir el 30% des del llançament de ChatGPT el novembre de 2022».
«Segons un estudi publicat en Poètica, en novembre de l'any 2024, els lectors prefereixen els poemes de ChatGPT abans que els d'autors humans», incideix sobre els riscs i les amenaces de la IA per al món de la creació cultural. «Els lectors estan predisposats a preferir la veritable poesia enfront de l'artificial i valoren més un poema quan se'ls diu que prové d'una persona. No obstant això, els poemes generats per IA els semblen més fàcils d'interpretar. Poden entendre amb més facilitat les imatges, els temes i les emocions en la poesia sintètica que en la poesia més complexa dels autors humans», complementa.
Les queixes s'estenen a l'àmbit audiovisual. «Els locutors i els actors de doblatge s'han trobat, ja que la seua veu ha sigut utilitzada per la IA sense cap mena de permís», il·lustra l'informe del Consell Valencià de Cultura. «No sols clonen les veus o les creen de manera sintètica, sinó que ho fan a un cost molt menor», destaca sobre l'ombra laboral que plana en els sectors creatius.
L'arsenal per protegir la creació
Arran d'aquests reptes gegantins per a una IA centrada a esmicolar els sectors creatius i encara lluny de desvincular els humans d'altres feines menys agradables, l'òrgan consultiu valencià planteja una mena de full de ruta per a esmorteir l'impacte a les arts. En l'àmbit legislatiu, per exemple, proposa «desenvolupar una legislació europea i estatal que protegisca els drets de propietat intel·lectual i industrial, per a assegurar el consentiment dels autors en l'ús de les seues obres en l'entrenament de models d'IA; la transparència en la identificació d'obres utilitzades, i una compensació justa per als creadors afectats».
La insaturació de «marcs legals i ètics que equilibren la innovació tecnològica amb la protecció dels drets culturals, especialment referents a l'autoria, l'originalitat i l'ocupació en el sector creatiu» es combinarien amb altres mesures al terreny de la formació i l'empoderament creatiu, com ara «fomentar l'accés dels creadors culturals al coneixement i ús d'eines d'IA, promovent el seu paper com a aliats del procés creatiu, no com a mers competidors» i «reivindicar que la tecnologia ha d'estar al servei de la creació i no condicionar la seua naturalesa ni el seu sentit».
La prevenció del risc que la IA «reduïsca la cultura a continguts superficials i homogeneïtzats, prioritzant els continguts virals enfront dels reflexius»; «impulsar polítiques que afavorisquen la diversitat d'expressions culturals, i que garantisquen que les comunitats puguen apropiar-se de la IA per a reforçar les seues identitats», o «promoure l'ús de la IA com a eina que amplifica la creativitat humana, facilitant l'experimentació i alliberant els creadors de tasques rutinàries» estan dintre de les recomanacions de l'òrgan cultural valencià. També «reafirmar el paper de l'ésser humà com a agent principal de sentit, sensibilitat i intenció artística, mantenint la IA com a complement i no com a substitut».
«Implementar programes educatius que ensenyen un ús crític, ètic i reflexiu de la IA generativa, evitant la seua utilització com a instrument de desinformació o suplantació del coneixement»; «difondre de manera transparent i accessible els avanços en IA i les seues aplicacions socials», i empentar per «un enfocament polític que assegure que el desenvolupament de la IA no quede exclusivament en mans d'actors privats» arredoneixen les propostes del Consell Valencià de Cultura. Tot un arsenal per contenir l'embat d'aquesta tecnologia en els sectors culturals.